Home de 41 anys: així és el perfil de les 471 persones que viuen als carrers de València, un centenar més per l’auge dels preus

La nit del 24 d’octubre un grup de voluntariat va recórrer els carrers de València per fer un nou cens de persones sense llar i actualitzar les dades recollides el 2021 (quan es va comptabilitzar un total de 754 persones sense llar, 402 en albergs i 352 al carrer).

Ara, en un avanç de dades, s’han detectat 837 persones sense llar de les quals 366 estaven en albergs i pisos tutelats i semitutelats i 471 en situació de carrer, cosa que suposa un centenar més que fa dos anys.

Uns quants són els factors que poden estar darrere d’aquest increment. Segons han explicat fonts de Creu Roja a elDiario.es, una de les entitats que ha participat en l’elaboració d’aquest cens, el primer factor a tindre en compte és que s’ha elaborat l’octubre, quan l’anterior es va fer el desembre i, per tant, feia més fred, cosa que pot influir en el fet que els que s’ho poden permetre passen del carrer a un alberg temporalment. En aquest sentit, asseguren que octubre és el millor mes per a tindre una foto fixa de la situació real, per la qual cosa hauria de quedar fixat per a censos futurs.

En segon lloc, potser el factor més important a tindre en compte, “el context de crisi postpandèmia unit a l’exagerat increment dels preus, especialment des de la invasió russa d’Ucraïna, és un altre factor important que porta a molta gent a situació de sense llar”, han afirmat.

A més, com a novetat del recompte d’aquest 2023, s’han comptabilitzat també les persones residents en enclavaments de barraques, en què s’han detectat 152 persones. En els recomptes anteriors (2019 i 2021) aquesta dada no es va recollir. En aquesta edició s’ha inclòs aquesta categoria per adequar-se a la metodologia que ha utilitzat el Ministeri de Drets Socials en els censos duts a terme en el conjunt nacional“.

Aquestes dades es consideren provisionals i pot haver-hi una lleugera variació, ja que queden per comptabilitzar un 30% de persones acollides en albergs i pisos, el termini dels quals per a passar les enquestes acaba el 2 de novembre.

Aquest tercer cens s’inclou dins del ‘Projecte pilot de recomptes nocturns de persones sense llar’ impulsat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que s’ha dut a terme alhora en diverses ciutats (Almeria, Burgos, Palència, Valladolid, Zamora, Albacete, Pamplona, Tudela, Gandia. Torrent, Logronyo, Avilés, Gijón, Oviedo i Cartagena, a què s’uniran en pròxims dies Alacant, Elx, Cadis, Còrdova, Saragossa, Telde, Parla, Castelló de la Plana i Pal). S’ha utilitzat una metodologia consensuada i comuna amb la que s’ha recollit informació de les persones que es troben al carrer, en barraques i en els diferents recursos d’allotjament per a persones sense llar.

Per a la seua realització a València han participat 16 entitats socials (Accem, Bokatas, Càritas, Casa Caridad, Cepaim, Comité Antisida València, Creu Roja, Fundació Salut i Comunitat, Metges del Món, Natania, Missatgers de la Pau i Missió Evangèlica Urbana de València, Rais Llar Sí, Sant Joan de Déu, Casal de la Pau i Alanna) juntament amb l’Ajuntament de València i la Càtedra Interuniversitària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials de la Universitat de València i s’ha comptat amb la participació de 567 persones voluntàries distribuïdes en 95 equips.

Per a participar-hi, les persones voluntàries, prèviament, van rebre sessions de formació específiques i sensibilització sobre sensellarisme i es van organitzar en grups encapçalats per persones amb experiència en l’atenció a persones sense llar. Per a fer el cens, tant en els diferents recursos residencials com en els assentaments de barraques, s’ha comptat amb la col·laboració del personal professional d’aquests recursos i de l’Equip d’Atenció Integral amb Famílies de Cens d’Habitatge Precari de l’Ajuntament de València.

Els principals objectius que es persegueixen amb aquest tercer Cens de Persones Sense Llar són augmentar el coneixement a tall de diagnòstic social sobre el nombre, les característiques i la realitat social d’aquestes, acostar aquesta realitat a la ciutadania valenciana que permeta visibilitzar-la i assenyalar línies estratègiques d’acció per a les administracions públiques i les entitats socials.

El Ministeri d’Assumptes Socials i Agenda 2030 i la Universitat de València s’encarregaran de fer durant els pròxims mesos l’anàlisi completa de les dades recopilades i les entrevistes fetes per a presentar-les posteriorment. Com el seu predecessor, aquest tercer Cens de Persones Sense Llar, ha sigut un èxit de participació ciutadana, ja que ha comptat amb 567 persones voluntàries per a poder dur-lo a terme sense cap incident.

Dades estadístiques bàsiques

Pel que fa al sexe –dels quals s’ha pogut determinar… hi ha un 9,4% de dones al carrer davant del 90,6% d’homes d’un total de 471. En albergs i pisos hi ha més dones que al carrer: 43% davant de 57% homes corresponent a 366 persones.

En enclavaments de barraques s’han detectat un 38% de dones i un 61% d’homes. Tenint en compte l’edat, la mitjana se situa en 41 anys en persones en situació de carrer i 35 en enclavaments de barraques. Concretant aquesta dada, s’ha trobat al carrer persones de 18 a 74 anys amb el desglossament següent: 18-44 anys un 39,5%; 45-54 anys un 28,2%; amb més de 65 anys un 3,2%.

Quant a les barraques el rang d’edat és de 0 a 74 anys amb el desglossament següent: menors d’edat un 18,4%; 18-44 anys un 44,8%; 45-54 anys un 28,9%; amb més de 65 anys, només el 0,7%.

Finalment, pel que fa a la nacionalitat de les persones localitzades, i que s’han pogut enquestar preguntant-los aquesta dada, les dades de les persones que viuen al carrer reflecteixen que el 21,6% eren de nacionalitat espanyola i el 78,4% estrangeres. No obstant això, en enclavaments de barraques el 42% eren de nacionalitat espanyola i persones estrangeres el 55,3%.

Les formacions fetes al personal voluntari han permés difondre conceptes claus en l’atenció a les persones sense llar, com la classificació europea Ethos utilitzada per a analitzar l’exclusió residencial, així com els termes adequats per a referir-se al fenomen del “sensellarisme” i de les “persones en situació de sense llar” evitant termes erronis com ara “indigents”, “captaires” o “rodamons”.

El cens posa de manifest la col·laboració necessària entre administracions públiques i entitats socials per a abordar un fenomen tan complex com és el sensellarisme, igual que fomentar l’esforç conjunt de tota la societat valenciana.