El Govern valencià presenta el recurs que sol·licita la suspensió cautelar dels cabals ecològics del Tajo-Segura

El president del Govern valencià, Ximo Puig, ha traslladat als regants que el Govern valencià presentarà dimecres davant el Tribunal Suprem el recurs contenciós administratiu contra el Reial decret 35/2023, de 24 de gener, que revisa el Pla Hidrològic del Tajo i redueix els cabals del transvasament al Segura.

El recurs es dirigeix contra els aspectes que es consideren lesius en el reial decret del Govern que regula les noves disposicions que afecten el transvasament Tajo-Segura i, en concret, contra la nova disposició addicional novena, que afecta el futur increment escalonat dels cabals ecològics que figuren en el Pla Hidrològic del Tajo.

Com va informar elDiario.es, el decret inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027, cosa que implica que en el pitjor dels escenaris la reducció màxima d’aigua trasvasable estarà entre 70 i 110 hectòmetres cúbics.

El Consell entén que cal que l’alt tribunal dictamine la suspensió cautelar d’aquests cabals ecològics, en els termes establits pel decret, per tractar-se d’una decisió “arbitrària” que “no es fonamenta en criteris tècnics”.

Així ho ha explicat el president en una reunió mantinguda en el Palau de la Generalitat amb regants en què ha estat acompanyat de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro. En la trobada han participat els presidents de Fecoreva, Pascual Broch; Riegos de Levante Margen Izquierda del Segura, Javier Berenguer; Riegos de Levante Margen Derecha del Segura, Jose Antonio Andújar, i l’Associació de Joves Agricultors Asaja Alacant, José Vicente Andreu.

Segons el recurs, a què ha tingut accés elDiario.es, “es formula sol·licitud de mesura cautelar que se circumscriu a les previsions del Reglament amb relació a l’escalonament dels cabals ecològics per als exercicis 2026 i 2027 en determinats trams del riu, a l’efecte de l’adopció pel Tribunal de la seua suspensió”. En concret, “en tots els trams amb escalonaments de cabals per als anys 2026 i 2027 de l’eix del Tajo entre la presa o embassament de Bolarque fins a l’embassament de Valdecañas”.

L’Advocacia justifica la petició de la mesura cautelar “davant la possibilitat que no hi haja pronunciament judicial per sentència, en aquestes dates (2026 i 2027), respecte del recurs contenciós administratiu plantejat davant de l’RD 35/2023”.

Així doncs, segons el recurs, “un primer escaló (que NO es recorre), s’aplica automàticament en les primeres anualitats del Pla Hidrològic, aplicable de manera immediata a l’entrada en vigor del Pla i fins al 31 de desembre de 2025”.

Els cabals que es recorren i la suspensió dels quals se sol·licita són els següents: “Segon escaló, entre l’1 de gener de 2026 i el 31 de desembre de 2026 i tercer escaló, des de l’1 gener 2027, amb una nova pujada en tots els trams”.

En aquests anys, i “mentre no hi haja pronunciament judicial sobre els cabals previstos per la regulació reglamentària (quant a l’escalonament), hauria de mantindre’s el cabal ecològic del primer tram, és a dir el fixat inicialment per a tot el cicle hidràulic”.

Els lletrats de la Generalitat argumenten la seua petició en el fet que “en el terreny procedimental va haver-hi un primer text de la disposició addicional novena del Reial decret 35/2023 que es va sotmetre a debat i votació, en la sessió del 29 de novembre del 2022, i del Consell Nacional de l’Aigua, i un segon text que és el que es remet a l’efecte del dictamen preceptiu del Consell d’Estat, sense haver sigut sotmés als principis de participació i de concertació”.

Del primer text cal ressaltar que “abans de procedir per als anys 2026 i 2027 a l’aplicació dels cabals ecològics mínims fixats en el Pla Hidrològic del Tajo estava prevista la seua actualització tenint en compte els resultats del ‘Programa especial de seguiment’; de manera que, si amb les mesures aplicades es compleixen els objectius ambientals, no seria necessari aplicar els escalons previstos en el pla hidrològic a partir de l’1 de gener de 2026 per als cabals mínims, mantenint el cabal inicial (del primer escaló) des de l’aprovació del pla”.

No obstant això, “el text finalment dictaminat i aprovat pel Reial decret 35/2023 recull en la disposició addicional novena que els resultats del ‘Programa especial de seguiment’ es tindran en consideració en el quart cicle de planificació”.

A més, afig que “amb la primera redacció de la disposició addicional novena es donava compliment degut a la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en totes les seues sentències sobre aquesta matèria” i insisteix que “la fixació dels cabals ecològics en la planificació no pot fer-se de manera indiciària i sense la justificació deguda”. Per contra, “els cabals ecològics han de determinar-se com a resultat d’estudis tècnics que han de fer-se en la conca corresponent, així com del resultat de la participació pública i d’un procediment de concertació”.

Impactes econòmics del decret

El recurs recull també un apartat amb els impactes fonamentals derivats de la reducció del transvasament Tajo-Segura, considerant la implantació d’un cabal ecològic per damunt dels 7 metres cúbics per segon i que es recullen en la memòria del pla aprovat: sobre els regadius, “disminució de l’activitat econòmica en 232 milions d’euros a l’any, valor que suposa el 0,6% del PIB de la demarcació de la Conca del Segura.” I, “el total d’ocupació afectada de manera directa o indirecta estaria al voltant dels 8.060 treballadors en el mateix àmbit territorial.”

Sobre el proveïment de les poblacions “un increment dels costos de proveïment urbà d’uns 16 milions d’euros anuals, dels quals 13,5 milions d’euros correspondrien a l’àmbit de la demarcació del Segura i 2,5 milions d’euros a la resta de demandes de proveïment servides des dels sistemes de la Demarcació del Segura, però situades fora del seu àmbit territorial”.

Sobre el valor patrimonial de les superfícies regables, “la pèrdua patrimonial derivada de la modificació del caràcter de reg a secà s’estima en 485 milions”.