Les reticències de l’equip de Catalá al tanteig i retracte que ha permés reallotjar els afectats per l’incendi de Campanar

L’Ajuntament de València va aprovar el 28 de juliol passat en la Junta de Govern la compra d’un edifici de 131 habitatges de nova construcció per a destinar-lo a lloguer assequible. L’edifici construït recentment se situa al barri de Safranar i tots els pisos són nous. El cost de la compra va superar els 20 milions d’euros amb l’objectiu donar resposta a la demanda de lloguers assequibles.

El procediment per a la compra d’aquest immoble el va culminar el nou executiu de María José Catalá, però es va iniciar poc abans de les passades eleccions del 28 de maig, per la Regidoria d’Habitatge comandada llavors per Isabel Lozano, de Compromís. En aquest moment, Lozano va començar l’expedient instant la propietat que els tècnics d’habitatge anaren a veure l’edifici com a pas previ per a exercir l’adquisició mitjançant la fórmula del dret de tanteig i retracte.

Gràcies a aquest mecanisme, s’ha pogut allotjar un centenar de les famílies afectades pel tràgic incendi de Campanar durant un termini inicial de tres mesos prorrogable. No obstant això es tracta d’una fórmula que mai ha sigut vista amb bons ulls pels populars. Tant és així que hi van recórrer en contra des del grup del Senat. Tanmateix, el març de l’any passat el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs plantejat contra el decret llei del Consell del 2020 per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. Entre altres qüestions, El PP considerava que vulnerava el dret de propietat.

A més, l’actual equip de Govern del PP i de Vox que dirigeix Catalá va aprovar el 22 de setembre passat una moció per la qual es limita l’ús de la figura del dret de tanteig a edificis complets d’un mínim de 10 habitatges “en virtut del principi d’eficiència en la gestió pública”, ja que es considera problemàtica en el terreny de la gestió la compra individualitzada d’habitatges.

No obstant això, des de l’executiu municipal es pretén ampliar el parc públic d’habitatge mitjançant la cessió del dret de superfície a un promotor que s’encarrega de construir i explotar els habitatges durant un nombre determinat d’anys. Una vegada transcorregut aquest termini, els habitatges passen a ser propietat municipal. L’altre mecanisme que es vol fomentar és el canvi per obra, pel qual es ven el sòl al promotor i aquest paga a l’Ajuntament amb un nombre determinat d’habitatges de la promoció, cosa que es contradiu amb la negativa a comprar habitatges solts mitjançant el dret de tanteig.

Des del PSPV asseguren que la dreta aposta per aquestes fórmules, entre altres coses, perquè, com que han aplicat una rebaixa d’impostos de 70 milions d’euros que ha beneficiat especialment les rendes més altes, l’Ajuntament no té capacitat ni recursos per a construir habitatges i recorden que l’anterior executiu va deixar en obres més 300 habitatges construïts amb 50 milions d’euros de fons propis i 50 més d’un crèdit del Banc Europeu d’Inversions (BEI).