El curs judicial comença amb la compareixença de Rus i els interrogants sobre Barberá
El curs judicial es reprén aquest mes a València amb diverses compareixences judicials de l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, els interrogants que pesen sobre el futur processal de l’exalcaldessa Rita Barberá i l’esperada sentència del judici de Fitur, que va acabar fa cinc mesos.
La majoria de les sis peces que, per ara, integren el conegut com a cas Imelsa, que investiga delictes electorals, de blanqueig, contractacions irregulars de personal i el presumpte cobrament de comissions irregulars des de diverses administracions controlades pel PP, se situen en la fase de presa de declaracions.
Per això, per a les pròximes setmanes han estat citats desenes de processats, entre els quals hi ha l’expresident de la Diputació i del PP provincial Alfonso Rus, l’exvicealcalde de València Alfonso Grau i l’exregidora de Cultura María José Alcón, entre altres.
Demà hi ha citats a declarar diversos investigats en una de les peces separades del cas Imelsa, la que investiga la suposada adjudicació irregular del servei d’atenció telefònica de la Diputació de València.
Aquestes declaracions continuaran divendres amb la declaració de Rus i de l’empresari Mariano López, la persona que hauria lliurat a la Fiscalia Anticorrupció la documentació que va obrir la causa i exsogre de l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, també investigat en la mateixa causa.
El jutge ha observat indicis dels possibles delictes de malversació, tràfic d’influències, prevaricació, frau en la contractació pública, suborn i falsedat documental en l’adjudicació del servei d’atenció telefònica.
A més, com cada dia 14 des de fa uns quants mesos, dimecres també serà una data assenyalada en el calendari de l’actualitat judicial, ja que se sotmetrà a revisió la conveniència de mantenir el secret del sumari en la peça principal d’aquest cas, de manera que s’haurà d’acordar una altra pròrroga o procedir-ne a l’alçament.
Excepte modificacions, el 19 de setembre haurà de comparéixer al mateix jutjat l’exvicealcalde de València Alfonso Grau per a respondre a qüestions relacionades amb un presumpte delicte electoral i de blanqueig de capitals, dins del mateix cas.
Al cap de tres dies, el 22, li tocarà a la dona, l’exregidora de Cultura de València María José Alcón, juntament amb l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent i l’empresari José Adolfo Vedri, que hauran de declarar en una altra peça separada, relacionada amb les adjudicacions presumptament irregulars de l’esmentada regidoria i el suposat cobrament de comissions il·legals.
És probable, a més, que durant els pròxims mesos s’aclarisquen els dubtes sobre el futur processal de l’exalcaldessa de València i actual senadora del PP, Rita Barberá.
A les darreries de juliol, la Fiscalia del Suprem es va pronunciar a favor d’investigar l’exalcaldessa per blanqueig de capitals, de manera que ara serà l’alt tribunal qui haurà de decidir l’obertura d’aquesta investigació penal.
En cas favorable, caldrà un acord previ de la comissió de suplicatoris del Senat –i posteriorment del ple– perquè els indicis delictius observats pel jutge instructor del cas pel que fa a Barberá puguen ser objecte d’una investigació.
Un altre dels possibles focus informatius de la tardor se centrarà en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que haurà d’emetre sentència sobre el judici conclòs fa cinc mesos pels contractes de l’Agència Valenciana de Turisme amb les empreses de la trama Gürtel per l’expositor valencià en Fitur.
Després del judici “dels vestits” en què va ser eximit l’expresident de la Generalitat Francisco Camps, la segona peça separada de la branca valenciana de Gürtel que es va jutjar va ser la de Fitur.
També en l’Audiència Nacional començarà demà una ronda de declaracions pels préstecs concedits pel Banc de València i el primer que hi haurà de declarar serà l’expresident d’aquest banc Antonio José Tirado.
A més, s’espera la fixació d’una nova data per a la celebració del judici d’un dels casos de corrupció més escandalosos –per volum defraudat i per la suposada operativa dels processats–, el cas Emarsa, que va ser suspés després de la detenció a Moldàvia d’un dels responsables principals perquè es completara la instrucció.
