Habitatge i ocupació, principals preocupacions de la joventut a València

Les dificultats per a accedir a una ocupació i a un habitatge dignes centren la preocupació dels joves a la ciutat de València. Aquests dos problemes, arrossegats des de la crisi econòmica passada, s’han agreujat en els últims anys amb la precarització de l’ocupació i l’augment dels preus de lloguer, que impedeixen als joves iniciar el seu projecte de vida.

L’estudi del Consell de la Joventut de València, traslladat a l’Ajuntament, és l’enèsim document que ratifica un sentiment generalitzat entre la població menor de 35 anys. Presentat aquesta setmana davant el ple de l’ajuntament, reflecteix un sentiment pessimista en aquesta franja d’edat.

L’informe planteja polítiques públiques per al consistori municipal, encara que reconeix que la problemàtica requereix un abordatge a més escala. El context de la pandèmia i la “inacció governamental” ha provocat un “ajornament en les expectatives de les persones joves d’incorporar-se en la vida adulta amb faena, autonomia residencial i amb l’expectativa de crear una família”, una qüestió que “ha tingut efectes greus en la salut mental de les persones joves”.

Precisament el benestar emocional és una de les principals preocupacions d’aquesta franja d’edat, un malestar que excedeix l’àmbit local. El malestar acumulat deriva en allò que els experts anomenen burnout –estar cremat–, una sensació de cansament i apatia perennes que no desapareix en el temps de descans, perquè el concepte mateix de descans ha desaparegut.

L’atur ha pujat des de l’inici de la pandèmia en 10.000 persones a la ciutat, 2.000 de les quals menors de 35 anys. A conseqüència de la incertesa de la pandèmia, les persones joves han començat a ser conscients que les dificultats que els impedeixen desenvolupar el seu projecte vital estan incidint negativament en la seua salut mental.

Els enquestats critiquen les pràctiques no remunerades i la falta d’oportunitats en sectors qualificats per als quals s’han preparat; encadenen faenes precaritzades que no permeten emprendre un projecte de vida.

Les persones joves, indica l’estudi, se senten abandonades per l’Administració i la política. La joventut percep –i també els perfils experts– que no forma part de l’agenda pública perquè no dona vots: “Està en el discurs, però no en el full de ruta”. Se senten part del problema, però no de la solució. Entre les possibles alternatives, la primera passa per tindre’ls en compte.