L'alcaldessa del PP que va alertar el Cecopi va veure el barranc del Poio “completament desbordat” i amb “onades” mai vistes

La declaració testifical de l'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, va ser “extensa i clara”, segons la jutgessa de la dana. Així ho reflecteix l'acta de la declaració, a la qual ha tingut accés elDiario.es, del passat 25 de maig: la primera edil del PP va alertar per telèfon, en viu i en directe, dos rellevants participants de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) del que estava veient amb els seus propis ulls: “És un barranc completament desbordat, amb unes onades que jo crec que ningú ha vist mai”.

Folgado va viure de primera mà el desbordament del barranc de l'Horteta, tributari de la rambla del Poio, i va quedar molt impressionada mentre observava com la passarel·la per a vianants que uneix l'entorn urbà amb el polígon industrial “havia desaparegut”.

Folgado va telefonar primer al president de la Diputació de València, Vicente Mompó, sense saber tan sols que es trobava al Cecopi, per si “tenia més informació” i sabia “alguna cosa més” o “d'on venia l'aigua”.

La telefonada va ser a les 18.38 i va durar tot just 39 segons, segons acredita la factura del mòbil corporatiu de l'alcaldessa. Li va dir que s'estava vivint una “situació extraordinària”. “Això no ho hem vist mai”, va afegir Folgado, que també és diputada provincial.

Entre aquestes dues telefonades, a les 18.55, l'alcaldessa de Xiva, Amparo Fort, va telefonar al diputat provincial de Bombers, Avelino Mascarell —que també participava en el Cecopi—, per avisar-lo que la capçalera del barranc del Poio s'havia desbordat “completament”. Tant Mompó com Mascarell han sigut citats de nou a declarar com a testimonis després de les revelacions de les alcaldesses de Xiva i de Torrent.

La jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, va insistir a preguntar a la testimoni per les respostes de Mompó i d'Argüeso. I és que, per a la magistrada, el que va relatar l'alcaldessa de Torrent resultava una autèntica “revelació”. No obstant això, Folgado no recordava què li van dir el secretari autonòmic d'Emergències i el president de la Diputació. La magistrada, en to didàctic, va detallar a la primera edil la importància dels avisos telefònics a Mompó i Argüeso:

—Ho dic, senyora alcaldessa, i amb tot el respecte, perquè aquesta situació del barranc de l'Horteta o del Poio ha sigut negada, desgraciadament, per membres del Cecopi. I, a més, aquesta informació que vostè aporta, igual que la que han aportat altres alcaldes que han vingut i han col·laborat facilitant informació i registres de telefonades, ens revela coses que també han apuntat altres testimonis, però no precisament els testimonis presencials del Cecopi, llevat del comandant de l'UME [Unitat Militar d'Emergències], que sí que ens va explicar la situació del barranc del Poio a l'altura de Riba-roja.

La testimoni a penes recordava que Argüeso li va dir alguna cosa així com: “Estem veient...”. Sí que recordava, en canvi, que al secretari autonòmic d'Emergències li va comunicar: “Ací em diuen que hi ha una víctima”.

Quan va telefonar a Emili Argüeso, l'alcaldessa es trobava a la zona recreativa de la urbanització del Pantà, que ja estava “pràcticament inundada”. Els agents de la Policia Nacional amb qui es va trobar allí li van informar que una persona major havia mort.

—En aquell moment, el policia nacional ens adverteix que, si volem eixir, hem de fer-ho immediatament perquè la zona s'està inundant. La nostra intenció era anar cap amunt, al carrer del Mestre Fortea, cap a la Masia del Jutge, però ja no podem fer-ho. En aquest punt interfereix un petit barranc que està prop de l'antiga fàbrica de Campofrío. Ja no podem travessar-lo i tornem cap a l'entorn urbà.

L'alcaldessa va seguir el curs del barranc cap avall i es va trobar la zona del barri de Xenillet “completament inundada”.

La testimoni va explicar que van començar a ser conscients de la magnitud del que havia passat durant la matinada del 29 al 30 d'octubre, quan arribava a peu al pavelló habilitat gent afectada per la inundació des de l'autovia i des de diferents zones disseminades.

“Ens impactava moltíssim (...). Aquella nit vam arribar a tindre quasi 2.000 persones al pavelló”.

“Un comitè de crisi com més ràpid possible”

Amparo Folgado també va dir que no va rebre cap instrucció per part del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat. No obstant això, la Policia Local de Torrent (un municipi de prop de 100.000 habitants) romania aquella jornada “pendent” de les zones inundables de les urbanitzacions que se situen entre els barrancs de l'Horteta i el Poio.

La declaració testifical de Folgado també va posar en qüestió la reacció de la Generalitat davant l'emergència de la dana: “Jo crec que en la meua vida he vist una alerta roja i el primer que penses és que ací ens reunirem i cal prendre una sèrie de decisions com més prompte millor. Convoquem un comité de crisi com més prompte millor”.

“Una alerta roja és una alerta roja”

En aquella reunió matinal, el consistori va acordar la suspensió de les activitats lectives, esportives i extraescolars, a més del tancament dels passos inundables.

També de matí, l'alcaldessa va començar a observar els barrancs de la localitat, que compta amb nombrosos afluents del barranc de l'Horteta repartits per les seues urbanitzacions: “Comences a, d'alguna manera, preguntar i a visualitzar com està el barranc. (...) A Torrent, durant tot el dia, no plovia. De fet, quan prenem aquella decisió de suspendre les activitats és una mica dient: 'Bé, no ho sé, anem a veure què passarà'. Fa sol, però una alerta roja és una alerta roja ”.

L'actuació d'Amparo Folgado amb la suspensió de l'activitat educativa, s'assembla al paper que van exercir aquella mateixa jornada els seus homòlegs d'Utiel i Requena, Ricardo Gabaldón i Rocío Cortés, ambdós del PP. Cortés va dir davant la jutgessa el passat 18 de maig que “a Requena no hi va haver morts ni ferits perquè es va avisar a la població”. Gabaldón, per la seua banda, va declarar: “Si no arribem a tancar l'institut haurien mort alumnes, pares i iaios que hagueren anat a buscar-los”.