El Govern valencià aplaudeix el canvi de criteri en el finançament autonòmic i convoca els seus experts

El conseller de Hacienda, Vicent Soler, en su despacho. / Jesús Císcar

Al final, l’esquelet va aparéixer en acabar la setmana laboral. Cap a les 15 h de divendres, el Ministeri d’Hisenda va enviar a les comunitats autònomes el document amb la definició del criteri de població ajustada, l’element que, segons el compromís del Govern central, tindrà més pes en el sistema de repartiment de recursos.

La proposta, oberta a les aportacions de les comunitats autònomes, és la primera pedra en la reforma del model de finançament, creat el 2002 i caducat des del 2014, la pròrroga del qual ha provocat diferències en el repartiment de recursos de més de 700 euros per persona en funció del territori en què visca.

Per al Govern valencià la mera reforma és en si un èxit. L’autonomia pitjor finançada de l’Estat, amb un forat de 1.300 milions anuals en les arques públiques a conseqüència del model vigent, deposita la seua confiança en la proposta remesa per Hisenda. En una primera anàlisi, el conseller del ram, Vicent Soler, considera una “victòria col·lectiva de la societat valenciana” que el Govern central haja traslladat “per primera vegada des que es va crear el sistema de finançament el 2002, una proposta de criteri de repartiment sobre la base de la població ajustada, i especialment sobre la base de variables demogràfiques, cosa que permetrà posar fi a la discriminació actual que pateixen els valencians i valencianes”.

L’esquelet de la reforma, una proposta de 240 pàgines, incorpora una anàlisi minuciosa i plena de tecnicismes per a calcular les necessitats de finançament de cada territori. La proposta d’Hisenda aprofundeix en la descripció dels indicadors que componen l’anomenada població ajustada, pedra angular del sistema de repartiment de recursos. El Govern determina que és “la variable més representativa de les necessitats de despesa” i fa una anàlisi detallada de les dades estadístiques de les comunitats per a projectar les seues necessitats financeres futures.

Atesa la quantitat de tecnicismes, l’executiu autonòmic convocarà el seu gabinet d’experts en finançament autonòmic i la comissió mixta Consell-Corts per deliberar amb els grups parlamentaris les aportacions al document.

Soler, content per l’inici de la reforma, es mostra caut: “Encara que el criteri de repartiment és una de les claus del sistema, no és la totalitat del model”. En un comunicat, el responsable autonòmic ha assenyalat que “malgrat que és un avanç molt significatiu, podrem valorar de manera conjunta l’impacte real per a la Comunitat Valenciana quan sàpiem el disseny final del sistema”. “Amb aquesta proposta el ministeri ens ha donat l’oportunitat de tindre un document tècnic de treball sobre el qual continuar parlant amb totes les autonomies, debatre de manera conjunta la millor de les propostes i arribar a un acord que permeta que tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència d’on visquen, es vegen beneficiats”, aplaudeix el responsable d’Hisenda respecte del treball del departament de María Jesús Montero.

Hisenda ha analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les comunitats autònomes en sanitat, educació i serveis socials, que tindran més pes en el càlcul del repartiment. La proposta incideix en l’estructura de població de les comunitats autònomes i actualitza les dades demogràfiques per preveure amb més detall les necessitats financeres mentre el model estiga en vigor. A més, inclou mesures correctives com la superfície, la dispersió, la despoblació i els costos fixos de prestació dels serveis. El document, recorda el Ministeri d’Hisenda, parteix del treball de la Comissió d’Experts i el Comité Tècnic Permanent d’Avaluació i es debatrà amb els governs autonòmics.

Etiquetas
Publicado el
4 de diciembre de 2021 - 02:31 h

Descubre nuestras apps

stats