Les comarques valencianes on es concentren les grans plantes solars: l’interior poc poblat com a objectiu

La conversió del model energètic d’energies fòssils cap a un altre de sostenible mitjançant fonts renovables no deixa de tindre un preu sobre el territori, especialment quan es refereix a les grans plantes solars. A la Comunitat Valenciana no totes les comarques suporten el mateix pes d’aquests parcs fotovoltaics, i Acció Ecologista-Agró ha mostrat la distribució segons les xifres oficials tant de la Generalitat com de l’Estat, assenyalant que aquestes infraestructures es concentren en territoris molt concentrats.

Pel que fa als parcs ja aprovats –amb data d’agost–- són un total de 85 plantes, amb una potència total de 2.190 MW. 20 plantes les havia aprovades l’Administració de l’Estat i 65 la Generalitat, però amb diferent pes, perquè les aprovades pel Govern central arribaven a 1.760 MW de potència, davant dels 459 MW de les aprovades pel Consell. I aquesta disparitat té una explicació: les autoritzacions de la Generalitat són per a plantes que arriben com a màxim a 50 MW, mentre que es requereix l’autorització del Govern són per a les que els superen.

Per províncies, els parcs aprovats ja mostren un desequilibri: es concentren a Alacant amb 1.179 MW, seguit per València 936,70 MW i, en últim lloc, i a molta distància Castelló, amb 184 MW. Però el desequilibri s’accentua quan s’estima per comarques, ja que el Vinalopó i la Vall d’Aiora-Cofrents assumeixen entre si quasi tres quartes parts del total: un 72,3% de tota la Comunitat Valenciana, mentre que la seua superfície relativa és del 7,7%.

El Vinalopó la que més n’acumula, amb 1.000 MW, especialment l’Alt Vinalopó i Villena en concret, és a dir el 84,8% de la província d’Alacant i el 45,7% de la Comunitat Valenciana; mentre que, d’altra banda, destaca la Vall d’Aiora-Cofrents amb 583 MW, el 62,2% de la província de València i el 26,6% del total autonòmic.

Però la situació de partida de totes dues comarques és diametralment diferent respecte de l’encaix de les infraestructures. Així doncs, a la Vall d’Aiora-Cofrents ja hi ha un volum d’infraestructures de distribució d’alta capacitat instal·lat per la central nuclear (amb data de caducitat en principi el 2030) i per les centrals hidroelèctriques de la zona; aquesta comarca té el seu propi canvi de paradigma energètic, que ja du a terme des de fa anys. En canvi, al Vinalopó, i especialment Villena, l’ajuntament ha mostrat la seua preocupació per la proliferació de projectes, i fins i tot ha demanat que se’n frenen alguns.

Plantes pendents d’aprovar

AE-Agró assenyala també que l’agost estaven tramitant-se 321 parcs solars a la Comunitat Valenciana, amb una potència total de 7.610 MW, un augment del 350% de les ja aprovades, i amb xifres en què es produeixen més reequilibris. L’Estat tramitava 29 parcs amb una potència de 3.407 MW, mentre que la Generalitat Valenciana tramitava 292 parcs, amb un total de 4.203,19 MW. Aquestes xifres suposen que els parcs en tramitació seran molt més grans en capacitat de producció que els aprovats fins ara.

Per províncies, en aquest cas, València agafa la davantera amb 125 instal·lacions solars que tenen una potència total de 2.867 MW, seguida de prop per Alacant amb 135 instal·lacions amb una potència de 2.589 MW. I destaca l’impuls a Castelló de grans plantes –de tramitació estatal–, ja que amb 61 (menys de la meitat que en cadascuna de les altres dues províncies) tindran una potència total més pròxima que arribarà a 2.153 MW.

Per comarques, es manté la tendència a la concentració, però amb reequilibris. En concret 13 de les 33 comarques de la Comunitat Valenciana concentren 5.956 MW dels 7.610 MW que estan en tramitació, és a dir, el 78% del total de potència. A les comarques d’Alacant, el Vinalopó i el Baix Segura són les que acumulen més plantes; a la província de València es concentren el 90% de les plantes i potència en tramitació: la Vall d’Albaida, els Serrans, la Plana d’Utiel-Requena, la Vall d’Aiora-Cofrents, el Camp de Túria i la Foia de Bunyol. A Castelló són l’Alcalatén, la Plana Baixa, la Plana Alta i part del Maestrat les que recullen la major part de les plantes i la potència generada. 

Amb tot continuen destacant l’Alt Vinalopó; hi ha plantes per una potència total de 1.471 MW que podrien acabar instal·lant-se en el seu territori, mentre que a la Vall d’Aiora ascendeix a 915 MW. Per contra, algunes comarques com la Ribera Baixa, la Marina Baixa i la Safor no reben aquesta mena d’instal·lacions, així com la ciutat de València, “la més poblada i la que menys aporta”, destaca AE-Agró. Entre aquestes contrasten que els projectes vagen fonamentalment a zones de l’interior poc poblades, així doncs, la densitat de població de les comarques amb 81,24 habitants per quilòmetre quadrat en l’Alt Vinalopó o els 8,62 habitants de la Vall d’Aiora-Cofrents, davant els 5.898,91 de la ciutat de València, els 400,13 de la Safor, els 388,05 de la Marina Baixa o els 288,5 de la Ribera Baixa, totes a la costa.

Crítiques

Darrere d’aquesta tria, els ecologistes assenyalen que hi ha “criteris merament econòmics de preus de sòl baix, i un nombre més gran d’hectàrees disponibles”, però adverteixen que provoca una situació “contraproduent, injusta i, a més, il·legal”.

Explica AE-Agró que les plantes fotovoltaiques “generen molt poca ocupació, aproximadament un lloc de treball cada 100 hectàrees, i això és menys que el que genera l’agricultura”. A més, la concentració de plantes “té efectes negatius en el medi ambient, pel fet d’afectar el paisatge (i el turisme), a més de la fauna i els aqüífers”.

Consideren que les instal·lacions fotovoltaiques són una càrrega “que s’ha de repartir”, com assenyala la llei de canvi climàtic en l’article 25, que obliga que el desplegament de les energies perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es faça el desplegament esmentat per a activar la seua economia i combatre el declivi demogràfic. A més, el desplegament de les energies renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’ordenació territorial adequada.

“Ni la Generalitat Valenciana, ni l’Estat han previst un mecanisme per a compatibilitzar energies fotovoltaiques i combatre el declivi demogràfic”, lamenten en AE-Agró, per la qual cosa expliquen que han portat la Generalitat als tribunals “per la falta de previsió d’aquest mecanisme en la declaració de prioritat energètica de la Vall d’Aiora”.