L’afecció de la pandèmia en la salut mental: els col·legis valencians detecten quasi el doble de conductes suïcides i autolesions en alumnes

Els experts en salut mental coincideixen que la població més jove s’ha convertit en una de les més colpejades per la pandèmia. La successió d’informes i dades estadístiques avalen que els menors estan passant-ho especialment malament, sacsejats per l’impacte de la malaltia i les restriccions en una etapa clau per al seu desenvolupament.

Les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) reflecteixen que el suïcidi és ja la principal causa de mort no natural en les persones entre 15 i 29 anys. Mentre que durant el confinament les morts per autòlisis van tendir a estabilitzar-se entre els adults, les conductes suïcides de la població més jove van créixer fins un 30%, una tendència que preocupa els especialistes en salut mental i als agents educatius.

La inquietud per les conductes autolítiques en els menors s’ha traslladat a les aules, un espai clau per a la detecció, on s’han potenciat els plans de prevenció. La Conselleria d’Educació del Govern Valencià ha registrat un augment de les conductes autolítiques (intents de suïcidi i autolesions) que quasi dupliquen les dels cursos previs a la pandèmia.

A través del Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència (Previ), el principal instrument d’Educació, s’han fet intervencions en el 0,1% de l’alumnat el curs passat (2020-2021), davant d’un 0,06% en els dos anteriors, sobre un total de 787.000 alumnes en centres públics i concertats.

Els experts apunten la pandèmia com una sacsejada emocional per als joves, un impacte directe en una etapa vital clau per al seu desenvolupament. El comissionat de Presidència per a la Salut Mental, el catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés, atribueix l’augment registrat a la major fragilitat emocional dels joves davant situacions dramàtiques generades per la crisi sanitària.

El malestar emocional dels joves es consolida sobre les exigències que es bolquen sobre ells, la pressió del rendiment acadèmic, els imperatius estètics, les xarxes socials o les conseqüències dels rols de gènere. Dolors López, coordinadora del Pla de Formació del Professorat en prevenció, detecció i intervenció del suïcidi de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, destaca que “el nivell d’autoexigència de les adolescents és brutal”. “L’exigència crea malestar i la societat que ho crea no ho resol; aboquem les persones a un lloc sense eixida”, indica.

López imparteix cursos a docents i estudiants sobre aprenentatge emocional, dol i conductes autolítiques. En els tres anys que guia el programa, confirma l’augment de les tendències entre els joves. En paral·lel als plans de prevenció, el comissionat de Presidència de la Generalitat per al pla de Salut Mental ha posat en marxa el projecte d’escoles saludables i uns quants plans d’acció directa en la joventut. El projecte pilot a les escoles pretén, amb atenció especial a les conductes suïcides, que els joves siguen competents en el maneig de les emocions i tinguen una xarxa de suport: “Una escola inclusiva és un factor de protecció davant del suïcidi”, sentencia.

Les aules actuen com a espais de detecció de comportaments en el context vital dels adolescents que requereixen atenció. Els percentatges, explica el departament de Vicent Marzà, corresponen a les necessitats observades en alumnes que han presentat autolesions o ideacions suïcides. Respecte a les conductes suïcides exclusivament, el percentatge detectat pels centres és del 0,001% de l’alumnat en el curs 2020-2021 i en el 2019-2020 i del 0,002% l’any acadèmic 2018-2019.

Entre les millores implementades, la conselleria destaca un augment del personal especialitzat que s’encarrega d’acompanyar cada cas; una separació per tipologies en la detecció de vulnerabilitats, que fa atenció especial a l’assetjament i al ciberassetjament, l’atenció a alumnat amb alteracions greus de conducta, violència de gènere, autolesions i ideacions suïcides, entre altres. Quan en un centre s’activa l’alarma, les diferents unitats d’atenció, formades per especialistes, passen a actuar per mitjançar i acompanyar totes les parts implicades.

Segons incideix Educació, aquest curs les accions se centren en l’acompanyament emocional i educatiu de l’alumnat valencià, perquè és “completament necessari donar resposta educativa i emocional a les seqüeles que s’arrosseguen per la pandèmia”, que se sumen a les ja existents.