Les mocions de censura en municipis valencians tornen a repuntar i es tripliquen en un mandat

Els mandats no sempre acaben amb els mateixos governs que els van començar. Al final d’aquest mandat que ara acaba, el balanç de mocions de censura en ajuntaments valencians ha sigut de 14, quasi el triple que en el període 2015-2019, en què es van quedar en cinc. Aquestes s’han produït de manera transversal en els principals partits en la Comunitat Valenciana, que les han impulsades i les han patides, en les tres províncies, en municipis molt grans i en molt menuts, i al llarg de tota la legislatura, començant per la primera, que es va produir un mes després de la investidura inicial, fins a l’última que va tindre lloc el mes de setembre passat.

Cronològicament, les mocions van triomfar a Guadassuar el 2019; Torres Torres, Massalfassar, la Torre de les Maçanes, Montroi i Cortes de Pallars el 2020; Agres, Teulada i Godelleta el 2021; i Rocafort, Oriola, Loriguilla, la Vilavella i Cirat el 2022.

El partit que més alcaldies ha perdut ha sigut el PP, amb sis (Guadassuar, Torres Torres, Montroi, Godelleta, Rocafort i Oriola). El PSPV n’ha perdut tres (la Torre de les Maçanes, Cortes de Pallars i Cirat). Compromís, tres més (Massalfassar, Agres i Teulada). I una Ciutadans (Loriguilla), així com Iniciativa per la Vilavella (la Vilavella).

El PSPV és el partit que ha participat en més mocions, fins a set, de les quals ha aconseguit quatre alcaldies a Godelleta, Rocafort, Oriola i la Vilavella (ací gràcies a un trànsfuga del PP), dues més compartides amb torn en la vara de comandament amb Compromís a Guadassuar i a Montroi amb els independents de Gent de Montroi. A més va entrar en el govern a Torres Torres pel fet votar per una alcaldessa independent.

El PP ha impulsat sis mocions de censura, de les quals s’ha servit de quatre d’edils trànsfugues de diferents partits. A la Torre de les Maçanes i Teulada el PP va aconseguir les alcaldies amb trànsfugues del PSPV; a Agres es va servir d’un trànsfuga del PSPV a qui van fer alcalde per enderrocar el govern socialista; i a Cortes de Pallars es va alternar en l’alcaldia amb un trànsfuga de Compromís.

Cas especial és el de Loriguilla, on els edils del PSPV i el PP es van donar de baixa dels seus partits prèviament a la moció de censura per aliar-se i tombar l’alcalde de Ciutadans, i alternar-se entre ells la vara de comandament. Aquest alcalde de Ciutadans ara ha fet el salt i ha deixat el partit taronja per encapçalar la llista del PP.

Finalment, està el rocambolesc cas de Cirat, on s’ha produït l’última moció de censura el mes de setembre passat. En aquesta localitat menuda capital de l’Alt Millars, les llistes únicament poden presentar quatre candidats per a cinc actes d’edils a l’ajuntament. En les eleccions, el PSPV va aconseguir quasi duplicar en sufragis el PP en obtindre’n 100 contra 58, i la representació va quedar quatre a un. Però circumstàncies al llarg de la legislatura van fer que un edil socialista haguera de renunciar per incompatibilitat laboral i un altre per unes declaracions polèmiques en què proposava matar els gats de les colònies del poble. Amb l’eixida d’aquests dos regidors socialistes van entrar, primer un i després un altre, regidors populars, capgirant la representació municipal, que va quedar en dos del PSPV i tres del PP, fet que es va aprofitar per part dels populars per a ocupar l’alcaldia.

Les 14 mocions de censura d’aquest mandat han suposat un repunt respecte de l’anterior, en què se’n van produir cinc, però cal destacar que aquest va ser el que menys mocions va tindre dels que hi ha registrats en dades oficials, i només va haver-hi també menys mocions en el període 2011-2015, amb 10. El rècord el va marcar 2003-2007 amb 30 mocions, seguit de 1999-2003 amb 24, de 1995-1999 amb 22 i de 2007-2011 amb 18.