José Claramonte, director general de Facsa: “Hi ha massa evidències per a qüestionar el canvi climàtic”
La gestió de l’aigua s’ha convertit en un element clau per al desenvolupament del nostre país. En l’àmbit social, però també econòmic. De fet, segons les Nacions Unides (ONU), l’aigua és un component vital per al progrés, ja que és necessària per al funcionament normal de qualsevol sector socioeconòmic. Per aquest motiu, Facsa, l’empresa amb 150 anys d’experiència en la gestió del cicle de l’aigua a Espanya, ha presentat un estudi que analitza el model de gestió de l’aigua al nostre país.
José Claramonte, Enginyer Tècnic en Disseny Industrial per la Universitat Politècnica de València i director general de la companyia des del 2018, explica algunes de les claus d’aquest estudi que aborda la situació hídrica de tot Espanya i diverses propostes per a afrontar els reptes del futur.
Quines són les principals conclusions de l’estudi?
L’informe l’hem volgut fer dins de les iniciatives del 150 aniversari de l’empresa per a posar de manifest la preocupació per l’escassetat d’aigua. L’informe pretén traslladar aquesta situació que anem a un escenari de reducció de recursos naturals i que hem de fer accions o models diferents per a poder garantir el subministrament amb seguretat amb vista al futur. Si tenim menys aigua dolça, plou menys, creix la població i creix la demanda, haurem de buscar estalvis i inversions en noves fonts d’aigua, com la reutilització o la dessalació, no tenim moltes més alternatives.
Malgrat l’escenari d’escassetat creixent, crida l’atenció que l’estudi reflecteix un descens important en inversions per a infraestructures hídriques. En quina mesura s’han reduït?
Així és, s’ha reduït en un 50% la inversió pública des de l’any 2010. Segons l’INE, estàvem en uns 500 milions d’euros i el 2020, pràcticament la meitat. És una de les coses que reclamem, perquè es requereix un treball a mitjà i llarg termini que necessita una planificació i uns recursos econòmics per a poder abordar totes les fites. És important buscar com financem aquestes infraestructures per a donar una estabilitat, perquè, si no, sembla que anem a remolc dels fons europeus més que per un compromís de la societat espanyola en aquesta renovació d’infraestructures.
Quina previsió hi ha quant a disponibilitat de recursos hídrics per als pròxims anys?
L’escenari és el que veiem a Catalunya o a Andalusia, es visualitza la situació que ens pot passar a la major part del territori. És un escenari ja no tan llunyà. Hi ha una situació d’estrés en què no podem cobrir la demanda amb els recursos renovables que venen de les precipitacions. En aquesta situació, la previsió a curt termini és d’una reducció del 20% que s’haurà de compensar amb estalvis, amb més eficiència en la gestió de l’aigua en tots els sectors, en l’agricultura, en usos urbans, però tindrem que aquesta reducció s’haurà de compensar amb estalvis, amb reutilització i dessalació per a garantir el recurs disponible.
En quina mesura afecta el canvi climàtic aquesta situació i què pensa quan sent discursos negacionistes?
Des del meu punt de vista, hi ha massa evidències per a qüestionar-lo. Tenim cicles amb sequeres més prolongades, amb precipitacions més intenses i tots els models apunten que serà més intens aquest canvi. Puc tolerar el negacionisme, però no el compartisc.
Com està la Comunitat Valenciana quant a polítiques hídriques respecte de la resta d’Espanya?
S’ha fet molta faena en tots els territoris i també a la Comunitat Valenciana, principalment per a modernitzar regadius. A les ciutats també s’han fet molts esforços, però no són prou. Hem d’adaptar-nos a la realitat de hui. Si no estem en la situació de Catalunya és perquè vam tindre l’any passat una bona temporada de pluges, però estem en una comunitat que està abocada a l’estrés hídric. S’ha fet un esforç en dessalació, però queda pendent muntar tota una xarxa de distribució perquè aquest recurs arribe als municipis. De fet, les dessaladores funcionen a hores d’ara a un 30% de la seua capacitat. Són camins que s’han emprés i que no són prou, cal continuar treballant en aquesta línia.
Creu que hi haurà restriccions a la Comunitat Valenciana a curt termini?
Per a consum humà, crec que no, però per a regadiu sí que és més possible. Venim d’unes reserves d’un any hidrològic que va ser bo.
En el seu informe fan una proposta per a homogeneïtzar les tarifes de l’aigua. En què consisteix?
El que volem és que hi haja una estructura de costos, que és la que genera la tarifa, que siga homogènia per a tot el territori. La idea és que hi haja una estructura comuna a tot arreu i evitar així que no renovar xarxes o no invertir en digitalització per a millorar l’eficiència no siga una opció, sinó que siga una aposta. Es tracta que hi haja una entitat nacional en què tots els agents implicats establisquen aquesta metodologia per a les tarifes i per a actualitzar-les. Que ens creguem realment que l’aigua és escassa i estratègica per a la vida. Aquest és realment l’objectiu de l’informe, que sapiem que estem en un país amb un estrés hídric elevat, que tenim poca aigua i cal gestionar-la molt bé.
Posen molt d’èmfasi en la digitalització. Quins beneficis té?
És fonamental per a l’eficiència. Si som capaços de digitalitzar els comptadors, podem actuar quasi en temps real per a reduir possibles fugues i fins i tot a partir d’algorismes es poden establir previsions de demanda, es pot fer una gestió millor, molt més eficient.
0