Les consultes als dietistes valencians per problemes de sobrepés pugen 12 punts des del 2018

Amb motiu del Dia de la Nutrició que se celebra el 28 de maig, el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) ha presentat el segon informe ‘Com mengem a la Comunitat Valenciana?’ en què s’han analitzat els hàbits d’alimentació i les mancances principals en la dieta dels valencians i valencianes, segons la franja d’edat.

Tal com ha anunciat el president del CODiNuCoVa, Luis Cabañas, “a pesar que podíem sospitar que la pandèmia havia influït per a mal en la nostra dieta, els resultats són molt pitjors del que s’esperava”. D’una puntuació mitjana de 6 sobre 10, amb què partia la dieta dels ciutadans de la nostra autonomia el 2018, s’ha descendit fins un 3, quatre anys després, una pandèmia sanitària i un confinament mitjançant, que és la puntuació que els i les dietistes-nutricionistes col·legiades en el CODiNuCoVa atorguen als nostres hàbits d’alimentació.

“Ni tan sols freguem l’aprovat. Hem fet massa passos arrere en aspectes com el sedentarisme, la qualitat de l’alimentació, conductes sobre aquesta compulsives i, al final, redunda en més obesitat. En definitiva, hem perdut qualitat de vida i, per tant, comptem aquests passos com a anys de vida potencialment perduts”, ha explicat Luis Cabañas.

Aquest “suspens” té el reflex en les consultes de nutrició que han detectat un augment dels casos d’excés de massa grassa entre els seus pacients. En concret, les consultes per malaltia o problemes de salut relacionada amb l’alimentació han passat del 16% el 2018 al 28% actual, un augment de 12 punts.

“Encara que les dades oficials ens diuen que el sobrepés afecta un 36% de la població valenciana i l’obesitat un 18% d’homes i un 14% de dones, des del col·lectiu podem afirmar que aquestes xifres són, quasi amb tota seguretat, superiors. Cal crear ja una consciència de prevenció i dissenyar accions concretes que ajuden a reduir-les. I els nutricionistes hem d’estar en aquesta equació”, ha afegit el president del CODiNuCoVa en referència a la falta de places públiques en Sanitat destinades a dietistes-nutricionistes, només 8 en tota la Comunitat.

Juntament amb l’augment de les consultes de casos d’obesitat i sobrepés, també s’han incrementat les de les persones que pateixen alguna malaltia o problema de salut relacionat amb l’alimentació.

“Això ens indica que comença a calar el missatge que l’alimentació és part del tractament d’unes patologies determinades i que, a poc a poc, la població demana l’atenció d’un professional de l’alimentació per abordar aquests problemes de salut”, ha afegit Cabañas. “I la cosa més convenient”, afig, “seria que poguera ser atés des d’un centre de salut o un hospital públic”.

Covid, aïllament i sedentarisme

L’informe no és alié a les conseqüències que la pandèmia ha deixat en els hàbits d’alimentació dels i les valencianes. La majoria dels nutricionistes consultats opinen que l’alimentació durant el 2020 i el 2021 va empitjorar, principalment a causa del confinament, les restriccions de mobilitat i la limitació de reunions.

“El fet de passar més temps a casa ens ha fet menjar pitjor”, ha indicat Luis Cabañas. Visites a la nevera, fam emocional o avorriment suplit amb menjar han sigut bastant habituals. Però també les situacions d’estrés i d’ansietat generades per la pandèmia que han provocat un augment dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). De fet, des del CODiNuCoVa insisteixen que ja es veuen les conseqüències del Covid en aspectes relacionats amb l’alimentació principalment en 3 direccions: un augment de l’obesitat i el sobrepés, un augment de casos de TCA en gent jove, i més increment de patologies cròniques i, per tant, de pèrdua de qualitat de vida.

 “S’han incrementat les conductes d’alimentació compulsiva i també s’han adquirit hàbits nocius difícils de modificar, com l’augment de la ingesta d’ultraprocessats o el sedentarisme”, ha explicat el dietista-nutricionista.

Infància i joventut, els col·lectius que mengen pitjor

Tal com va passar el 2018, des del CODiNuCoVa s’han analitzat els hàbits d’alimentació i consum de productes segons franges d’edat. Així doncs, els menors de 18 anys tornen a ser la franja de població l’alimentació de la qual és pitjor valorada, principalment per les males eleccions de compra de les famílies, per causes que van des de la publicitat enganyosa a la creença que els xiquets han de menjar coses diferents dels adults.

“Si una cosa no és sana per a tu, tampoc ho és per al teu fill o filla”, ha recordat Inma Girba, vocal de Restauració Col·lectiva del CODiNuCoVa, que ha afegit que el desdejuni continua sent la pitjor ingesta que fan els menors “compost per productes amb excés de sucre i ultraprocessats”. Pel que fa als joves de 18 a 30 anys, cal acudir a la falta de temps o a la mala organització de les menjades com el motiu que la seua alimentació no siga considerada “bona”, seguit de les menjades fora de casa, mentre que en la franja de 30 a 45 anys el cansament comença a aparéixer com a tercer motiu de la mala alimentació.

Pel que fa als aliments o els productes consumits, augmenta la presència de brioixeria, dolços i ultraprocessats en la dieta de la població infantil, que continua tenint mancances importants quant a consum de fruita, verdures i hortalisses, llegums i peix. “En definitiva, no tenen una dieta variada i equilibrada”, ha comentat Inma Girba.

Dels 18 als 30 anys, els nutricionistes de la Comunitat Valenciana detecten un augment del consum de pasta i arròs respecte de fa 4 anys, i també de carn i de menjar ràpid i productes congelats.

“Les recomanacions de les xarxes socials i dels perfils d’influenciadors en aquests canals són determinants i tenen un pes important en aquesta franja d’edat. Ens preocupen els riscos que per a la salut dels joves puga implicar seguir unes certes pautes o consells compartits en entorns en línia que en molts casos no provenen de professionals de l’alimentació. Cal insistir a acudir sempre a nutricionistes qualificats”, apunta la responsable de Restauració Col·lectiva. Igual que en els menors, es manté l’absència de productes frescos en la dieta a aquestes edats.

Respecte a la població de 30 a 45 anys, empitjora la percepció que els dietistes-nutricionistes tenen de la seua alimentació. Milloren en certa manera els desdejunis, ajudats a pujar per un corrent saludable (healthy), però empitjoren els sopars per falta de temps i, una vegada més, males eleccions en les compres. “Fa falta molta educació alimentària perquè el consumidor tinga les eines per a triar aquells productes que són beneficiosos per a la seua salut”, ha assegurat la nutricionista.

Adults a partir de 45 anys

“A partir dels 45 anys trobem un canvi en l’alimentació dels i les valencianes: augmenta el consum de carn, peix, fruites, verdures i hortalisses respecte dels més joves i, en línies generals, la seua alimentació és més variada i equilibrada”, ha explicat Inma Girba, a pesar que en totes les franges d’edat hi ha un compte pendent amb els llegums “que hauríem de consumir-les entre 3 i 4 vegades per setmana”. Entre els 45 i els 60 anys es detecta una manca de lactis i ous i apareix el cansament com a motiu a l’hora de saltar-se el sopar, la pitjor ingesta que fan els adults.

“A mesura que envellim, canvien les nostres necessitats calòriques i nutricionals. En les persones majors de 60 anys ja s’observa que la soledat influeix en els hàbits d’alimentació i, a partir dels 75 anys, l’oblit és clau a l’hora de saltar-se certes menjades”, ha conclòs Inma Girba.

Des del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana s’ha posat l’accent en la necessitat de formar la població en hàbits saludables i integrar el col·lectiu de professionals de la nutrició en equips multidisciplinaris tant en atenció primària com en hospitalària per millorar les dades d’aquest Informe, que representa la població de les tres províncies de la Comunitat.