El Jurídic Consultiu, del qual encara forma part Camps, decidirà sobre la legalitat del conveni de la Fórmula 1 que ell va promoure

El circuit urbà de Fórmula 1 continua generant costos milionaris a les arques públiques, malgrat que fa nou anys que es va disputar l’últim Gran Premi d’Europa i que tota la part que dona al Grau i Natzaret està barrada, abandonada i manca d’ús ciutadà. Una zona en què a més ha proliferat un assentament de barraques.

Sense anar més lluny, el mes de juny passat, l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha) que presideix el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, va abonar 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per abonar els costos de construcció del traçat.

El crèdit va començar a pagar-se el 2016 i té una vigència de huit anys a raó de 7,5 milions anuals, per la qual cosa queden per abonar 15 milions d’euros corresponents als exercicis 2022 i 2023.

Malgrat tot, l’expresident del Govern valencià que va apostar per portar la prova a la ciutat, Francisco Camps, insisteix sempre que se li pregunta sobre aquest tema en el “cost zero” del traçat i no sols això, sinó que ho reivindica com un dels llegats més importants dels seus anys de mandat.

L’afirmació de Camps s’explica en el conveni que van signar en el seu moment la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament per executar el circuit, en virtut del qual l’executiu autonòmic avançava 45 milions d’euros per costejar les obres. Una inversió que després el consistori havia de retornar mitjançant les càrregues urbanístiques que han d’abonar els propietaris dels terrenys del pla d’actuació integral (PAI) del Grau, ja que en realitat el traçat s’havia de reconvertir en els vials del futur barri. Amb tot, finalment els costos del circuit es van elevar a 89 milions d’euros, per la qual cosa, encara recuperant els 45 milions del conveni, la infraestructura mai es quedaria sense cost per a les arques públiques.

En aquest sentit, Dalmau va anunciar dimarts que, arran d’haver-se detectat una sèrie d’irregularitats en el conveni esmentat signat el 2007 entre totes dues administracions per al desenvolupament del circuit de Fórmula 1, se sol·licitarà en els pròxims dies al Consell Jurídic Consultiu (CJC) de la Comunitat Valenciana la declaració de nul·litat del document.

Així doncs, aquest organisme de què Camps forma part des de fa 10 anys com a membre nat haurà de pronunciar-se sobre la validesa jurídica del conveni que ell mateix va impulsar. L’expresident continua hui dia en l’organisme, malgrat que fa poc va anunciar que l’abandonaria per incorporar-se al despatx del seu advocat defensor en diverses causes judicials, Delgado Abogados. Una incorporació que, llevat de canvis d’última hora, es produirà l’1 de setembre.

Si el cas del conveni del circuit de Fórmula 1 arribara abans al CJC, Camps hi tindria veu, però no vot per la seua qualitat de conseller nat.

Precisament, el 7 de maig passat el mateix exlíder del PP valencià va presentar a l’Ajuntament de València una acció de responsabilitat en virtut de la qual exigia el compliment del conveni signat pel consistori, dirigit llavors per Rita Barberá amb la Generalitat, que llavors presidia Camps mateix, per finançar les obres del circuit.

El consistori va contestar poc més tard que entre les obligacions de l’Ajuntament amb el conveni esmentat, figura el compromís de “tramitar una ordenança amb un cànon d’urbanització per al finançament del projecte i repercutir en els propietaris el cost real de l’actuació o qualsevol altra fórmula que l’Ajuntament de València considere adequada”.

En aquest sentit, se’l va informar que es descarta la imposició d’un cànon i “sense perjudici que per part de les administracions implicades puguen obtindre’s en qualsevol moment fonts de finançament extern, l’Ajuntament no ha tramitat ordenança i es gestionara a través del mateix PAI com a càrrega d’urbanització de tot allò que siga repercutible en els propietaris”, deixant entreveure que serà molt complicat repercutir la totalitat dels 45 milions, per la qual cosa la diferència haurà de ser assumida per l’Administració.

Irregularitats detectades en el conveni

Segons va informar dimarts la Conselleria d’Habitatge, la llei de procediment administratiu 30/1992 estableix en l’article 62 les raons que podrien causar la nul·litat d’un conveni. A l’empara d’aquest article i atés que l’EVha disposa de competències per a la revisió del conveni, el president del Consell de Direcció de l’entitat, en aquest cas Rubén Martínez Dalmau, ha iniciat l’expedient de revisió d’ofici, per haver detectat una sèrie d’irregularitats.

Per part de la Generalitat, les persones que van signar el conveni no tenien competències per a fer-ho. El conveni va ser impulsat i signat pel president de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports (GTP), però no va ser impulsat ni aprovat pel Consell Administratiu del mateix organisme, que era qui tenia competències en la qüestió. Només hi figura la signatura del president del GTP i del conseller a càrrec.

Per part de l’Ajuntament de València, el conveni i les modificacions de planificació urbana que es van haver de dur a terme per fer possibles les obres, es van aprovar el 28 de setembre de 2007 per Junta de Govern Local, a pesar que la normativa referent al funcionament de l’Ajuntament indica que aquest tipus de document havia d’haver-se aprovat en el ple de l’Ajuntament per tractar-se de qüestions de planejament. No era competència de la Junta de Govern, així i tot, el conveni mai va passar pel ple de l’Ajuntament.

D’altra banda, en el conveni es van aprovar qüestions relatives a la determinació urbanística de la ciutat, però no es van tramitar segons indica la llei urbanística valenciana.

El conveni establia que la GTP avançava els diners, que havien de ser reembossats pels propietaris després de la tramitació dels procediments urbanístics corresponents, però aquests propietaris mai van arribar a ser notificats d’aquesta obligació ni van poder fer-hi al·legacions en defensa seua.

En conseqüència, el conveni obria la porta al fet que foren els propietaris del Sector del Grau i no l’Ajuntament els que suportaren el cost de les obres, però no es va tramitar simultàniament la modificació del pla general ni el programa d’actuació integrada, per la qual cosa a més hui dia es desconeix si els tribunals de justícia haurien aprovat aquesta fórmula que afecta tercers que no van ser escoltats.

La decisió del Consell Jurídic Consultiu serà de caràcter vinculant. En cas d’acceptar la invalidació del conveni, la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha sol·licitat també que es pronuncie sobre la pertinència de sol·licitar responsabilitats a les persones que van donar lloc a la nul·litat, entre altres, Camps mateix.

El cost total de l’organització del Gran Premi entre els anys 2008 i 2012 va ascendir a 308 milions d’euros entre el circuit (89,7 milions), la compra de l’empresa Valmor i el cànon (115 milions) o la retransmissió de Canal 9 (26 milions d’euros), entre altres conceptes.