Les Corts Valencianes admeten a tràmit una ILP d’un exfalangista per a una Llei de senyals que criminalitza l’oposició

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (de Vox) ha admés a tràmit una proposta d’iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per Juan García Sentandreu, històric líder de la ultradreta extraparlamentària, per a aprovar una “Llei de defensa dels senyals d’identitat valenciana”. Massó, segons una resolució del 21 de novembre passat, va acordar remetre l’expedient de la proposta a la Junta Electoral valenciana, tal com estableix la normativa autonòmica en matèria d’ILP. Es tracta d’una seqüela de la polèmica Llei de senyals d’identitat, aprovada en solitari pel PP el 2015, abans de perdre les eleccions, criticada pel Consell Valencià de Cultura i per les universitats públiques. El Govern del Pacte del Botànic, presidit pel socialista Ximo Puig, va derogar la norma que qüestionava l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i avalava entitats secessionistes.

El text impulsat per García Sentandreu pretén considerar “il·legal” l’ús de la denominació de País Valencià (reconeguda en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia) per part de mitjans de comunicació, empreses i fins i tot particulars. La proposta, d’encaix constitucional dubtós, també demana que cap partit polític, sindicat, mitjà de comunicació o “sistema educatiu” puga sostindre que valencià i català són la mateixa llengua (un fet avalat pel consens acadèmic i per la mateixa AVL).

“Cap entitat, acadèmia, universitat o centre docent, tinga caràcter públic o privat (...) poden qüestionar el que s’expressa ací”, diu el text, que també advoca per la creació d’un Institut de Defensa dels Senyals d’Identitat Valencians en col·laboració amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un ens marginal que ha sigut agraciat amb subvencions públiques en els primers pressupostos de l’executiu valencià del PP i Vox presidit pel popular Carlos Mazón.

La proposta pretén que els incompliments (usar la denominació de País Valencià o donar suport a la unitat de la llengua, en la línia de l’AVL i del conjunt de la filologia mundial) es consideren “infraccions administratives” sancionables. En el cas que siga un funcionari públic, es consideraria una “falta molt greu”, se’l suspendria “immediatament” de les seues funcions i se li obriria un expedient disciplinari.

Per a rematar-ho, la proposta indica que “qualsevol delicte contra les persones, les propietats o els senyals d’identitat recollits en esta llei, fomentat, promogut o incitat, directament o indirectament pel catalanisme, té consideració de delicte d’odi o de discurs d’odi”.

La mesura perseguiria gran part de la societat valenciana, començant per la principal formació de l’oposició (el Partit Socialista del País Valencià) o els sindicats CCOO i UGT, que usen en les seues sigles la denominació històricament demonitzada pel blaverisme (el moviment que advoca pel secessionisme lingüístic).

Entre els impulsors de l’ILP figura, entre altres, Manuel Latorre Castillo, expresident del Grup d’Acció Valencianista (GAV). Juan García Sentandreu és un històric líder de l’extrema dreta valenciana, candidat el 1982 de Falange Espanyola de les JONS. García Sentandreu va ser un dels impulsors de Vox a València fins al seu distanciament de la direcció del partit.

La disputa del vot blaver

L’exfalangista es va presentar el 2020 a les primàries del partit de Santiago Abascal a València i, després de perdre, va denunciar José María Llanos, actual portaveu de Vox en les Corts Valencianes, per un pretés “frau” en el procés intern.

Amb l’admissió a tràmit de la proposta d’ILP, la presidenta de la cambra autonòmica, Llanos Massó, dona un baló d’oxigen a les entitats secessionistes, de caràcter marginal, que impulsen una llei més radical que la que va aprovar el PP el 2015 per a arrossegar el vot blaver.

Abans de guanyar en les eleccions autonòmiques del 28 de maig passat, l’actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, es va comprometre a aprovar de nou una Llei de senyals d’identitat. La recuperació de la norma és un dels punts que figura en l’acord programàtic rubricat entre el PP i Vox per a governar.

La norma aprovada pel PP el 2015 declarava Bé d’Interés Cultural (BIC) els bous al carrer i preveia la pèrdua de subvencions per a les entitats les activitats de les quals suposaren un “greuge o menyspreu” als senyals d’identitat. També incorporava un reconeixement a la capacitat docent d’entitats com la RACV i Lo Rat Penat.