La Llei de costes que prepara la Generalitat Valenciana encobreix la desprotecció del litoral

El Govern valencià inicia els treballs per a elaborar una Llei de costes que compromet la protecció legal del litoral. La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, va anunciar divendres passat la creació d’un grup de treball per a la Llei de costes, que inclou entre les seues pretensions una revisió del Pativel (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral), el model legislatiu que va aprovar el Pacte del Botànic per a la protecció del territori. Segons Pradas, caldria revisar individualment cada projecte per a decidir-hi.

La norma, impulsada pels socialistes el 2018, frenava la construcció massiva d’habitatges en zones que passaven a tindre la consideració de protegides, en alguns casos els últims quilòmetres de costa verge dels municipis. El pla incloïa una moratòria de cinc anys per als projectes que estigueren en marxa, que va véncer dues setmanes abans de les eleccions, deixant en suspensió la construcció entre 13.000 i 18.000 habitatges en la costa valenciana. Aquesta revisió afecta els projectes Torreblanca Golf, Sant Gregori Golf, la platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola.

La consellera de Medi Ambient va anunciar en el seu primer discurs en les Corts Valencianes que es “redefinirà el Pativel, un pla que es va aprovar a les espatles d’una bona part de la societat”, una revisió “que farà compatible la protecció mediambiental i la sostenibilitat amb l’arribada d’inversions a la Comunitat Valenciana”. Pradas, no obstant això, no va aclarir en quina situació queden tots aquests desenvolupaments urbans que estaven paralitzats per diversos motius i que, si no compleixen els requisits del Pativel, passarien a ser sòl protegit no urbanitzable, i els promotors perdrien els drets urbanístics. En el ple del Consell passat, la titular de Medi Ambient i Infraestructures, que van de la mà en aquesta legislatura, va insistir en la compatibilització de la sostenibilitat amb el desenvolupament econòmic.

A la complexitat administrativa –modificar un pla en vigor amb una llei posterior– se suma la qüestió competencial. Fa tres setmanes el Tribunal Constitucional va suspendre una modificació de la Llei de costes gallega, que, a través de la llei d’acompanyament als pressupostos, rebaixava el castic a les infraccions. L’òrgan constitucional té pendent abordar un altre recurs sobre la mateixa matèria, el presentat pel Govern contra la Llei del litoral de Galícia, perquè entén que la Xunta fa seues competències que no li corresponen. Aquest últim debat encara no ha sigut abordat pel TC i serà crucial per a l’elaboració de la llei valenciana, encara que la consellera Pradas insisteix que la capacitat legislativa sobre el litoral està emparada en l’Estatut valencià.

La portaveu adjunta del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes i exconsellera de Territori, María José Salvador, va recordar el precedent gallec i va apuntar que la proposta del PP valencià “envaeix competències de l’Estat i acabarà suspesa pel Tribunal Constitucional”. La socialista insta el Consell a “explicar amb tots els pèls i senyals quin és el seu objectiu real amb aquesta nova legislació” i mostra la seua preocupació pel futur de la norma. A més, Salvador lamenta que “la dreta torne al seu model d’urbanisme salvatge, del qual sembla que no han aprés res” i ha subratllat que “el Pativel, avalat pel Tribunal Suprem, permet la protecció de l’últim tram del litoral després d’any patint aquest urbanisme salvatge del PP”.

Els lletrats diuen que la revisió és municipal

Abans de les eleccions del 28 de maig passat, la Conselleria de Política Territorial, llavors en mans de Rebeca Torró, va sol·licitar un informe a l’Advocacia de la Generalitat que aclarira el full de ruta a seguir en el terreny jurídic per a procedir en cada cas. Segons l’òrgan jurídic del Govern valencià, com que són els ajuntaments els que han tramitat i han aprovat els PAI, els correspon a ells analitzar les circumstàncies concretes de cada projecte i determinar si s’ha produït o no alguna paralització del procediment i, en aquest cas, si és per causes imputables a l’Administració i els seus concessionaris, ja que són ells els que han tramitat el PAI i disposen dels elements de judici necessaris per a pronunciar-se.