L’exgerent del PSPV endossa els pagaments en B a l’extresorer imputat en Azud: “Sabia que no els pagaria el partit”

L’extresorer del PSPV-PSOE imputat en el cas Azud, José María Cataluña, va contractar els proveïdors de la campanya electoral socialista del 2007, perquè “sabia que aquestes faenes no les pagaria el partit, sinó qualsevol altra empresa”. Així ho va reconéixer davant la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 13 de València l’exgerent del PSPV, Francisco Martínez, conegut en el partit com a Paco Pesseta.

La declaració com a testimoni de l’exdirigent socialista, a què ha tingut accés elDiario.es, suposa un dur revés per a l’extresorer, presumpte artífex de les clavegueres socialistes i nexe entre el partit i l’empresariat valencià. La peça separada 7 del cas Azud investiga els pagaments en B, mitjançant empreses pantalla, de despeses electorals del PSPV per a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i les generals de l’any següent.

El testimoni Paco Pesseta no és un càrrec qualsevol. Va començar a treballar en el PSPV en la dècada de 1980 quan a penes tenia 18 anys. Entre el 2000 i el 2012 va ser gerent de la formació i des de llavors treballa en el departament d’Administració. En la seua declaració davant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va explicar que, encara que en les eleccions del 2007 José María Cataluña estava ja tres anys fora de l’estructura orgànica del partit per haver sigut nomenat vicepresident de Bancaixa el 2004, “en la pràctica continuava detenint les funcions de secretari d’Administració”.

De fet, segons abunda la declaració, “José María Cataluña tenia aquesta capacitat de contractar en període electoral i fora d’aquest”. En les eleccions del 2007, actualment sota el focus de la investigació, la capacitat de contractar amb empreses externes requeia en el secretari general llavors, Joan Ignasi Pla, i en el coordinador de campanya, Vicent Sarrià. Però també –“i encara que estava fora del partit”– en Pepe Cataluña, que exercia una mena de “paper d’assessor” de Vicent Sarrià, relata el testimoni. Després de la dimissió de Pla l’octubre del 2007 i la constitució d’una gestora, “Cataluña passa a tindre un paper més secundari en el partit”, assegura Francisco Martínez.

Els agents de l’UCO van preguntar al testimoni si considerava que s’havia produït “algun extrem fora del que era normal” en la campanya municipal i autonòmica del 2007, cosa a què Martínez va respondre afirmativament: “Es van produir algunes contractacions per part de José María Cataluña per a aquestes campanyes que no van ser abonades pel partit, sinó per una empresa que es deia Gigante”.

Es tracta d’un constructor, investigat en la causa i amb antecedents penals, que presumptament va ser usat per la trama del cas Azud com a pantalla per a abonar els pagaments de les campanyes a les empreses que materialitzaven els encàrrecs del partit. L’UCO sospita que els fons provenien de l’empresari Jaime Febrer, considerat el presumpte corruptor de la trama, i estarien vinculats a preteses mossegades a conseqüència d’un projecte urbanístic a Xixona (Alacant). Dels 1,3 milions d’euros desemborsats per l’empresari, 484.480 euros es van destinar a pagar a les empreses vinculades a la publicitat i 548.483 euros van circular en efectiu, segons l’informe de l’UCO que figura en la peça 7 del cas Azud.

Francisco Martínez revela que Cataluña tenia una “relació pròxima” amb les societats contractades pel partit i esmenta l’empresa Transvía com l’encarregada dels “temes de desplaçament”. L’exgerent també explica que l’empresa Key es va encarregar de la publitramesa electrònica de reforç d’Unió Valenciana (una formació anticatalanista a la dreta del PP) en el marc d’un encàrrec efectuat pel PSPV i, més concretament, per Cataluña.

Martínez era “conscient” que l’extresorer va dir al responsable d’aquesta firma que havia de facturar les despeses a la constructora Gigante. “En aquesta publitramesa electrònica necessàriament degué participar algú d’Unió Valenciana, atés que és impossible que es materialitze sense el coneixement i la participació d’aquest partit”, afig el testimoni. A més de les despeses d’Unió Valenciana, Martínez creu que Cataluña va poder contractar serveis “per al PSOE” que van ser abonats “per terceres empreses”, segons es llig en la seua declaració davant l’UCO del 21 d’octubre passat, quan les diligències de la peça separada 7 del cas Azud romanien secretes.

Va dimitir el 2011 perquè “no se sentia còmode”

El testimoni creu que les empreses Facsa i Luján, els propietaris de les quals figuren com imputats en la causa, podien tindre relacions amb l’extresorer del PSPV, “atés que era vicepresident de Bancaixa”. Martínez també detalla que en la campanya per als comicis següents del 2011 va renunciar al seu càrrec d’administrador, perquè “no se sentia còmode” per haver-se plantejat un pressupost “superior al sostre de despesa”, a diferència de les anteriors. “Li van sorgir dubtes i això és el que el va fer renunciar”, postil·la.

En la seua declaració davant la jutgessa, del 31 d’octubre passat, va abundar en el fet que Cataluña va continuar exercint el seu paper en el partit “exactament igual”, malgrat haver eixit per encarregar-se de la vicepresidència de Bancaixa el 2004. Quan proveïdors que li eren desconeguts es posaven en contacte amb ell per reclamar-li els pagaments, Martínez els reexpedia a Cataluña. Així doncs, el tresorer en l’ombra li donava instruccions per a emetre factures a nom de l’empresa Gigante.

El testimoni creu que “es va pagar part del pressupost de les campanyes tant municipal com autonòmica a través de l’empresa Gigante”. El pagament de la publitramesa electrònica d’Unió Valenciana “degué ser un acord a alt nivell”, indica Paco Pesseta.

Suggeriments de “empreses afins al partit”

En el vessant de la campanya municipal del 2007, amb Carmen Alborch de candidata, la declaració d’un altre testimoni també aprofundeix en la mateixa línia. Es tracta del publicista José Vicente Plaza, amic íntim d’Alborch i encarregat de part de la seua campanya.

“Des de la seu del Partit Socialista a València, que estava al carrer de la Blanqueria, contactaven amb ell per suggerir-li que treballara amb certes empreses afins al partit, com la impremta”, diu la seua declaració davant l’UCO del 19 d’octubre passat. “Creu que això mateix va passar amb els productes de marxandatge com ara samarretes i gorres i que el proveïdor també venia imposat pel Partit Socialista”, afig Plaza.