El jutge demana obrir una altra causa a Fabra per l’ús de dos escortes pagats per Marina d’Or i una constructora que finançava el PP

Qui pagava la seguretat privada de Carlos Fabra quan va deixar de ser un càrrec públic? Fins ara era un misteri. 

Quan l’expolític del PP va abandonar la presidència de la Diputació de Castelló, acorralat per la investigació del magistrat Jacobo Pin, l’oposició pensava que els seus escortes els continuava pagant l’ajuntament de la capital de la Plana. En realitat, segons ha descobert el jutge durant la instrucció per la presumpta ocultació del patrimoni de Fabra per a evitar els seus deutes amb Hisenda, els salaris dels seus escortes privats els va abonar Marina d’Or, la coneguda empresa de Jesús Ger, i Becsa SA, la constructora de la família Batalla, el responsable de la qual Gabriel Alberto Batalla Reigada ja va ser condemnat per finançament il·legal del partit després de confessió pròpia. 

El mateix jutge que va instruir la causa inicial contra Fabra ha resolt el misteri, després de la declaració el 21 de gener passat dels escortes Manuel Izquierdo Segura i Jesús Marmaneu Viciano, agents de la Policia Local de Castelló. Així doncs, el magistrat, una autèntica bèstia negra per a Fabra, veu indicis d’un presumpte delicte de prevaricació en els pretesos pagaments i sol·licita en la interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es que es deduïsca testimoniatge de la declaració de tots dos agents i que s’òbriga un altre procediment per a investigar els fets. Seria el segon cas que s’investiga a conseqüència de les perquisicions, després de la reobertura de la causa del camp de golf de Borriol. 

El magistrat va acordar el sobreseïment de la causa per a Luis Enrique Batalla Reigada (germà del condemnat confés pel finançament il·legal del PP), de la constructora Becsa SA de la família de Luis Batalla, un empresari que sempre va estar en l’òrbita dels populars. L’empresa Marina d’Or, no obstant això, no havia aparegut en les perquisicions fins ara.

Totes dues empreses, segons apunta la interlocutòria, van abonar tant els salaris dels escortes com el “cost de la seua formació”. Manuel Izquierdo Segura i Jesús Marmaneu Viciano van declarar davant el jutge que els ingressos en metàl·lic de fons “es feien a través de sobres tancats que es portaven a la sucursal bancària corresponent”, després de la qual cosa s’entregava a l’expolític del PP el document justificatiu de l’operació, “també en un sobre tancat”. 

Després de la dimissió de Fabra en la institució provincial i el seu reingrés en la Cambra de Comerç, els agents de la Policia Local de Castelló van passar a “situació d’excedència voluntària per interés particular”, segons reflecteix una acta de la junta local de govern de l’ajuntament. Poc després, segons una resolució del Ministeri de l’Interior publicada en el BOE, Izquierdo i Marmaneu van superar les proves de selecció i van ser declarats aptes com a escortes i vigilants de seguretat. Jesús Marmaneu Viciano també va ser candidat en una llista electoral del PP. 

Tots dos van declarar en la causa que investiga la presumpta ocultació del fabulós patrimoni de Carlos Fabra –va arribar a moure fins a 26 milions d’euros en els seus comptes bancaris, segons ha descobert la instrucció– pels ingressos en caixers de fons de l’expolític del PP, generalment en bitllets de 500 euros, tal com destaca un informe de la Fiscalia Anticorrupció incorporat al sumari. 

En la laberíntica teranyina de negocis del fabrisme, la constructora Becsa apareix en el cas de les finques de l’exalcalde de la Vall d’Alba, antiga mà dreta del llavors president de la Diputació. Francisco Martínez, alcalde de la localitat de la Plana Alta durant més de dues dècades, va intervindre en “nombroses compravendes”, tant en la seua condició d’alcalde com de particular, amb la constructora, filial de Lubasa, segons apunta el jutge Jacobo Pin, que també s’encarrega d’aquesta causa.

L’empresa Marina d’Or no havia aparegut en les perquisicions fins a la declaració dels dos escortes davant el magistrat. Carlos Fabra, llavors secretari general de la Cambra de Comerç de Castelló, mentre l’empresa de Jesús Ger pagava pretesament els sous i la formació dels seus guardaespatles privats, va avalar públicament que el conegut complex turístic acollira l’Eurovegas, una opció que l’empresari Sheldon Adelson finalment va descartar. 

Fonts de l’empresa han confirmat a aquest diari que es va prestar un servei per part de la filial Seguridad Privada Marina d’Or SL i que es va cobrar, encara que no han pogut identificar el pagador de les factures ni explicar per què van ser precisament els antics escortes de Fabra els que van dur a terme la faena.