Joan Baldoví: “Huit anys de govern del Botànic han retornat la dignitat a la política”

Joan Baldoví (Sueca, 1958) està a punt de deixar el seu escó en el Congrés dels Diputats per centrar-se en la campanya autonòmica. Elegit com a cap de cartell de Compromís després de l’eixida de Mónica Oltra, secundat per pràcticament tota la militància, el dirigent assumeix el repte de portar la coalició a un tercer govern progressista. Al llarg de la seua trajectòria com a polític ha anat recol·lectant experiència, amics i un aprenentatge en les negociacions i en les campanyes electorals que ara vol impulsar a la Comunitat Valenciana. El candidat a la presidència de la Generalitat posa en valor la faena dels seus companys de coalició en el Govern autonòmic, que considera que han “retornat la dignitat a la política” i situa l’habitatge com a eix de les polítiques d’un tercer govern progressista valencià.

Quan va decidir que volia ser candidat?

El setembre. Quan Mónica Oltra va dimitir, ja véiem que havíem de buscar un candidat i alguns companys em van demanar que em presentara. No era la meua primera intenció, però la veritat és que vaig veure que havia de ser així. Ho faig amb molta il·lusió.

Després la militància de Compromís va avalar aquesta decisió.

De manera aclaparadora. Aquella nit estava desvanit. Un 94% de la militància ho va fer, els meus companys volien la candidatura i jo n’estic molt content.

Compaginarà la campanya electoral amb la faena com a diputat en el Congrés?

Fins a cert punt. Abans de les eleccions acabaré la meua trajectòria a Madrid.

D’aquests anys a Madrid, què s’emporta?

A part de les vivències personals i les amistats, políticament porte un convenciment: els valencians necessitem com l’aigua un instrument polític nostre que faça política per nosaltres a Madrid. És imprescindible que projectes 100% valencians puguen decidir majories. Això ajudarà els nostres interessos.

En els actes de precampanya han parlat de la necessitat d’un Compromís fort com a garant de les polítiques públiques. A què es refereix?

Ho dic de manera clara: sense Compromís en el Govern, moltes mesures no s’haurien produït o haurien sigut molt més timorates. Per exemple, les reversions sanitàries o les reversions de les ITV. Hem apostat clarament per un sector públic fort. Crec que molts dels avanços en polítiques socials i educatives o d’empresa no s’haurien aconseguit sense Compromís.

En el Congrés han anat acostumant-se a pactar pressupostos, governs, mesures... Hi ha una política de pactes diferent? Diferents predisposicions?

Crec que ací [en les Corts Valencianes] hi ha hagut molts pactes. Que hi haja hagut huit pressupostos en huit anys vol dir que la cultura del pacte ha funcionat, més enllà d’alguns desmarcatges del PSPV pactant amb el PP. I a Madrid hem aprés per primera vegada que governs plurals amb suports externs han sigut beneficiosos per al conjunt. La cultura del pacte és útil per als ciutadans; hem aprés a pactar allí i ací.

Deia que a Madrid els valencians necessiten un instrument polític per a la presa de decisions.

En la mesura en què un partit com Compromís siga decisiu per a donar majories en la legislatura, hi haurà contrapartides per al nostre territori. Això funciona així i ha funcionat així. No és el mateix tindre un diputat que sis.

Atesa la seua experiència en el Congrés i el Senat, creu que són cambres que garanteixen la representació territorial?

El Senat hauria de desaparéixer o reconvertir-se; m’agrada el model alemany, que és una vertadera cambra de representació territorial i de debat. La representació territorial [en el Congrés] va més en funció de la llei electoral. Nosaltres sempre hem dit que la llei actual beneficia els dos grans partits i els sobrerepresenta. He sigut l’escó més car del Congrés dels Diputats; mentre un diputat per Sòria costa 13.000 vots, nosaltres n’hem necessitat més de 100.000.

Si els números donaren per a una reedició del Pacte del Botànic, caldria canviar l’estructura del Consell o de l’acord?

En aquests temes sempre he sigut molt respectuós amb els resultats, esperar que es produïsquen. Crec que sí que hauríem de parlar dels models de mestissatge, que en uns casos ha funcionat i en altres, no. Crec que ha funcionat molt bé en la Conselleria d’Educació, que ha funcionat millor quan el conseller o consellera ha sigut de Compromís. Haurem d’aprofundir en la cultura del pacte. Per a arribar a acords és bo el diàleg amb discreció, el soroll sempre és roí en la presa de decisions. Ja parlarem de conselleries, ara crec que és el moment de parlar de propostes.

Però si es repeteix l’acord vosté té moltes paperetes per a gestionar alguna cartera. De quin lloc li agradaria ocupar-se?

De la presidència. On em col·loquen els ciutadans. Per aspirar... El València aspira sempre a guanyar la Lliga, el Llevant, a pujar a primera. Jo aspire a la presidència, i després, amb tot el fairplay, acceptar els resultats.

No té preferència per alguna àrea de gestió?

No ho hem parlat, no sabem quines persones estarien.

Han fet moltes propostes en Sanitat i Habitatge.

Són àrees en què també ens agradaria estar, però, per respecte als socis de Govern, crec que s’ha de parlar després. Hem demostrat que sabem gestionar àrees socials i econòmiques de manera satisfactòria. Som capaços de gestionar qualsevol conselleria, fins i tot la d’Hisenda.

Com va la relació amb el PSPV i Unides Podem?

Magnífica, com sempre. Em caracteritze per una màxima: la bona relació personal facilita la política. La meua campanya serà elegant, de respecte a altres formacions polítiques, contundent amb la dreta, però amb els partits amb què hi ha possibilitat de formar govern crec que és important mantindre la bona relació i no entrar en disputes estèrils. L’electorat progressista vol que parlem de propostes, amb respecte, i que ens entenguem per poder reeditar un nou Acord del Botànic.

L’han molestat les declaracions de líders de Podem focalitzades en vosté?

Ho puc entendre tot. Però crec que hi ha hagut algun comentari desafortunat, el millor és ignorar-los. La gent vol que confrontem propostes, no baralles que no condueixen enlloc i acaben desil·lusionant l’electorat progressista. El respecte serà la meua màxima aquesta campanya.

Quina relació política tenen amb Yolanda Díaz i Sumar?

Magnífica. Tant de bo hi haguera més ministres com Yolanda Díaz, que tractaren la majoria parlamentària amb aquest respecte. Ens han consultat, preguntat, ha estat oberta a acceptar propostes... Sobre Sumar, quan toque, regarem. Ara és un projecte en què han treballat equips per construir un programa; nosaltres estem centrats a revalidar les majories progressistes en ciutats i pobles i revalidar una majoria progressista per a un tercer Botànic.

Els agradaria que fera campanya per a les autonòmiques amb vostés?

Si vinguera, la rebríem amb els braços oberts. Però insistisc, l’important d’aquesta campanya són la ciutat de València, Castelló, Llocnou de Sant Jeroni, Riola, Fortaleny, Sueca i la Generalitat Valenciana. Parlar contínuament dels altres, centrar la campanya en això, és un error. Hem de centrar la campanya en si cal millorar la neteja, si fa falta sòl per a construir habitatge públic, si la Generalitat ha d’impulsar l’atenció primària... Això és el que hem de fer.

Els preocupa una estatalització de la campanya autonòmica?

Crec que no beneficia les forces progressistes. Podem traure pit d’una gestió magnífica, València és un exemple de ciutat verda, europea, moderna i cosmopolita, de huit anys de Govern del Botànic que ha retornat la dignitat a la política i ha aconseguit mesures que indubtablement han millorat la vida dels ciutadans. L’altre dia una persona en cadira de rodes em va dir que gràcies a nosaltres havia pogut cobrar les ajudes de dependència que feia anys que esperava. Això dignifica la política i hem de parlar d’aquestes coses, no del soroll que ve de Madrid.

Però sí que hi ha uns quants problemes que afecten els valencians que són d’índole nacional, com el finançament autonòmic, la gestió de recursos hídrics com el transvasament Tajo-Segura...

Hi ha mesures que afecten evidentment el Govern central, a qui hem d’exigir que done solucions, tant en el finançament com en l’aigua. Crec que la ruptura de l’acord de la taula nacional de l’aigua va ser un error per part del ministeri, que va ser absolutament inoportú i injust.

En Unides Podem es pregunten per què no van voler fer una coalició amb ells per a les eleccions autonòmiques.

En unes eleccions valencianes, un projecte d’estricta obediència valenciana s’ha de presentar amb el seu programa i la seua gent. No té sentit que en unes eleccions valencianes Compromís no es presentara amb les seues pròpies sigles, amb cara i ulls. Hi ha àmbits diferents, com el municipal, en què hem arribat a acords importants, com a Torrent, Elda, Petrer o Torrevella; cal separar els àmbits.

Algunes vegades ha afirmat que Compromís ha de ser més contundent amb el PSPV. En quin sentit?

Crec que el president hauria pogut ser més contundent a reclamar, per exemple, el finançament autonòmic. Crec que, si hi ha algun partit que pot presumir de complir els acords, és Compromís i no sempre ens hem vist tractats amb la mateixa corresponsabilitat.

Té bona relació amb el president Ximo Puig?

Tenim una relació cordial que arranca quan tots dos vam ser alcaldes; ell de Morella, jo de Sueca. Vam compartir la presidència de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. Aquesta cordialitat segur que ajuda en la relació política.

En l’àmbit intern, com està Compromís?

Millor que mai. Estem en un moment dolç de la relació en el si de Compromís. Ens entenem molt i molt prompte.

Com han vist la faena d’Aitana Mas en el Consell aquest últim any? [La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, també candidata per Alacant a les Corts Valencianes, va prendre possessió del càrrec després de la dimissió de Mónica Oltra, quan acabava de ser mare]

A Aitana Mas només li podem donar les gràcies pel sacrifici personal que ha fet en fer una substitució tan complicada d’una persona que era absolutament gran com Mónica Oltra. Crec que té un balanç molt positiu, encara que ha tingut poc de temps per a desenvolupar-la. S’ha produït un relleu amb tota la normalitat i, insistisc, amb una situació personal molt complicada, ha tirat avant una conselleria.

I com es veuen a les comarques del sud?

El sud és complicat. Però veig la gent molt il·lusionada. Hem registrat més llistes que mai. Crec que aquest resultat serà el que salve el Botànic.

L’actual vicepresidenta del Consell hauria de tindre responsabilitat en el pròxim govern?

Sí, si ella vol. Em sembla que és una gestora magnífica. És una dona jove molt preparada. Aitana serà el que vulga ser en el pròxim govern i m’encantaria que hi estiguera.

Com s’ha vist la gestió valenciana aquestes dues legislatures des de Madrid?

De les mesures que s’han fet ací, algunes han sigut referents, especialment les de la conselleria de Mónica Oltra i en Educació o Economia. Tenim més comunitats energètiques que altres comunitats autònomes, més beques de menjador que a l’Estat espanyol... Les mesures en educació han sigut un referent i m’han permés confrontar amb el govern d’Isabel Díaz Ayuso, marcar les diferències entre una manera de governar i una altra. Jo he sentit ‘tant de bo tinguérem un Compromís ací’, en altres territoris. Hi ha moltes mesures que altres han volgut imitar, encara que no tant el Govern de l’Estat.

En la manifestació del Primer de Maig portaven una pancarta sobre la jornada laboral de 32 hores. Aquesta serà una proposta de Compromís?

Aquesta serà una proposta de Compromís. Naix ací i està en marxa, s’ha instal·lat en l’imaginari. La proposta naix al País Valencià, després la llança Íñigo Errejón, s’han fet les primeres experiències... És marca de Compromís, una proposta nostra que s’ha instal·lat en el debat espanyol.

Com ha funcionat l’experiència amb Íñigo Errejón en el grup parlamentari?

Ha sigut magnífica, perquè partia del respecte mutu, no des d’un intent d’assimilació. S’han respectat els espais i les decisions, a vegades hem votat diferent... Jo defense els interessos valencians, que a vegades entraven en contradicció amb altres propostes, però hem funcionat molt bé.

Una de les seues propostes és dur a terme un Pla Edificant en habitatge.

Plantegem la necessitat de transferir recursos als ajuntaments, que són els que saben on hi ha terrenys urbanitzables, on es pot crear i edificar habitatge públic, perquè ells facen la licitació. És un model àgil, en què els que saben on està el problema decideixen i prioritzen. Crec que estar en un 2% de parc públic d’habitatge és vergonyós en el segle XXI. Hem de començar a construir habitatge públic fins a arribar a estàndards europeus.

La falta d’una llei d’habitatge era un dels arguments de les comunitats autònomes que entorpia la resposta pública. Ara que està aprovada, quan entre en vigor, què faran des de la Generalitat Valenciana?

Un pla per a impulsar la construcció d’habitatge públic. Ha de ser una prioritat del govern. És una competència municipal, però on estiga Compromís declararem zones tensionades, com a València. No tindrem por d’aprovar mesures valentes. Declararem zones tensionades per fer una limitació de preus, també per als grans tenidors. També tenim la proposta de l’oficina contra abusos immobiliaris, una oficina que assessore gratuïtament les persones que ho necessiten per redactar contractes o interpretar clàusules i fer valdre els seus drets.

No hi ha una cosa similar en marxa en la Conselleria d’Habitatge?

És una oficina dirigida als desnonaments, no als abusos immobiliaris. Nosaltres plantegem un assessorament públic gratuït.

Què faran respecte de l’ampliació del port de València?

Primer s’ha d’establir un diàleg entre el port i la ciutat, veure què interessa a la ciutat de València. Cal veure si hi ha alternatives, que crec que n’hi ha, per exemple en el port de Sagunt. Ara com ara, ni s’ha demostrat que la declaració d’impacte ambiental valga, ni que haja de crear més ocupacions; fins i tot els sindicats d’estibadors diuen que en destruirà. No han aparegut números que diguen que és una cosa multiplicadora de l’economia valenciana. Cal anar clarament cap a la paralització de l’ampliació i la cerca d’alternatives.