L’exdirector de Vaersa es queixa que el Govern del Pacte del Botànic auditara les seues despeses avalades amb el PP

Tot el judici davant un tribunal del jurat contra Felipe Espinosa, exdirector de l’empresa pública Vaersa, gira al voltant d’un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana que repassa les despeses de la targeta Visa Or de l’antic alt càrrec. La defensa d’Espinosa ha destacat davant el jurat popular que les perquisicions sobre les presumptes irregularitats s’inicien el 2015, quatre anys després que l’acusat fora destituït. 

Aquell any també va canviar el color polític de l’executiu autonòmic després de quasi dues dècades de poder absolut del PP. El lletrat ha al·ludit a una mena de conspiració per a fer passar el seu client per un “calvari mediàtic”. De fet, durant la primera jornada del judici, l’advocat va fer referència a l’aval de les despeses per part de quatre consellers del PP dels quals va dependre successivament la mercantil pública. 

El viceinterventor general de la Generalitat Valenciana, Ignacio Pérez, ha declarat com a testimoni i ha explicat que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, dirigida llavors per Elena Cebrián, va encarregar a la unitat especial que dirigia l’anàlisi de les despeses de la targeta tan cridaneres. El testimoni ha aclarit que aquesta unitat es va crear el 2012, durant la presidència d’Alberto Fabra. 

La Intervenció va enviar un burofax al domicili d’Espinosa per oferir-li aportar les seues al·legacions, sense rebre cap resposta. La defensa de l’exdirector de Vaersa afirma que aquesta comunicació no va arribar mai al seu destinatari, que s’havia mudat de domicili. 

El lletrat de l’acusat ha intentat escenificar davant el jurat un reguitzell de testimonis que confirmaren que mantenien àpats de treball amb l’exdirector de Vaersa fins i tot els caps de setmana. No obstant això, cap ha assegurat amb certesa que aquests àpats foren en el restaurant del club social de la urbanització Alfinac de Puçol, on residia l’acusat. En aquest restaurant figuren nombrosos pagaments amb la targeta de l’empresa en dies festius. “No recorda haver dinat amb ell en el club social, ha dinat amb ell per motius de treball entre setmana, però no en Alfinac, ha declarat l’antiga directora de Recursos Humans de Vaersa . 

Això sí, uns quants testimonis han assegurat que tenien disponibilitat durant tota la setmana pel fet de tractar-se d’una empresa pública que s’encarregava dels incendis forestals. “Quan feia falta estava, ell, els directius i fins i tot el conseller”, ha afegit la testimoni. L’ex-cap del departament jurídic també ha negat haver dinat amb Espinosa “al costat de sa casa”.

Un altre testimoni, director d’Administració i Finances de Vaersa durant més d’una dècada, ha dit que, quan es va incorporar Espinosa al seu lloc de lliure designació “va dir que tot això de la targeta eren despeses d’empresa”. 

“L’anterior director tots els mesos, quan venia la liquidació de la targeta, es repassava i ell el dividia entre el que eren despeses d’empreses i despeses personals, la diferència la ingressava en la caixa de l’empresa”, ha explicat. No obstant això, Espinosa “va dir que tot eren despeses d’empresa”. La defensa de l’acusat argumenta que els bitllets de 500 euros que treia en el caixer amb la Visa Or eren bestretes a compte per a despeses professionals, com ara viatges. No obstant això, l’exdirector d’Administració i Finances de Vaersa ha assegurat: “Si ha tret diners en efectiu, no és una bestreta, supose que són diners a justificar”.

L’ex-cap d’àrea d’incendis forestals de l’empresa pública també ha confirmat que va dinar alguna vegada durant els caps de setmana amb Espinosa, però no recorda que fora en Alfinac. Sobre la despesa de l’1 de gener en una botiga d’esquí d’Andorra, la defensa ha preguntat a la secretària de direcció, que ha comparegut com a testimoni, si el seu cap els feia regals de cortesia per Nadal. La dona ha assegurat que “un parell d’anys” el seu cap li va fer un present, però també ha afegit: “Jo no sabia que aquest detall l’havia pagat l’empresa, perquè, si no, no l’hauria demanat”. 

L’únic testimoni que s’ha referit a dinars en el famós restaurant del club social de la urbanització d’Espinosa ha sigut l’enginyer J. C. A. D., que manté una relació professional amb l’acusat des de fa uns 18 anys. “Donava la casualitat que visc en el mateix poble, els dinars es feien o en la meua urbanització o en la seua, ens repartíem una mica entre les dues urbanitzacions”, ha explicat l’enginyer. 

Felipe Espinosa ha sigut, a petició de la seua defensa, l’últim a declarar. L’home ha tret pit pels resultats de l’empresa pública durant la seua etapa (unes xifres que la fiscal ha qüestionat). L’acusat ha repassat els llocs de lliure designació que va ocupar, nomenat a dit per consellers del PP, però ha negat que siga afiliat al partit. El seu càrrec, ha dit, era estrictament de caràcter professional. 

“L’augment de facturació i d’ocupació era de les coses que més m’importaven, moltes setmanes treballava set dies a la setmana”, ha declarat per intentar justificar les despeses de la targeta durant el cap de setmana. Sobre una despesa de 509 euros en Leroy Merlin, no ha recordat a què es devia, però ha apuntat: “De segur que era per a l’empresa”. La mateixa resposta ha usat per a la despesa en una botiga d’esquí el dia de Cap d’Ant del 2011. 

El lletrat ha llevat importància a les tres condemnes que arrossega Espinosa. Així doncs, els procediments “han acabat concloent que no hi ha hagut cap malversació”, ha assegurat davant el jurat. No obstant això, la fiscal ha demanat que s’incorpore el full històric penal de l’acusat, que reflecteix que ha sigut condemnat per prevaricació i per delicte societari i apropiació indeguda. 

La Fiscalia ha rebaixat la seua petició de pena de presó a quatre anys, a més d’una dècada d’inhabilitació, a conseqüència de les dilacions indegudes. El lletrat de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana s’ha adherit a la petició de pena.