Injustícia fiscal: “La pròxima crisi es traduirà en una altra pujada de dos punts en l’IVA i en l’IRPF a les classes mitjanes”

“La pròxima crisi econòmica es traduirà en una pujada d’un parell de punts en l’IVA i l’IRPF a les classes mitjanes”. Així de contundent s’ha mostrat Miguel Ángel Mayo, representant del sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), que ha insistit que repercutirà en el ciutadà del carrer i no en les empreses. Mayo ha participat dimecres en la II Trobada de Plataformes per la Justícia Fiscal que ha reunit a València delegacions de huit confluències que treballen activament a Espanya “per una fiscalitat justa” i que han acordat una agenda comuna d’incidència social i política per una justícia fiscal.

Mayo ha reflectit que quasi les tres quartes parts del sistema fiscal espanyol (74%) les conformen l’IRPF (42%) i l’IVA (32%), un impacte que recau principalment en una classe mitjana “incapaç d’amagar el seu rendiment”. Entre el 2007 i el 2017, en plena crisi, mentre pujaven l’IRPF (6%) i l’IVA (5%), l’impost sobre societats “es desplomava”: “Quan hi haja una altra crisi, es tornaran a pujar IVA i IRPF, però no passarà el mateix amb els impostos a les empreses”, insistia.

Per combatre aquesta situació, el representant de Gestha reivindicava el treball de les plataformes i exigia “recursos, compromís, formació i actitud crítica”.

Mirada feminista de l’economia

Una altra de les ponents en la jornada organitzada per la plataforma valenciana per la Justícia Fiscal ha sigut Carmen Castro, de la Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València, que ha volgut reivindicar una mirada de gènere en l’economia. Així doncs, s’ha referit com es posa el focus en l’economia “visibilitzada” o productiva mentre que l’òbvia la part invisibilitzada, “el treball o l’aportació gratuïts que principalment duen a terme les dones i que permet sostindre l’anomenada economia productiva”.

Ha cridat l’atenció sobre la bretxa salarial per qüestió de gènere, que se situa, segons el Ministeri d’Hisenda, en 450€ mensuals per la mateixa faena; com els beneficis fiscals no afavoreixen els que menys ingressos tenen –principalment dones–, ja que no estan obligats a presentar la declaració de la renda: “Els seus ingressos ni tan sols arriben per a poder beneficiar-se de les polítiques fiscals”; l’impacte de gènere negatiu que suposa la declaració de la renda conjunta, que “promou una estructura familiar determinada i desincentiva la incorporació de la dona al mercat laboral”; es beneficien les famílies nombroses davant de les monoparentals, “en més d’un 80% compostes per la mare i els fills”; o els impactes de gènere de l’IVA en casos com la taxa cures, la taxa tampó o la taxa rosa, que suposen un sobrepreu en béns i serveis dirigits a la dona o, en concret, a la higiene femenina, “en aquest cas, afecta el 52% de la població durant aproximadament 40 anys de la seua vida, l’època de més producció”.

En opinió de Castro, “avançar cap a la progressivitat fiscal no és prou si no s’eliminen els biaixos de gènere”, i ha fet una crida a analitzar l’impacte de gènere en totes les decisions econòmiques, començant per una anàlisi detallada dels pressupostos generals de l’Estat.

Conclusions

Els punts centrals de l’agenda comuna seran les accions d’incidència i sensibilització al voltant de la necessària harmonització fiscal i la lluita contra el dúmping fiscal; a més, continuar abordant els temes de la llista de paradisos fiscals, contractació fiscalment responsable, la incorporació necessària de les perspectives de gènere i feminista, així com avançar cap a una fiscalitat verda.

A més, es van establir formes i mecanismes de coordinació entre les diferents plataformes que els permeta compartir coneixements, recursos per a potenciar l’impacte dels missatges aprofitant les noves tecnologies; així com generar espais per al debat públic i la incidència política.