L’Audiència de València condemna una entitat a tornar 118.500 euros més interessos a un inversor per no haver-lo informat dels riscos

El Banco Santander ha sigut condemnat a tornar 118.500 euros, més els interessos, a un metge anestesista que va subscriure un contracte financer a termini sense que l’entitat Popular Banca Privada SA (després absorbida pel Santander) l’informara adequadament dels riscos que suposava. De fet, l’empleat del banc el va informar en una sala d’espera de l’hospital on treballava l’inversor. La secció huitena de l’Audiència Provincial de València ha rebutjat el recurs d’apel·lació del banc contra la sentència de la titular del Jutjat de Primera Instància número 4, que va anul·lar el contracte subscrit i obliga a tornar l’import de la inversió sense els rendiments obtinguts. 

El contracte financer a termini, explica la sentència, és un producte d’inversió estructurat que el doctor va signar el 2008 amb Popular Banca Privada SA (en l’actualitat Banco de Santander SA) i va renovar quatre anys més tard. “Fins i tot explicat resumidament el contracte”, assenyala la resolució judicial, “prompte s’adverteix la complexitat i la dificultat consegüent per a qualsevol inversor no avesat a conéixer, no ja aquest funcionament essencial, sinó els vertaders riscos assumits en el contracte i la càrrega econòmica que podia suposar”. 

En el moment de signar el contracte inicial ja existia una normativa espanyola (transposada d’una directiva europea) que exigeix a les entitats bancàries “deures d’informació especials” quan es tracta de clients particulars. Així doncs, els bancs han de classificar els seus clients en particulars o professionals i informar adequadament els primers sobre els riscos dels productes d’inversió, i avaluar-ne la idoneïtat segons les circumstàncies econòmiques i personals del candidat a inversor. 

L’entitat ha d’informar dels riscos de l’instrument financer i la volatilitat del seu preu i del risc de pèrdua total de la inversió. No sols això, també té l’obligació d’avaluar què és el que més convé al seu client, amb independència que haja contractat productes financers abans. 

El Banco Santander va al·legar en el seu recurs a la sentència que el metge anestesista va rebre prou informació i en ocasions reiterades per a comprendre que el producte estructurat que contractava no garantia la devolució del capital invertit. L’entitat considera que el seu client era perfectament conscient que no estava subscrivint un termini fix i argumentava que als quatre anys va renovar el producte per iniciativa pròpia davant la baixada del valor. 

L’empleat del banc, en la seua declaració, va reconéixer que li va recomanar el producte. “L’assessorament i la informació precontractual van ser manifestament deficients”, assenyala la sentència. De fet, el test d’idoneïtat a què obliga la normativa “manca de fiabilitat”, perquè es va fer amb posterioritat a la signatura del contracte: “El test es va emplenar sense informació adequada, no com un instrument informatiu útil, sinó com un mer tràmit anodí, inútil i burocràtic”, retrauen els magistrats. 

L’assessorament verbal va ser també “clarament insuficient”, ja que es va fer durant una visita de l’empleat al seu client en la sala d’espera dels quiròfans d’un centre hospitalari del qual era metge anestesista. “No era el context més adequat per a informar amb deteniment l’inversor”, postil·la. L’empleat va admetre que el seu client “realment no era conscient dels riscos que assumia” ni va llegir el contracte abans de signar-lo. “Cal il·lustrar els riscos concrets i advertir quant pot arribar a perdre’s de la inversió”, assenyala la sentència de l’Audiència Provincial de València. 

El metge mancava dels coneixements necessaris i, a més, era un “inversor de perfil moderat”, amb una cartera “molt bàsica” i “bastant conservadora”, formada per accions i fons d’inversió. La sentència, que no és ferma i contra la qual és possible recórrer, també imposa les costes processals al Banco Santander.