L’agenda ultra s’imposa a Català: València es queda sense zona de baixes emissions i arrisca 150 milions

L’agenda de la ultradreta en matèria de canvi climàtic s’imposa a la ciutat de València. Després que el PP l’acatara sense melindros en les Corts Valencianes per a aconseguir la investidura de Juan Francisco Pérez Llorca com a president de la Generalitat, les polítiques de Vox es materialitzen en la capital valenciana. No hi haurà zona de baixes emissions aquest 2025, ni referències al canvi climàtic en les fundacions que a priori han de posar en marxa polítiques de sostenibilitat.

El ple de dilluns en l’Ajuntament ha evidenciat la dependència del govern de María José Catalá (PP) de Vox, que des de dins del consistori boicoteja polítiques clau per a la salut de la ciutat. I també que hi ha un equip de govern que no ha posat massa resistència a les imposicions del seu soci minoritari.

El PP renuncia a aprovar una ordenança per a reduir la contaminació, exigència d’una directiva europea, enguany. Ja la donen per perduda. L’ordenança i els fins a 150 milions d’euros que pot implicar, entre ajudes públiques compromeses i sancions. L’equip de govern no ha donat suport a la proposta presentada pel PSPV i Compromís conjuntament en el ple, una moció per a impulsar una regulació per fases, amb ajudes a la compra de vehicles i que reclamava més fons per al transport públic.

Tampoc ha sigut capaç de negociar, ni amb els seus socis ni amb l’oposició, una proposta que puga tirar avant en l’hemicicle i evitar el forat milionari. Compromís i els socialistes van demanar in extremis un ple extraordinari per a salvar la qüestió, una sessió a què han acudit representants veïnals per a exigir un acord: “Els nivells de contaminació d’aquestes àrees afecten la salut de veïns”, han exposat les entitats. La ciutat de València registra 450 morts evitables a l’any per contaminació per diòxid de nitrogen, fruit de la combustió en vehicles de motor, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Dilluns, Vox, que continua jugant amb el consistori, ha deixat caure que podria donar suport a una ordenança sense sancions, com ha fet a Castelló. El portaveu de la ultradreta, José Gosálbez, ha afirmat abans del ple: “Si ens arribara una moció com aquesta, l’estudiaríem”. Tot seguit, l’edil de Mobilitat, Jesús Carbonell, va reconéixer converses amb els seus socis per a aprovar una mesura encara més relaxada, però ha assegurat que Vox continua negant-se a aquest plantejament. Així i tot, a hores d’ara, ja no hi ha temps, assegura. La falta d’una ordenança posa en risc fins a 150 milions d’euros, entre ajudes europees i sancions, segons els càlculs de l’oposició. El responsable de les negociacions culpa la resta dels partits de la falta d’acords: “Si València no té ordenança de zona de baixes emissions és perquè l’oposició no ha volgut i Vox se n’ha baixat del carro”, va afirmar Carbonell.

La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha censurat que Catalá està ja “un any posant-se de perfil” i no exerceix com a màxima governant de la ciutat, renunciant a la negociació. A parer seu, el govern del PP i Vox “està completament descontrolat” i Catalá “té la poca vergonya d’intentar culpar l’oposició del seu propi fracàs”. La mesura rebutjada per l’equip de govern dilluns “és l’única que pot reduir emissions de manera immediata i garanteix complir amb Europa”, i ha retret a Catalá que “encara no haja entés que la ZBE és una política de salut pública, no un capritx ideològic”.

El grup socialista també responsabilitza directament l’alcaldessa del “fracàs” en la negociació. El seu portaveu, Borja Sanjuán, va desgranar les conseqüències: “València serà l’única gran ciutat d’Espanya que no té aquesta mesura, que perdrà 150 milions d’euros i que serà l’única en què no se subvencione el transport públic”. En concret, l’Ajuntament haurà de tornar més de 115 milions d’euros d’ajudes europees i, a més, els usuaris de l’EMT ja no es podran beneficiar dels descomptes del transport, amb la qual cosa el bonobús passarà de 5,1 euros a 8,5 euros a partir del mes de gener.

270 càmeres per a una ZBE inexistent

A la factura caldrà sumar la instal·lació de 270 càmeres per al control de la zona de baixes emissions, que han començat a funcionar, paradoxalment, dilluns mateix. Es tracta d’un projecte finançat amb fons europeus Next Generation, aprovat pel govern local. Les càmeres només podran identificar els vehicles més contaminants i no sancionar. Es preveu també el desenvolupament d’un sistema avançat per al monitoratge i el control de la qualitat de l’aire associat a la gestió de la ZBE, que permeta conéixer la correlació entre els patrons de mobilitat i la qualitat de l’aire.

L’objectiu de la posada en marxa dels equips de gestió és, segons l’acord de la junta de govern, “monitorar els passos dels vehicles que circulen per cada punt de control i identificar les seues etiquetes i la tipologia i el lloc de registre o procedència, tot a fi d’elaborar estudis estadístics que permeten identificar patrons de mobilitat i estudiar l’evolució del parc mòbil, així com els efectes que tindrà l’aplicació de polítiques de foment de la mobilitat sostenible”.

Dissolució de fundacions

En la sessió extraordinària prèvia, celebrada també dilluns, el PP i Vox han fet el pas definitiu per a extingir dues fundacions relacionades amb polítiques de sostenibilitat: el Cemas (Centre Mundial per a l’Alimentació Sostenible) i la Fundació València Clima i Energia, de la qual depén l’Observatori del Canvi Climàtic. En compte d’això c, s’ha aprovat la creació de l’organisme autònom València Sostenible, una fusió de totes dues una mica descafeïnada, sense incloure-hi el canvi climàtic en els seus estatuts. El regidor de Millora Climàtica, Carlos Mundina, ha defensat que l’organisme tindrà més competències, transparència i capacitat per a captar fons. Mundina (PP) assegura que el personal de totes dues entitats es manté i que l’organisme impulsarà la resiliència climàtica, entre altres finalitats.

Compromís i el PSPV han sigut especialment bel·ligerants amb aquesta qüestió, denunciant el canvi normatiu i les noves regles de l’organisme autònom. La regidora socialista Elisa Valía ja va apuntar en comissió que en la nova fundació desapareixen els objectius de lluitar contra el canvi climàtic i l’aposta per la sostenibilitat, i ha criticat dilluns el “negacionisme climàtic” del PP i Vox. També dilluns, Compromís ha tornat a insistir que la postura del PP i Vox és una fugida cap avant que deixa València indefensa davant una crisi climàtica que ja colpeja la ciutat. El regidor Sergi Campillo ha subratllat que la dana del 2024 “va demostrar que el negacionisme mata” i ara subratlla que el govern de Catalá “prefereix mirar cap a un altre costat i repetir els mantres de Vox” mentre la ciutadania reclama més arbres, més ombra i polítiques reals d’adaptació. “O s’està amb la ciència o s’està amb el fanatisme que ens porta al precipici”, ha afirmat. “I el PP ja ha triat: negacionisme, anticultura científica i una manera de governar que ens deixa més vulnerables davant els fenòmens extrems”, va recalcar Campillo.