L’UCO investiga els pagaments a les campanyes del PP i del PSPV de constructors amb antecedents penals

La candidata popular a l'Ajuntament de Xixona.

Els constructors Francisco Antonio Gigante Madrigal, amb antecedents penals per estafa i fals testimoniatge; el seu fill David, condemnat per lesions, i el seu segon plançó del mateix nom que el pare, sense condemnes al llom, van participar en una “estructura de generació de fons en efectiu” dirigida per l’empresari Joaquín Pastor Rico a què els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil segueix la pista en el marc de les perquisicions del cas Azud. Els Gigante, naturals de Ciudad Real, figuren com a investigats en la macrocausa de corrupció i van servir de mera pantalla per a ocultar el pagament de despeses electorals per a les campanyes del 2007 del PP i del PSPV-PSOE.

Així doncs, la firma Gigante Edificaciones y Obras SL va exercir, segons un informe de l’UCO a què ha tingut accés elDiario.es, la funció de “societat interposada sense funcions reals” per a generar “diners en efectiu” o “desvincular els pagaments” del presumpte corruptor Jaime Febrer als dos partits polítics, en una operació que va beneficiar tant els populars com els socialistes valencians, amb epicentre en la fallida pilota urbanística del programa d’actuació integrada (PAI) d’El Espartal a la localitat de Xixona, a l’Alacantí. Qui realment desembutxacava els diners era l’empresari Jaime Febrer a través d’Espacios Urbanos de Jijona SL.

El testimoni Dionisio M. C., responsable de comptes de les empreses Serviform i Key, va declarar davant els investigadors de l’institut armat que aquell any va rebre un encàrrec per part del gerent del PSPV-PSOE llavors, Paco Martínez, per a treballs electorals de la formació. La firma Key, que també ha dut a terme campanyes per al PSOE, va acabar cobrant els treballs “tres o quatre mesos després”, abonats “per una tercera empresa”.

L’empresa també va elaborar treballs electorals per a Unió Valenciana, un partit provinent de l’extrema dreta anticatalanista i més tard absorbit pel PP. No obstant això, el testimoni sosté que “mai ha tingut relació amb cap persona vinculada a Unió Valenciana ni a cap altre partit polític que no siga el PSOE i a través de Paco Martínez”, també conegut en les files socialistes com a Paco Pesseta. El gerent del PSPV-PSOE llavors, amb qui es va reunir unes quantes vegades en l’antiga seu dels socialistes al carrer de la Blanqueria de València, li va proporcionar les dades de la facturació de 102.080 euros, que va assumir l’empresa Gigante Edificaciones y Obras SL.

Dionisio M. C. va explicar que “molts partits polítics financen campanyes d’altres per obtindre beneficis electorals”. El resultat d’aquells comicis va revalidar la majoria absoluta del PP al País Valencià en la seua antepenúltima legislatura al capdavant del Palau de la Generalitat, amb Francisco Camps de president autonòmic.

La societat de Francisco José Gigante Navarro també va abonar 261.000 euros a la firma de José Luis Vera, un lletrat històricament vinculat als socialistes valencians i investigat en el cas Azud. D’altra banda, els Gigante van pagar 33.367 euros a la mercantil Cronosport SL, a la qual el PSOE abona la modesta quantitat de 3.701 euros. L’informe de l’UCO incorporat al sumari destaca el pagament de 72.629 euros de l’agència de publicitat Crespo Gomar a Cronosport SL.

Aquesta última firma és propietat d’Alberto Gomar, fill del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Gandia durant el mandat del socialista José Manuel Orengo, que comptava amb José Luis Vera com a assessor. L’empresa publicitària es va veure implicada en un cas de presumpte finançament il·legal del PSPV-PSOE i del Bloc Nacionalista Valencià, finalment arxivat per prescripció. L’informe de l’UCO anota que Crespo Gomar SL està “vinculada segons fonts obertes amb el finançament d’aquest partit polític”.

Les agendes de l’empresari Jaime Febrer han permés als investigadors de l’UCO reconstruir les reunions i els dinars entre el presumpte corruptor del cas Azud i destacats dirigents socialistes, inclòs el secretari general del PSPV-PSOE llavors, Joan Ignasi Pla. La cronologia arranca al març, amb diverses trobades i àpats entre Febrer i José Luis Vera. Al final d’aquell mes de març figura una reunió a l’Hotel Inglés entre Febrer, Vera i Rafael Rubio, llavors regidor socialista a l’Ajuntament de València i investigat en el cas Azud.

El 10 d’abril de 2007 assisteixen tres comensals a una taula del restaurant Eladio de València: Febrer, Vera i Alfonso Grau, llavors mà dreta de l’alcaldessa popular Rita Barberá (també imputat en el cas Azud). L’endemà, el lletrat José Luis Vera remet un SMS a l’empresari Jaime Febrer amb el número de telèfon mòbil de José María Vidal, llavors assessor del gabinet del ministre socialista Jordi Sevilla i actual president del Consell Audiovisual valencià. El 12 d’abril Febrer i Vera repeteixen taula en el mateix restaurant amb un nou comensal: el secretari general del PSPV-PSOE i candidat a les autonòmiques del 2007, Joan Ignasi Pla.

El 17 d’abril, el lletrat constitueix la mercantil Vera Llorens SLU. Nou dies després, Vera remet a Febrer un esborrany del contracte entre la seua nova empresa i Gigante Edificaciones y Obras SL, una firma que li acabaria abonant 261.000 euros. Les reunions, principalment entre Vera i Febrer (encara que a unes quantes assisteix també Rafael Rubio), es van succeint durant el mes de maig en paral·lel als pagaments de l’empresa de Gigante Edificaciones y Obras SL per les campanyes electorals.

El divendres 25 de maig de 2007, dos dies abans de les eleccions autonòmiques, és un dia especialment atrafegat per al presumpte corruptor del cas Azud. L’empresari Jaime Febrer es reuneix les 11.00 amb José Luis Vera. A les 13.00 és el torn del vicealcalde de València llavors, Alfonso Grau. I mitja hora més tard, Febrer tanca el matí reunint-se amb Josep Maria Cataluña, exresponsable de finances del PSPV-PSOE i en aquell moment vicepresident del consell d’administració de Bancaixa.

Tant Rubio, Vera, Catalunya com Vicent Sarrià –actual diputat socialista en el Congrés que va assistir a dos dinars, en els restaurants La Petxina i Riff, amb l’empresari i els seus companys de partit quan era parlamentari autonòmic i secretari d’organització de l’executiva de Joan Ignasi Pla– van rebre regals de Nadal de Jaime Febrer en l’antiga seu del PSPV del carrer de la Blanqueria.

La cronologia tan completa de l’UCO destaca els correus electrònics enviats per Vera a Febrer sobre el conveni entre l’Ajuntament de Xixona i l’empresa pública estatal Acuamed, el director de relacions institucionals de la qual era el dirigent del PSPV-PSOE Joan Navarro, també imputat en la causa. Durant l’operació del PAI El Espartal va sorgir un “problema greu” per la falta de recursos hídrics, segons explica una interlocutòria de la jutgessa instructora que figura en el sumari. La presumpta trama va optar per aconseguir els recursos hídrics a través d’Acuamed perquè la dessaladora de Mutxamel-el Campello proveïra d’aigua el municipi de Xixona.

Mig milió per a l’alcaldessa del PP

José Luis Vera va actuar com a intermediari entre l’empresa de Febrer i l’Ajuntament de Xixona. L’advocat “va idear” amb el dirigent socialista Joan Navarro un conveni, que no era més que “un instrument que podia ser signat amb rapidesa per l’alcaldessa [del PP] sense necessitat dels informes d’intervenció i acords del ple”, indica la interlocutòria.

La primera edil popular llavors, Rosa María Verdú Ramos, va tindre “un paper preponderant” en la tramitació del projecte urbanístic. No obstant això, l’alcaldessa del PP va perdre el 2007 la vara de comandament a l’Ajuntament de Xixona, sent i va ser pel socialista Ferran Verdú. “Per raons de canvi de l’equip de govern”, destaca la interlocutòria de la instructora, “la postura del consistori va ser totalment contrària al desenvolupament del PAI El Espartal”.

Abans que el projecte urbanístic de l’empresari Jaime Febrer se n’anara en orris després de tantes gestions inconfessables, l’alcaldessa popular es va ficar a la butxaca quasi mig milió d’euros de la presumpta trama (concretament 495.756 euros). En paral·lel, segons l’UCO, el presumpte corruptor va assumir “despeses de naturalesa electoral” per a la candidatura perdedora de Rosa María Verdú per treballs que en realitat va fer la coneguda agència Grupo Engloba, pertanyent a l’empresari José Adolfo Vedri i investigada en el seu moment en el marc del cas Taula. Els pagaments de Febrer per a la campanya del PP de Xixona ascendirien a 282.905 euros.

A més de les despeses per treballs electorals (com el cartell que il·lustra aquesta informació), la primera edil popular va rebre a través d’una “empresa pantalla” una part del pastís –quasi mig milió d’euros– del projecte urbanístic fallit. La primera proposta de Jaime Febrer va ser rebutjada: Rosa María Verdú i el regidor Francisco Doménech Asensi “van exigir” un nou projecte que incloguera terrenys propietat de la firma Invemi SA, el soci de la qual eren precisament familiars directes de tots dos polítics. Així doncs, en la proposta definitiva s’afegien 2,2 milions de metres quadrats pagats a familiars dels càrrecs municipals del PP.

Els terrenys van ser adquirits per una “empresa pantalla” perquè l’alcaldessa popular no apareguera “vinculada directament al PAI”, sosté la jutgessa instructora. Els seus terrenys valien uns modestos tres euros per metre quadrat, pel fet d’estar en zona no urbanitzable, però la trama li’ls va comprar per 18 euros (la resta dels veïns propietaris de les parcel·les van vendre el metre quadrat a 14 euros). Altres terrenys van ser adquirits a una mercantil de la família del regidor Francisco Doménech Asensi, a 15 euros el metre quadrat.

La fallida pilota urbanística amagava una operació més àmplia de presumpte finançament de la campanya electoral del PP de Xixona i dels socialistes valencians, en l’oposició des del 1995. Mentre que en la localitat alacantina el socialista Ferran Verdú va guanyar les eleccions (malmetent, a més, el PAI d’El Espartal), en les autonòmiques el PP va revalidar la seua majoria absoluta: Francisco Camps va obtindre 1,2 milions de vots i 54 diputats davant dels 838.987 vots i 38 parlamentaris que va traure Joan Ignasi Pla. Una dècada més tard va esclatar el cas Azud.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats