El Govern valencià del PP i Vox amplia la rebaixa d’impostos i elimina els mínims de patrimoni per beneficiar les donacions

El benefici fiscal per a les classes altes en què treballa el Govern valencià del PP i Vox no es limita només a la bonificació de l’impost de successions. La llei que tramita el parlament autonòmic a proposta del Consell de Carlos Mazón, que redueix la quantitat a pagar en les grans herències bonificant-les al 99%, també comporta beneficis per a les transmissions inter vivos, les anomenades donacions, per les quals enguany s’han recaptat 39,2 milions d’euros.

Les modificacions legislatives que han arribat a les Corts Valencianes impliquen eliminar el sostre de patrimoni per a optar a la rebaixa fiscal i amplien el grau de parentiu. Fins a la data, la reducció de la base liquidable en 100.000 euros afectava els parents (fills, nets o avis) que no tingueren un patrimoni preexistent superior a 600.000 euros. El projecte de llei elimina aquesta limitació per a tots els graus de parentiu.

La segona modificació afecta els que poden optar a aquesta reducció. En l’actualitat es limitava a fills, nets o avis –sempre que el progenitor haguera mort amb anterioritat–. Amb la modificació legislativa s’incorpora el cònjuge com a beneficiari i s’elimina el requisit de la premoriència per a les transmissions de nets a avis. És a dir: en una parella, qualsevol dels membres pot fer una donació a l’altre i descomptar d’aquesta quantitat 100.000 euros en la base per a liquidar impostos.

El projecte de llei remés a les Corts per al seu debat i aprovació, que té el suport dels conservadors i la ultradreta, també elimina diverses clàusules que vigilen les donacions en cadena, com adverteix l’Agència Tributària Valenciana. L’informe de l’organisme autonòmic, que acompanya el projecte de llei, adverteix que “se suprimeix la norma específica relativa al fet que, a l’efecte dels límits de reducció esmentats, es tindrà en compte la totalitat de les adquisicions lucratives inter vivos provinents del mateix donant, efectuades en els cinc anys immediatament anteriors al moment de la meritació” i que “s’eliminen les clàusules antielusió per a evitar l’aplicació efectiva del benefici entre parents més enllà dels pares o dels fills, mitjançant una successió en cadena de donacions entre pares i fills en un període de temps curt”; és a dir, un fraccionament de la donació per a beneficiar-se d’aquests límits.

L’Agència Tributària adverteix que “no es considera convenient l’eliminació de l’acumulació temporal de les donacions entre els mateixos donants i donataris” per a calcular els límits de reducció, perquè “estava establida per evitar que les donacions a una mateixa persona en un espai de temps curt es facen per lots d’actes individuals de valor inferior al límit de la reducció, amb la finalitat o el resultat pràctic d’eludir aquests límits”. A més, especifica que l’ampliació de les reduccions als cònjuges i l’eliminació de les restriccions de patrimoni “redueix substancialment l’aplicació pràctica de les regles antielusió” i que “la supressió total d’aquestes podria permetre, mitjançant donacions successives entre pares i fills, o viceversa, en períodes de temps curts, l’aplicació del benefici entre parents en línia directa més enllà del segon grau (besnets, besavis i successius), i fins i tot entre parents col·laterals”. L’Agència matisa que hi ha una fórmula per a resoldre el conflicte en la llei general tributària, però es tracta “d’un procediment difícil d’assolir amb èxit en la pràctica”.

Després de l’informe, el projecte de llei va tornar a recuperar l’article que especifica que s’han de tindre en compte les “adquisicions lucratives inter vivos” en els cinc anys previs pel mateix donant, però elimina quasi una pàgina referent a les “transmissions lucratives inter vivos fetes a favor d’un mateix donatari”, les clàusules que eviten les donacions en cadena.

La Conselleria d’Hisenda justifica aquestes mesures, que acompanyen les bonificacions de les herències, en el fet que l’impost “condiciona o limita el comportament de les persones contribuents en qüestions com l’estalvi o la inversió” i que les rendes ja han tributat prèviament, segons consta en el text remés a les Corts. La titular d’Hisenda, Ruth Merino va apuntar en el parlament que, des que han fet l’anunci, els col·legis oficials els traslladen que hi ha més consultes sobre les donacions. L’impacte estimat de la mesura oscil·la entre 166 i 230 milions d’euros, segons el Consell, encara que l’estimació de recaptació pel global de l’impost és de 350 milions d’euros el 2023. A això cal afegir una rebaixa en l’impost de transmissions patrimonials –que grava la compra d’habitatge de segona mà– que tindrà un impacte d’uns 20 milions d’euros.