La jutgessa de la DANA estreny el cércol de la “grollera negligència” de Salomé Pradas amb la inexplicable pausa del Cecopi

La jutgessa de la DANA ha obert un forat en la línia de flotació de l’estratègia de defensa de l’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa juntament amb l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. La declaració com a testimoni del primer tècnic del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat ha donat peu al fet que la magistrada estrenya el cércol de la “grollera negligència” que imputa indiciàriament a l’exconsellera Pradas, segons indica una interlocutòria dictada dijous per la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va declarar davant la jutgessa que va ser Pradas qui “va avisar que anaven a parar” la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i que “anaven a pensar què farien i que, quan prengueren una decisió, ja els avisarien”. 

Ho va fer en un moment crític de l’emergència, a les 18.00 del dia de la DANA, tal com sostenen Bernabé i José Ángel Núñez, cap de Climatologia de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, que estaven connectats al Cecopi telemàticament i es van quedar amb la pantalla en negre. Núñez conserva els missatges de WhatsApp que va enviar en aquells moments i fins i tot una foto de la pantalla en negre. Per contra, fonts pròximes a Salomé Pradas asseguren que no està acreditat que l’exconsellera ordenara la pausa. 

A les 19.05, després d’haver sigut informada per l’alcaldessa de Paiporta de la tràgica situació en la localitat, ja completament inundada, Bernabé va telefonar a Pradas i li va demanar que es reprenguera el Cecopi. 

Es tracta d’una interrupció de la reunió del Cecopi en un moment clau de la resposta a l’emergència, en una hora en què el barranc de Poio es va desbordar, ocasionant la inundació que va passar per damunt de la major part de les 228 víctimes mortals de la DANA (la meitat de més de 70 anys). 

Què va passar en aquesta hora en què es va parar el Cecopi? El director general d’Emergències de la Generalitat, Alberto Martín Moratilla, un alt càrrec del Govern de Mazón que participava en el Cecopi, va dir en un informe remés a la jutgessa instructora que durant la pausa es va fer un “treball exclusivament presencial”, una expressió que la magistrada va titlar posteriorment de mer “eufemisme”. 

La telefonada de set minuts amb Mazón

En aquesta hora, en què ja es debatia en el Cecopi l’enviament als mòbils de l’Es-Alert, també es va produir la telefonada més llarga que la consellera llavors Salomé Pradas, que exercia el comandament únic de la resposta a l’emergència, va mantindre amb el seu superior jeràrquic, el president Carlos Mazón. A les 18.16, segons l’acta notarial de les telefonades de Pradas publicada per elDiario.es, la consellera va conversar durant set minuts amb el cap del Consell. 

Poc després, la imputada va mantindre una altra telefonada –molt més curta– amb Mazón i amb un alt càrrec del Palau de la Generalitat, el director general Francisco González. També va intentar infructuosament contactar amb el cap de gabinet del president, José Manuel Cuenca. Quasi a les 19.00, l’acta anota dues brevíssimes telefonades (de nou i 14 segons, respectivament) amb el número dos de Mazón en el PP valencià, el portaveu popular en les Corts, Juan Francisco Pérez Llorca. 

La jutgessa instructora ha insistit en diverses resolucions en què no investiga e cap del Consell per la seua condició d’aforat. I, més recentment, ha rebutjat elevar de moment una exposició raonada a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el pas previ per a tractar d’imputar un aforat. “La instrucció no està esgotada”, va advertir.

En tot cas, la instructora reitera l’“evident posició de garant” de Pradas i la “manifesta passivitat” davant la catàstrofe. Prova d’això, segons la jutgessa, és que l’enviament de l’Es-Alert anava aparellat a l’ “autorització” i el “vistiplau” de la consellera llavors. 

Les “raons encara no explicables” de les pauses

En una interlocutòria dictada dijous, breu, però de molta substància, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra aporta pistes rellevants sobre l’apuntalament de la presumpta imprudència imputada a Pradas (de per on van els tirs del nuc gordià de la seua instrucció). La magistrada té acreditat, després de la declaració testifical de la delegada del Govern, que “es va decidir deixar fora de la reunió del Cecopi” els participants en la reunió en manera telemàtica per “raons encara no explicables”.

Amb la pantalla en negre es van quedar durant més d’una hora la delegada del Govern, de qui depenen (almenys, institucionalment) les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat; el representant de l’Aemet, amb un paper vital en una emergència de naturalesa climàtica, o el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, a qui el Palau de la Generalitat retrau que no informara en el Cecopi de la crescuda del barranc de Poio. Després va haver-hi una segona pausa abans de l’enviament de l’Es-Alert a les 20.11, quan ja hi havia morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions. 

La informació sobre la crescuda del barranc de Poio que proporcionava el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) va arribar al Centre de Coordinació d’Emergències a les 18.43, en plena aturada del Cecopi. De fet, segons la declaració del tècnic de Seguretat i Control del 6 de maig passat, les dades probablement ni tan sols van arribar a la sala del Cecopi ni al subdirector general d’Emergències, l’alt funcionari Jorge Suárez, citat pròximament de testimoni. 

La magistrada titla d’“absurda” la justificació que va donar el director general Alberto Martín Moratilla (en un vague informe de tot just dues pàgines) sobre la pausa. Perquè, rebla la magistrada, “és incompatible queixar-se de la falta d’informació i de decisió per altres persones”, en referència a la CHX, “i al mateix temps excloure de la reunió a qui pretesament havia de proporcionar-la i decidir per un mateix”. 

“Tot això”, postil·la la jutgessa, “converteix en més grollera la negligència atribuïble als que detenen la condició d’investigats [Pradas i Argüeso], oscil·lant entre un desconeixement difícilment justificable respecte de les possibles decisions a adoptar per la Conselleria, o les eines a utilitzar, com el sistema Es-Alert”.

Els WhatsApp d’Argüeso produeixen “autèntic estupor”

Amb Emilio Argüeso, secretari autonòmic i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències el dia dels fets, la magistrada tampoc es queda curta a l’hora de tipificar la seua actuació, que l’alt càrrec nomenat per Mazón considera que va ser “encomiable”. Era el “segon” en la cadena de la presa de decisions, per darrere de Pradas, i “pretesament”, deixa anar amb ironia la jutgessa, coneixia la situació, els protocols i les eines per a respondre a l’emergència. 

No obstant això, d’Argüeso “no consta més participació que la remissió de missatges, alguns a través dels xats [de WhatsApp], i que van tindre algunes respostes que produeixen autèntic estupor”, afirma la instructora en referència a les comunicacions del 29 d’octubre aportades per l’investigat en un informe pericial.