Una làpida falangista a José Antonio al costat de les fosses de les víctimes del franquisme en el cementeri d’Alacant

“Tètric”. Així defineix el regidor socialista de memòria històrica en l’Ajuntament d’Alacant, Manuel Marín, el sepulcre buit en honor del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, localitzat en el cementeri municipal de la localitat, a pocs metres d’unes quantes fosses de víctimes de la repressió franquista de la postguerra. 

“Per a les sepultures, normalment els consistoris donen la concessió per un temps determinat que cal anar renovant, però aquesta en concret no està concedida a ningú, és propietat de l’Ajuntament d’Alacant”, assegura Marín en declaracions a elDiario.es. L’edil del PSPV-PSOE reclamarà en el pròxim ple del consistori, governat pel popular Luis Barcala, la retirada de l’enorme làpida amb els colors falangistes i una placa amb el jou i les fletxes. “A ningú se li ocorreria a les esplanades dels camps nazis fer un monument als dirigents de l’extermini”, apunta l’edil socialista.

El vestigi falangista es localitza en el quadre 12 del cementeri d’Alacant, de gestió municipal, a pocs metres d’unes quantes fosses de víctimes del franquisme que estan en procés d’exhumació. El lloc va ser l’escenari, el 20 de novembre passat, d’un acte d’exaltació al líder de Falange després del qual va aparéixer destrossada una placa en homenatge a les víctimes dels bombardejos italians sobre la ciutat durant la Guerra Civil. 

“La cosa tètrica és que, enmig d’aquest espai on estan tots els afusellats i fins i tot les víctimes civils del bombardeig del 25 de maig de 1938, se celebra tots els anys l’homenatge dels falangistes”, assenyala Manuel Marín. “Cap corporació municipal del color que siga s’ha atrevit al fet que això desaparega complint la llei de memòria històrica”, lamenta el regidor. 

L’equip de govern municipal, malgrat el vistós sepulcre, declara en el catàleg oficial de vestigis franquistes elaborat per la Generalitat Valenciana que no té cap simbologia del règim. “De vestigis, sí que n’hi ha”, afirma el regidor socialista, que posa com a exemple el monument d’Aiguamarga , prop de la Ciutat de la Llum, als caiguts falangistes, des d’on solen eixir moltes marxes de l’extrema dreta, en direcció a la làpida del cementeri d’Alacant. L’Administració General de l’Estat, de la seua banda, sí que indica en el catàleg una vidriera amb l’escut de l’àguila de Sant Joan en la seu del Banc d’Espanya a Alacant. 

José Antonio Primo de Rivera va ser afusellat la matinada del 20 de novembre de 1936 al pati de la presó d’Alacant. El dirigent falangista va negar durant el procés que el va jutjar haver participat en la preparació de la revolta militar contra la II República. “En les circumstàncies de la guerra civil espanyola, poc de dubte hi ha que la seua participació activa en la coordinació de la contribució falangista a l’alçament justificava que se l’acusara, juntament amb el seu germà Miguel i la seua cunyada Margot, de conspiració i rebel·lió militar”, escriu l’hispanista britànic Paul Preston en Las tres Españas del 36.

La matinada del 18 de novembre de 1936, els tres magistrats que formaven el tribunal que jutjava Primo de Rivera a Alacant van accedir a la petició del fiscal de pena de mort per al líder falangista, reclusió perpètua per a Miguel Primo de Rivera i sis anys i un dia per a la dona d’aquest, Margarita Larios. “Abans que el Consell de Ministres poguera demanar un indult o la commutació de la pena, el Comité d’Ordre Públic local va ordenar que s’aplicara la sentència el dia 20 de novembre al matí”, explica Preston. 

“Braç executor de la repressió franquista”

Després de la victòria del bàndol revoltat, el cos del fundador de Falange va ser exhumat i portat en una marxa a peu fins a El Escorial. Una vegada acabada la construcció del Valle de los Caídos, les restes es van depositar en el monument. Després de la mort del dictador el 20 de novembre de 1975, els cossos de tots dos van quedar costat a costat, fins al desallotjament de les restes de Francisco Franco al cementeri de Mingorrubio, situat a menys de tres quilòmetres del Palau Reial del Pardo que el dictador va utilitzar com a residència. 

La làpida del cementeri d’Alacant ha quedat com a vestigi per a la celebració d’actes de grupuscles falangistes. “José Antonio, encara que se l’ ha volgut blanquejar, no hem d’oblidar que és el líder del braç executor de la repressió franquista”, recorda el regidor Manuel Martín. L’enorme làpida, purament simbòlica, ha romàs en el recinte i cada 20 de novembre desenes de militants de l’extrema dreta homenatgen el fundador de Falange. 

L’inici dels processos d’exhumació de diverses fosses de víctimes del franquisme ha provocat la coincidència ben cridanera en el quadre 12 del cementeri de les excavacions i del vestigi franquista. “La cosa tètrica és que són allí les faenes d’exhumació de tres fosses amb víctimes d’Elda, Petrer i Asp i, al costat d’aquestes excavacions, estaven els falangistes fent les seues històries”, critica l’edil socialista. Després de l’últim acte en el cementeri d’Alacant, el 20N passat, una placa d’homenatge a les víctimes dels bombardejos franquistes va aparéixer destrossada.