L’Ajuntament de la Nucia ha aprovat fa poc la creació d’una microreserva de flora en l’àmbit del Pla Parcial la Serreta, en un context marcat per l’avanç d’una investigació judicial que examina possibles delictes ambientals comesos durant el desplegament urbanístic del sector. Aquesta iniciativa institucional, adoptada de manera urgent el 3 de juliol passat, es produeix després que la Fiscalia de Medi Ambient d’Alacant i la Guàrdia Civil hagen iniciat diligències per a esclarir la destrucció de l’hàbitat d’una planta endèmica i protegida: el Teucrium lepicephalum.
La mesura del consistori, presentada com un pas en favor de la conservació, s’ha rebut amb recel per organitzacions ecologistes i part de l’oposició municipal. Per a Acció Ecologista-Agró, impulsora de les denúncies que han desencadenat la investigació penal, aquesta microreserva “arriba tard i malament”, i consideren que l’aprovació es deu més a la pressió judicial i social que a una voluntat real de protegir la biodiversitat.
Segons han confirmat fonts de la investigació, va ser la mateixa associació la que va alertar el Seprona i la Conselleria de Medi Ambient de la destrucció d’exemplars de Teucrium lepicephalum, una espècie inclosa en el Catàleg Valencià de Flora Amenaçada i protegida també per normativa estatal i europea. Les obres del PAI, iniciades el 2023, i amb un pressupost de quasi 57 milions d’euros, no haurien respectat els condicionants de la declaració d’impacte ambiental (DIA), i s’haurien fet sense estudis previs obligatoris.
L’Ajuntament, en compte de parar les obres o revisar la seua legalitat, va optar per aprovar d’urgència la creació d’una microreserva on s’han trasplantat els exemplars supervivents. No obstant això, segons denúncia AE-Agró, aquesta actuació ha implicat la tala de pins sans i l’alteració artificial de l’entorn per a intentar recrear les condicions ecològiques que hi havia en l’emplaçament original, ara degradat.
“Transformar una àrea per a acollir una planta trasplantada no pot ser la solució davant de la seua possible extinció per unes obres iniciades irregularment”, afirmen des de l’associació, que subratlla que el lloc més idoni per a protegir l’espècie era precisament el que ha sigut arrasat. A més, adverteixen que aquesta iniciativa té un cost superior a 50.000 euros per a les arques públiques, no previst inicialment en el pressupost del PAI.
En el punt de mira judicial
La decisió de l’Ajuntament es produeix en ple avanç de la causa oberta en la Fiscalia, que investiga l’alcalde Bernabé Cano i el director general d’Urbanisme, Miguel Ángel Ivorra, per un presumpte delicte contra el medi ambient i per prevaricació urbanística. Els dos càrrecs públics van ser denunciats per AE-Agró el febrer d’enguany, pel fet de considerar que les decisions adoptades per a executar el PAI van vulnerar la legislació ambiental i van provocar danys irreversibles a la flora protegida.
A més, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va admetre a tràmit el mes de juny passat un recurs contenciós administratiu contra la modificació urbanística del sector, en què se sol·licitava com a mesura cautelar la paralització immediata de les obres en l’àrea afectada. Entre les irregularitats assenyalades en el procediment, els ecologistes destaquen la caducitat de la DIA, la falta de participació pública, l’absència d’informes sectorials rigorosos i la destrucció de l’hàbitat sense inventari botànic previ.
En aquest context, l’aprovació de la microreserva és interpretada per moltes veus crítiques com una maniobra institucional de llavada d’imatge. Per a AE-Agró, “no es tracta d’una política de conservació real, sinó d’una reacció forçada davant les evidències d’irregularitats i els processos judicials en marxa”. Afigen que “la conservació d’una espècie no pot improvisar-se quan ja s’ha arrasat el seu hàbitat, ni usar-se com coartada per a legitimar un pla urbanístic insostenible”.
Mentre continua la investigació penal i el procés contenciós administratiu, les organitzacions ecologistes exigeixen la paralització immediata de les obres, la renaturalització de les zones afectades i la rendició de comptes per part de les autoritats implicades. “Protegir el poc que queda no pot substituir el deure d’haver evitat la seua destrucció”, conclouen.