Hostaleria, tèxtil i transports, principals beneficiaris dels 355 milions que generen les Falles

“No hi ha una altra festa que genere més impacte que les Falles, tenint en compte que hem aplicat un criteri de prudència en l’estudi per no comptabilitzar les persones que venen aquests dies a la ciutat de València per faena o per altres motius que no estiguen relacionats amb la festa, un aspecte aquest nou i pioner. A més, hem dut a terme nombrosos estudis de diferents esdeveniments, però en cap hem vist el grau d’implicació d’aquest col·lectiu. Fins a 10.000 fallers i 77 comissions han contestat els qüestionaris que poden tardar a emplenar-se entre tres i quatre hores”.

El director de la càtedra Model Econòmic Sostenible València i Entorn (Mesdal) de la Universitat de València, José Manuel Pastor, s’ha pronunciat així en declaracions a elDiario.es sobre l’estudi d’impacte econòmic “Les Falles de la Ciutat de València”, dut a terme amb Manuela Pardo i Juan Francisco Martínez.

Acompanyats del regidor de Falles i president de Junta Central Fallera, Santiago Ballester, van presentar l’extens document (complet al final de la informació) dimecres a l’Ajuntament de València. L’informe es va fer al llarg de l’any passat amb atenció especial a la setmana fallera.

L’estudi té en compte sis agents generadors de despesa addicional amb motiu de la celebració de les Falles: els fallers, les comissions falleres, les agrupacions falleres, els visitants, les empreses que participen de la festa i les administracions públiques.

Per a estimar les despeses addicionals fetes pels sis agents, s’ha utilitzat informació procedent d’enquestes a famílies falleres, enquestes a comissions falleres, enquestes a visitants i residents, així com informació sobre el seu nombre, proporcionada per la xarxa de telefonia o dades de despeses recopilades de manera directa.

Per a entendre la magnitud dels resultats, cal tindre en compte l’enorme abast de la festa en xifres: l’1 d’abril de 2023 el cens de la Junta Central Fallera comptabilitzava a la ciutat de València i les seues pedanies 89.163 fallers i falleres, que s’agrupen en 348 comissions falleres.

La utilització de tècniques modernes de recopilació d’informació a través de la xarxa de telefonia mòbil permet quantificar més de 800.000 visitants únics durant la setmana fallera. A aquesta xifra cal afegir 158.000 visitants extraordinaris durant els dos caps de setmana previs a la setmana fallera del 2023.

En conjunt, els sis agents han fet despeses addicionals pròximes a 400 milions d’euros que, descomptant la despesa no feta en favor d’empreses de la Comunitat Valenciana, arriben a un valor de 355 milions d’euros, dels quals el 68% tenen l’origen en la despesa turística dels visitants, el 19% dels fallers i el 9% de les comissions. Les despeses fetes per les empreses i les administracions públiques suposen el 5%. Al seu torn, aquest muntant genera un impacte econòmic total de 733 milions en termes de vendes, 177 milions de rendes (valor afegit) i 6.440 ocupacions.

Els sectors més beneficiats per la demanda addicional amb motiu de les Falles són l’hostaleria, la indústria tèxtil i els transports, l’emmagatzematge i les comunicacions. Només aquests tres sectors concentren 268,8 milions dels 355 milions de despesa addicional generada per les Falles, és a dir el 75,7% de tota la despesa addicional.

Si descendim per branques d’activitat, la més beneficiada és l’hostaleria, amb 62,4 milions d’euros de renda (35% del total) i 2.427 ocupacions (38% del total). Segueixen en importància les activitats immobiliàries i els serveis empresarials com ara envelats, seguretat, neteja, lloguers de baixos o habitatges (32 milions d’euros de renda, 18%, i 529 llocs de treball, 85%) i el comerç (16,7 milions d’euros de renda, 9,4%, 987 ocupacions, 15%).

Els visitants de la ciutat de València i els residents fan despeses per valor de quasi 270 milions d’euros. Aquesta despesa genera vendes per valor de 500,5 milions d’euros, que donen lloc a un augment de la renda de 125,5 milions d’euros, i generen 4.525 ocupats equivalents a temps complet.

Si considerem les despeses en què incorren l’Ajuntament de València, la Diputació de València, la Generalitat Valenciana i la Delegació del Govern, tant els que executen en la seua funció de suport a la ciutadania com les despeses directes en festejos, subvencions a les comissions falleres i als sectors tradicionals de la festa, i ho comparem amb el seu retorn en termes d’impacte, observem que cada milió d’euros invertit per les administracions públiques permet que les Falles generen 12 milions d’euros de PIB, impulsen les vendes per valor de 49 milions d’euros i que es creen 430 llocs de treball en el teixit empresarial valencià.

En termes d’impacte econòmic, les Falles de València representen un 0,14% del PIB de tota la Comunitat Valenciana i un 0,28% de l’ocupació, evidenciant així la seua rellevància econòmica no sols a escala local, sinó també regional. Aquests resultats mostren la capacitat de les Falles de València per a mobilitzar una activitat econòmica significativa i demostren que la festivitat no és només un esdeveniment cultural, sinó també un motor econòmic important.

Segons Pastor, l’estudi assenyala que les Falles “representen no sols una manifestació de festivitat, tradició i cultura, sinó també un catalitzador d’ocupació i riquesa”, un “vertader motor de creixement i ocupació regional els beneficis del qual s’estenen a tots els sectors econòmics (directament o indirectament) i no sols als directament implicats” en aquestes celebracions, ha remarcat Pastor.

Reaccions del PP, Compromís i el PSPV

El regidor de Falles, Santiago Ballester, va destacar dimecres “la fortalesa que tenen les Falles a la nostra ciutat i, sobretot, dels que la generen, perquè, gràcies a ells, tenim aquests impactes, perquè som la festa que més ocupació addicional genera i en què es posa en valor el retorn de les administracions públiques, el valor de cada euro que les administracions públiques posem i tot el que ens retorna per a la nostra ciutat i per a les empreses de la nostra ciutat”. Per a l’edil, “som la festa més important d’Espanya quant al retorn d’aquests diners, en facturació de beneficis d’aquests diners, molt per davant d’altres festes importantíssimes a escala nacional”.

El regidor de Compromís, Pere Fuset, va comentar que el PP amaga que aquest estudi sobre l’impacte econòmic de la festa va ser encarregat sota el mandat de Joan Ribó: “Un estudi que, com el sociològic, el d’impacte turístic o el del paper de la dona, impulsats per Compromís, contribueix com mai s’ha fet a la investigació científica sobre la festa com a motor social, cultural i econòmic de València”.

“Des de Compromís reclamem al PP que aquests estudis tinguen continuïtat en el temps i servisquen per a la presa de decisions òptimes sobre la base de les dades. Amb una primera ullada a les dades, podem reafirmar que el PP no reacciona a la crisi dels artistes fallers, una de les peces més vulnerables, però imprescindibles. Decisions com retallar les ajudes a les falles respecte de les de l’any anterior o suprimir la taula de treball pels artistes són decisions contra direcció de Català”, va dir Fuset.

La regidora socialista Nuria Llopis va comentar que “des del Partit Socialista érem conscients que per a les Falles era vital poder comptar amb unes dades econòmiques detallades com les que ha posat damunt la taula la Universitat de València, perquè ens permetrien tindre una radiografia precisa de tot el que representen les Falles, no sols en el terreny social i festiu, sinó també econòmic”. Per això, va afegir, van encarregar “aquest extens informe quan estàvem en el govern que ajudarà els fallers i falleres a prendre decisions amb vista al futur d’una manera justificada, sobre la base d’unes dades certes i contrastades que ja ningú pot posar en dubte”.

Estudio de impacto económico de las Fallas en València on Scribd