ITV, ressonàncies, sanitat: els serveis públics privatitzats pel PP i revertits pel Pacte del Botànic, tornen al punt de mira

El líder dels populars valencians, Carlos Mazón, va ser elegit president de la Generalitat Valenciana dijous 13 de juliol amb el suport del PP i de Vox, que ha entrat a formar part d’un govern de coalició.

Mazón es va reincorporar a les llistes del PP el 2019, però les seues aventures van començar 20 anys arrere. El nou cap del Consell va iniciar la seua trajectòria política en un sindicat estudiantil pròxim a Noves Generacions del PP en la Facultat de Dret. Del campus va saltar a la Direcció General de Joventut en el Govern valencià (1999-2003) en l’equip d’Eduardo Zaplana, a qui es considera el seu padrí polític.

Precisament, Zaplana va ser el precursor de multitud d’externalitzacions de serveis públics per a la gestió privada. De totes aquestes, destaquen tres casos que han proporcionat negocis milionaris a les diferents empreses adjudicatàries, sempre pròximes al partit. És el cas dels departaments de salut d’Alzira i Torrevella en primer terme, de la inspecció tècnica de vehicles (ITV) i de les ressonàncies magnètiques.

Tots aquests serveis s’han recuperat per a la gestió pública els últims huit anys, una vegada han anat finalitzant els contractes de cada concessió, per part del Govern d’esquerres del Pacte del Botànic presidit per Ximo Puig.

Els departaments de salut de Dénia i de Manises havien de ser els següents a revertir-se en els primers mesos de l’any que ve, una decisió que queda ara en mans de Mazón, com també la de tornar a la política de privatitzacions per a licitar de nou algun d’aquests serveis.

Concessions sanitàries

Mazón ha verbalitzat més d’una vegada que no descarta tornar al sistema de concessions sanitàries pel qual se cedeix a empreses privades la gestió de departaments de salut, un model que va impulsar Zaplana amb l’hospital d’Alzira i que es va estendre a altres quatre àrees de la Comunitat Valenciana (Dénia, Elx, Torrevella i Manises).

Del total d’aquestes concessions, Ribera Salud, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa, germà del senador del PP Fernando de Rosa, gestionava les dels departaments d’Alzira, Torrevella, Dénia (després d’adquirir l’accionariat de DKV) i Elx.

El Govern del Botànic presidit per Ximo Puig, no obstant això, es va marcar com a objectiu recuperar per a la gestió pública totes les concessions els contractes de les quals finalitzaren durant el seu mandat davant el descontrol i l’elevada conflictivitat amb les empreses gestores, principalment Ribera Salud. Així es va fer el 2018 amb Alzira i el 2021 amb Torrevella. En el cas de Torrevella, des del 16 d’octubre de 2006 fins al 15 d’octubre de 2021, Ribera Salud va rebre per part de l’Administració, només en concepte de preu inicial del contracte, un total de 1.688 milions d’euros.

Ressonàncies magnètiques

El desembre del 2021, va recuperar una altra de les pilotes propiciades per l’expresident Zaplana l’any 2000, quan va decidir cedir al sector privat els diagnòstics de ressonància magnètica als hospitals públics. Grupo Ascires (Eresa i Iberdiagnosis), Clínica Benidorm, i en un segon concert, Ribera Salud, en van ser els adjudicataris, empreses totes pròximes al PP.

El model impulsat pel que va ser també ministre de Treball ha suposat un crebant important per a les arques públiques. Sobre el primer concert, que expirava el setembre del 2008 i que es va posar en marxa el gener del 2001, el diputat socialista Ignacio Subías va denunciar el sobrecost de 100 milions d’euros –un 60% respecte dels diners estimats inicialment– que havia suposat a les arques públiques privatitzar les ressonàncies magnètiques.

Segons un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2013, amb el PP al capdavant del Consell, l’“estalvi potencial anual” del servei entre el 2008, any en què es va adjudicar per segona vegada, i el 2018, quan vencia, oscil·laria entre 3,3 i 16,7 milions d’euros si la sanitat pública valenciana prestara el servei “amb mitjans propis”. És a dir, el sobrecost en els 10 anys de contracte hauria oscil·lat entre 30,3 milions i 160,7 milions en un contracte que d’inici es va adjudicar per un import de 497 milions. El cost mitjà per exploració va ser de 257,1 euros el 2012 i es reduiria a 108,3 euros si fora de gestió directa.

Les ITV, un negoci que ha portat Zaplana al banc dels acusats

La Societat Valenciana d’ITV SA és l’empresa pública creada pel Govern valencià del Pacte del Botànic que el 23 de febrer passat va assumir la gestió del servei 25 anys després de l’externalització impulsada per l’expresident Eduardo Zaplana (PP), per la qual està a un pas d’asseure’s en el banc dels acusats per blanqueig i suborn en el marc del cas Erial.

La privatització dels serveis d’Inspecció Tècnica de Vehicles que va autoritzar Zaplana i que ha investigat la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i el jutjat en el cas Erial va provocar un augment de tarifes que va situar la Comunitat Valenciana líder d’Espanya quant al preu de la inspecció.

L’operació d’externalització d’un servei que era públic en els anys 90 del segle passat va servir perquè uns pocs anys després de les adjudicacions les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d’euros que són els que, al seu torn, s’haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional que s’investiga en el cas Erial. Sedesa va vendre la seua concessió per 86 milions d’euros i la va repartir entre molts dels investigats ara.

La privatització del servei, el 1998, va arribar a triplicar el preu a pagar per una inspecció obligatòria, que va passar d’una mitjana de 18 euros fins a 46, sempre en funció de les característiques del turisme. Segons informes interns de Consell, les ITV van facturar entre el 1998, any de la privatització, i el 2009 gairebé 317 milions d’euros més dels previstos en els càlculs inicials