La legalització de la ZAL de València, pendent de la sentència del Suprem sobre el Pla d’Acció del Litoral

Política de fets consumats. El 9 de febrer passat, el Port de València anunciava que les obres de condicionament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) estarien acabades al maig. Les faenes, amb una inversió de 3,3 milions, preveuen la reparació i la posada a punt de paviments i ferms, enllumenat, sanejament i jardineria.

Ja el 2020, el consell d’administració de Valencia Plataforma Intermodal y Logística (VPI Logística) va aprovar l’adjudicació de quatre illes o parcel·les de la ZAL a les empreses Grupo Raminatrans, QA Pimba, MSC i Medlog Iberia.

I tot això sense saber encara hui dia si el recinte, paralitzat durant 23 anys per irregularitats urbanístiques, es podrà posar en funcionament, perquè està pendent d’una altra resolució judicial arran de la denúncia presentada per la plataforma ‘Horta és Futur, No a la ZAL’.

El 28 de setembre passat, s’esperava una primera sentència judicial de la secció 1 de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). No obstant això, la magistrada, Desamparados Iruela, va ajornar el seu pronunciament sobre la ZAL, seguint curiosament la petició feta pel mateix Govern valencià, pel fet d’estar també el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) pendent d’una sentència del Suprem i considerar que hi ha relació entre totes dues qüestions. És a dir, l’anul·lació definitiva o no del Pativel pot influir, segons el criteri de la magistrada, en la situació urbanística de la ZAL.

Iruela és, a més, la mateixa jutgessa que va anul·lar amb el vot particular d’un magistrat el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) arran del recurs d’una promotora, perquè contenia defectes de forma en la tramitació. Una sentència que va recórrer davant el Tribunal Suprem la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, i que és el que s’espera per a poder prendre una decisió amb la ZAL.

La plataforma veïnal, no obstant això, no comparteix aquest argument i va presentar un recurs de reposició contra la provisió pel fet d’entendre que no té res a veure el possible defecte de forma del Pativel amb la qüestió que es discuteix en el cas de la ZAL, en concret, la legalitat del Pla Especial aprovat el 2018 per la Conselleria de Vertebració del Territori (ara Política Territorial) per a donar cobertura legal al recinte industrial sobre un sòl que estava protegit.

El 22 de desembre passat, es va emetre una interlocutòria per la qual la magistrada desestima el recurs veïnal: “El recurs ha de ser íntegrament desestimat, i això pels arguments que a continuació s’exposen. En efecte, la provisió acorda resoldre una vegada el Tribunal Suprem s’haja pronunciat sobre determinats motius plantejats davant d’un altre Pla Territorial que també han sigut al·legats en la impugnació del Pla de l’Horta”.

En aquest cas, “estem davant qüestions pendents de resoldre pel Tribunal Suprem en un recurs de cassació, amb les conseqüències processals que això comporta, per la qual cosa sí que es garanteix el principi de seguretat jurídica”.

La conseqüència, per tant, és que la jutgessa no es pronunciarà sobre la legalitat del Pla Especial que dona cobertura a la ZAL fins que el Suprem resolga el recurs sobre el Pativel. Mentrestant, el Port, a través de Valencia Plataforma Intermodal y Logística (VPI Logística), continua avançant en la tramitació i l’obertura de la ZAL.

Segons els denunciants, aquest Pla Especial és pràcticament idèntic al que ja es va declarar nul el 2009 i el 2013 pel TSJCV, una nul·litat confirmada el 2015 pel Tribunal Suprem.

La demanda va ser interposada fa més de dos anys i s’hi qüestiona la legalitat de l’aprovació autonòmica del Pla Especial, una actuació que va suposar la requalificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i que, després de quedar anul·lada per diferents decisions judicials, va tornar a la situació original, és a dir, d’especial protecció agrícola.