L’abans i el després de les platges del Saler amb les ampliacions del Port de València

“El tram que discorre des del sud del port de València fins al cap de Cullera està en un estat de regressió greu degut principalment a la falta d’aportacions sedimentàries del riu Túria i de la costa al nord del port, a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer d’aquest port i al transport de sediments longitudinal continu net cap al sud que provoquen els temporals més energètics”.

Així de contundent arranca el projecte de 'Regeneració de les platges del Saler i la Garrofera (València)' que la Demarcació de Costes de València, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Fonts del departament que dirigeix Teresa Ribera han informat que estan en fase d’anàlisi i resposta de les al·legacions que s’han presentat tant a aquest projecte com al seu estudi d’impacte ambiental una vegada acabat el termini d’exposició pública.

El document assenyala les diferents ampliacions del port de València com un dels principals causants de l’erosió de les platges del sud que, a més, amenaça seriosament el Parc Natural de l’Albufera.

De fet, segons el projecte, “en l’actualitat el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera, per la qual cosa es fa necessari intervindre per a evitar que continue el desgast, ja que suposant un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera”.

Per a elaborar aquest projecte, els tècnics de Costes van dur a terme uns quants estudis previs que analitzen l’evolució de línia de riba del golf de València, des de Pinedo fins a Cullera.

Un n’és l’estudi 'Estratègies de defensa de protecció en les costes valencianes' presentat el 2016 pel Ministeri de Medi Ambient.

El document reflecteix reculades importants de fins a 100 metres a la platja de l’Arbre del Gos entre el 1960 i el 2006, on se situava el tradicional restaurant La Casa Negra, a 105 metres de la riba a l’origen i que pràcticament quedaria damunt l’aigua el 2006, un any després de la demolició.

Un altre exemple és la platja del Saler en la Casbah, que des del 1977 fins al 2010, situació idèntica a l’actual, ha perdut els seus 47 metres d’arena.

La discoteca de Pinedo, que l’any 1960 quedava a 109 metres de la riba de la platja estava el 2009 a tan sols 25 metres i la pista d’atletisme de l’antic poliesportiu, que el 1986 estava a 65 metres de la riba, el 2009 es va reduir a 34 metres.

Per a pal·liar aquests efectes negatius, el projecte pla té com a objectiu “la restitució de la línia de riba actual a la seua posició l’any 1965 mitjançant l’abocament de 2,4 milions de metres cúbics d’arena procedent d’un jaciment submarí situat davant del litoral valencià i la prolongació de la Gola del Pujol que permetrà el suport del material abocat”.

D’aquesta manera, “l’amplària de la platja seca s’incrementarà fins a 70 metres en les seccions més compromeses i, per consegüent, suposarà la protecció del Parc Natural de l’Albufera situat en l’extradós de les platges objecte de l’actuació”, en concret, les de l’Arbre del Gos, el Saler i la Garrofera. L’actuació suposarà una inversió de 28,5 milions d’euros.

Malgrat tot, l’Autoritat Portuària de València (APV) es resisteix a fer una altra declaració d’impacte ambiental (DIA), perquè considera que legalment no és preceptiu i que l’elaborada l’any 2007 quan es va presentar el projecte continua sent vàlida, malgrat les modificacions substancials que s’hi han introduït, reflectides en l’avantprojecte aprovat el 2018.

Fins i tot, un estudi recent encarregat pels empresaris a la Universitat Politècnica pel qual han abonat 30.000 euros descarta el fet que els dics de recer de l’ampliació nord hagen agreujat els problemes d’erosió de les platges del sud.

No obstant això, un altre estudi de la mateixa universitat que analitza l’efecte ombra del port entre Pinedo i el Perellonet entre els anys 1984 i 2014 conclou que la platja de l’Arbre del Gos és la més afectada, amb una pèrdua de 65 metres d’arena, seguida de la de Pinedo, entre espigons, que ha retrocedit 56,7 metres, la de la Creu, que ha perdut 40 metres, i les del Saler, que han perdut 34 i 33 metres. La de Pinedo Nord, no obstant això, ha guanyat 27 metres per tal com és la més apegada al port.

Canvis en el projecte d’ampliació

Entre els canvis més importants que s’han introduït en el projecte d’ampliació del port de València destaquen la prolongació de 500 metres de l’actual dic de recer, l’eliminació del contradic actual, el trasllat a les drassanes de Boluda (al costat del barri de Natzaret) de la terminal de creuers, que ha suposat una compensació per a l’empresari, i el canvi de configuració dels molls que es destinaran per complet al trànsit de contenidors, cosa que implica l’ús de 4 milions més de metres cúbics de material de rebliment del que estableix la DIA del 2007.

A més, el canal d’accés previst a la dàrsena interior de la nova terminal preveu un dragatge per a arribar a 22,5 metres de profunditat, fet que implica que el volum de fons marins que s’han d’extraure passe de 1,5 milions de metres cúbics a 21,3 milions de metres cúbics, 14 vegades que l’autoritzat en la DIA del 2007.

La superfície afectada pel dragatge per a habilitar el canal d’accés passaria de les 80 hectàrees previstes en la DIA del 2007 a 450 hectàrees, i el límit inferior de l’àrea quedaria a uns 1.500 metres de l’àmbit marítim de l’Albufera.

Estrategias de Protección en Las Costas Valencianas by eldiario.es on Scribd