Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Karlos Bernabé: com saltar a la fama defensant el valencià a Oriola davant dels atacs del PP

Karlos Bernabé, regidor d'EU a Oriola, en una foto del seu Facebook.

Voro Maroto

Un regidor d’Esquerra Unida a Oriola ha revolucionat les xarxes socials per la seua, segons molts, raonada, emotiva i valenta defensa del valencià davant de la moció presentada pel PP en l’ajuntament contra l’“ús impositiu del valencià”.

Karlos Bernabé, de 28 anys, psicòleg de formació i educador de menors de professió, va protagonitzar el 30 de juny la que, probablement, haja estat l’única intervenció en valencià en el ple d’Oriola, una ciutat de 80.000 habitants del sud d’Alacant que està a 20 quilòmetres de Múrcia i a 220 de València. El vídeo del seu parlament acumula el dimarts a primera hora de la vesprada quasi 120.000 reproduccions només en Facebook.

Després de glossar diverses virtuts del valencià, fins i tot la de l’accés a mercats com el català, Bernabé va recórrer a l’emoció per a defensar una llengua relativament –només es parla en algunes pedanies, com ara Barba-roja, mencionada per l’edil en el seu discurs– aliena a Oriola, epicentre d’una comarca castellanoparlant com el Baix Segura. Amb el valencià, “puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus. I això és el que no vull robar als meus fills”.

Bernabé, en conversa telefònica, es mostra aclaparat per la repercussió del seu discurs, encara que diu que és “prompte per a valorar la resposta dels veïns d’Oriola”. I posa en context la seua decisió d’usar el valencià –“amb accent panotxo i accent lleugerament català, gràcies a la meua tia de València, que em deixa molts llibres” editats a Barcelona– davant de l’ofensiva del PP.

“Aqueix partit és el que ha generat la incomoditat en aquesta zona amb el valencià. D’una banda, ens allibera d’estudiar-lo en l’educació obligatòria –els alumnes poden demanar-ne l’exempció– i de l’altra s’exigeix o es valora, per exemple, per a la funció pública”.

La dreta valenciana està sent agressiva contra la política lingüística de la Generalitat, governada pel PSPV-PSOE i Compromís. S’acusa el conseller Vicent Marzà d’imposar el valencià en l’educació. Ara, s’ha reaccionat amb virulència davant del debat obert sobre l’anomenat “requisit lingüístic”: l’obligatorietat de conéixer el valencià per als funcionaris.

En aqueix context, Bernabé ha donat la cara per la llengua autòctona en territori castellanoparlant. Ha viscut a Bèlgica –país amb dos idiomes–, el País Basc (un altre territori bilingüe) i, “mentre els meus companys d’institut se n’anaven a casa per l’exempció, jo estudiava valencià de dues a tres de la vesprada a l’institut”.

“Supose que els progressistes tenim més sensibilitat amb aquestes coses”, bromeja. Bernabé ja va generar una certa sorpresa quan el març va parlar en valencià amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, que llavors va visitar Oriola.

La ciutat està governada pel PP, amb el suport implícit de Ciutadans, pese els nombrosos escàndols de corrupció. EU té dos regidors.

Etiquetas
stats