Justícia per al discret condemnat don José Luis

L’èxit se’l beuen les estreles, però el construeixen els secundaris. Els actors de repartiment. Els Pepe Isbert i Manuel Aleixandre, en el cinema; els Sergio Busquets, en el futbol. Els José Luis Olivas, en la política. Comença a ser l’hora que es faça justícia i es reconega el paper de l’expresident de la Generalitat (sí, ho va ser) com a aconseguidor en la penombra dels principals escàndols que han esguitat el seu germà major en els negocis polítics, Eduardo Zaplana. En la cinquena jornada del judici Erial està previst que declare Olivas, si hi ha temps. Probablement el seu interrogatori s’ajornarà a dimecres. Perquè abans que ell estan cridats a comparéixer l’ex-cap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, Juanfran; Mitsouko Henríquez, secretària de l’estrela d’aquesta causa judicial, i els germans Vicente i José Cotino. A última hora s’ha programat la declaració, per a arrancar la jornada de dimarts, de Francisco Pérez, el Gasofa.

El fiscal Pablo Ponce demana sis anys de presó per a Olivas. Fins i tot en això se’l discrimina. Poca cosa si es compara amb els 19 que reclama per a Zaplana o els 14 per al mateix Juanfran o per als Cotino, o 8, per al testaferro Joaquín Barceló, Pachano, o per al comptable, Francisco Grau.

Olivas se l’acusa d’haver cobrat una mossegada de l’empresa de la família Cotino Asedes Capital, per haver-los afavorit amb la concessió del Pla Eòlic Valencià. Una adjudicació de l’etapa en què Olivas va ser president (de juliol del 2002 a juny del 2003), després de la fugida de Zaplana a Madrid per a ser ministre amb Aznar. Asedes era propietària del 25% de Proyectos Eólicos Valencianos, beneficiària d’aquesta concessió. La comissió il·legal es va disfressar com a “serveis d’assessorament” per a la venda d’aquesta participació d’Asedes a un tercer. Van ser 580.000 euros facturats a través de la consultora Imarol, propietat d’Olivas i de la seua dona, Mercedes Álvarez. El més curiós de l’assumpte és que Olivas va ser condemnat el 2017 a un any i mig de presó i una multa de 151.800 euros precisament per haver falsificat aquesta factura pagada per Vicente Cotino. L’empresari també va ser condemnat. Ja ho havia sigut en Gürtel, per delicte electoral i falsedat documental en les aportacions a la campanya del PP. Va commutar els 15 mesos de presó per una multa de 109.500 euros.

L’expresident Olivas va ser incapaç de justificar aquesta facturació, malgrat que va presentar un informe d’endreç i d’última hora, de tres pàgines, però sense cap contracte de prestació de serveis que sustentara el cobrament d’aquest més de mig milió d’euros. El fiscal d’Erial considera que aquests diners es van abonar com a pagament de favors per l’adjudicació pública esmentada.

Sí, José Luis Olivas, reclama un capítol en lletres d’or en la història de la corrupció valenciana. Mereix un respecte. Com a mínim, el que li professen en aquest local de moda de la seua estimada Xàbia en què sempre ha sigut, és i serà “don José Luis”.

Zaplana no solament el va triar per a guardar la cadira a Francisco Camps l’any de legislatura que quedava fins a les eleccions del 2003. Va ser, també, l’encarregat de gestionar les últimes comandes i cobraments de la multinacional del tripijoc que sempre ha sigut Eduardo Zaplana.

Don José Luis mai li ha tingut una descortesia. Provenia del planter de Rita Barberá (la va secundar en la llista municipal del 1991) i es va convertir en el primer conseller d’Economia i Hisenda amb Zaplana. Des d’aquesta talaia va personalitzar el projecte socialista que es va quedar en el calaix el 1995 i el va convertir en la Ciutat de les Arts i les Ciències, per a la qual va idear fins i tot un “xorret”, una font que va acabar esborrada del pla. Don José Luis va controlar el moviment de terres, camions i altra intendència en el complex de Cacsa i va estar en les cuines del Pacte del Pollastre, l’acord de govern amb Unió Valenciana. També en la solució favorable per a Zaplana del cas Sanz, i fins i tot en l’elaboració del contracte de l’IVEX amb Julio Iglesias. Com a excel·lent ajudant de cuina que ha sigut el julivert de totes les salses, el cap Zaplana li va encarregar la missió de lligar la CAM i Bancaixa, però aquella Corporació Financera va naufragar.

En agraïment a tant i tan desinteressat servei, Zaplana el va premiar amb la presidència de Bancaixa i del Banc de València. Des d’aquest lloc va contribuir a l’enfonsament del sistema financer valencià. Entre altres factures judicials pendents està la seua presumpta responsabilitat en el desfalc de 750 milions d’euros de les dues entitats bancàries esmentades pels préstecs laxos als promotors Juan Vicente Ferri i José Salvador Baldó per al projecte immobiliari Grand Coral al Carib mexicà. Aquests empresaris, curiosament de Benidorm, van fer una pilota urbanística de 250 milions entre el 2005 i el 2009. Olivas i altres directius de Bancaixa i el Banc de València, com Domingo Parra o Aurelio Izquierdo, estan pendents d’aquest judici.