L'ús social del valencià, del 15% que el parla habitualment a la citutat de València al 71% de Gandia

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres l'InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana conegudes recentment. Amb aquest informe, l'entitat vol conscienciar sobre la situació del valencià i la necessitat de millorar-ne l'estatus legal, amb el convenciment que aquesta ha de ser la llengua comuna i ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que “l'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català” i això trau a la llum “una vegada més, l'emergència lingüística que tenim davant”. Segons la UNESCO, una llengua presenta una situació de vulnerabilitat i està en perill quan el nombre de parlants esdevé una comunitat petita, perquè el risc que es perda la llengua i la cultura és alt en benefici d'una altra que puga absorbir els seus parlants. Una de les preocupacions és el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana. A Palma, els parlants habituals de català són el 41,3 % dels habitants, mentre que a Barcelona i la seua àrea metropolitana només el 35 % de la població parla en català habitualment, un percentatge similar al de la regió metropolitana de València (34,8 %), per bé que si tenim en compte només la ciutat, les dades són dramàtiques: menys del 15% dels habitants. Aquesta dada s'obté del Baròmetre d'opinió municipal del mes de març, en què es constata un descens respecte a l'enquesta anterior (desembre del 2019) en què el nombre de parlants se situava en el 14,5 %. Aquestes dades són el resultat d'agregar els qui diuen que la seua llengua habitual és només el valencià i els qui diuen que ho és més el valencià que el castellà. Si s'hi afegeixen els qui afirmen que parlen habitualment “més castellà que valencià”, el percentatge ateny al voltant del 30 %: el 30,5 % el març i el 28,0 % el desembre. El percentatge dels qui parlen només valencià habitualment és del 5,3 % el març i del 6,1 % el desembre.

En contrast amb la ciutat de València, una dada positiva és que la regió d'Alcoi-Gandia és un dels territoris del domini lingüístic que té una proporció més elevada de la població que parla habitualment valencià. El 71,6 % dels habitants d'aquesta regió el parla amb els amics tant o més que en castellà, una xifra que a grans trets es pot considerar que coincideix amb la d'ús habitual. En concret, el 37,6 % dels habitants de la regió d'Alcoi-Gandia diu que parla sempre en valencià amb els amics, el 10,3 % que ho fa generalment, el 4,5 % que ho fa més que en castellà i el 19,2 % que ho fa indistintament.

Més enllà de l'ús social, també generen alarma les polítiques públiques de promoció i defensa de la llengua o, en molts casos, l'absència d'aquestes polítiques. “Aquestes dades exigeixen que la societat civil i les institucions treballem a fons i de manera urgent. Cal que tothom tinga clar que cal posar la llengua al centre per a impulsar polítiques de foment de l'ús del valencià i dels drets dels parlants si volem que la nostra llengua continue tenint vitalitat, o això acabarà en desastre”, ha expressat Escuder.

L'Estat “atempta contra la llengua i la seua unitat”

Escuder es mostra preocupat per la falta d'unitat i de coordinació de les polítiques lingüístiques entre els territoris de parla catalana i per la realitat discriminatòria que practica el Govern espanyol, que cal que siga coneguda, rebutjada i corregida. “El govern espanyol no sols no fa prou per promoure i protegir la nostra llengua, sinó que atempta contra el català, contra els nostres drets lingüístics i contra la unitat de la nostra llengua”, ha expressat Escuder. Una nova mostra d'això s'ha vist aquesta setmana amb la confirmació que el Consell no podrà fixar l'ús del valencià com a llengua de comunicació amb ciutadans i administracions de Catalunya i les Illes Balears. Aquesta sentència arriba després que l'advocacia de l'Estat, amb un govern del PSOE, presentara un recurs contra l'alçament de la suspensió d'aquesta norma en el qual argumentava que el “valencià” i el “català” havien de ser tractats com a llengües diferents, lluny dels criteris científics i filològics i de la tradició històrica del PSPV. És per això que la Plataforma per la Llengua exigeix a les institucions de l'Estat que reconeguen, practiquen i promoguen la unitat de la llengua catalana a tots els efectes, tot i les diverses denominacions que rep.

De fet, un altre exemple d'aquesta política pública de fragmentar la llengua, inclòs en l'InformeCAT 2020, és que entre el 2017 i el 2019 el nombre de pàgines web del govern espanyol que en el seu menú lingüístic diferencien entre català i valencià ha crescut 15 punts. A hores d'ara, el 44,3 % dels seus webs institucionals tenen algun contingut en valencià presentat en versions diferents en 'català' i en 'valencià'. Sobre aquestes dades, el president de la Plataforma per la Llengua considera que “és urgent que els diversos organismes i institucions de l'Estat deixen de fragmentar la llengua, per exemple, en les pàgines web dels ministeris”. També és una realitat que de les 134 normes aprovades el 2019 que imposen el castellà, 41 afecten el sector privat, o que el nombre de denúncies per discriminació policial als catalanoparlants va augmentar el 85,7 % entre els anys 2018 i 2019.

Pel que fa al sector cultural, l'informe de la Plataforma per la Llengua constata que el govern espanyol ha destinat 0 euros a la producció de cinema en català els darrers sis anys, a diferència dels vora 400 milions que sí que va donar a la producció cinematogràfica en castellà entre el 2013 i el 2018. També preocupa que la llengua siga “residual” a les plataformes de vídeo en línia tot i que hi ha molts continguts que ja s'han doblat o subtitulat en català. També s'hi recull que el Consell d'Europa demana la derogació de la llei de plurilingüisme valenciana perquè no permet la immersió lingüística en català de cap alumne.

La força econòmica del valencià

D'altra banda, cal tenir present la força que té el valencià en el terreny econòmic. La seua presència genera 2.065 milions d'euros –el 2,1% del producte interior brut– i 56.367 llocs de treball –vora el 3% de l'ocupació total del territori, segons un estudi de la Generalitat Valenciana. L'estudi indica quatre grans sectors en què la llengua exerceix un paper determinant en la creació d'activitat econòmica: les indústries de la llengua (ensenyament, traducció i assessorament lingüístic), la cultura i els mitjans de comunicació, el sector de l'educació i les administracions públiques.

L'InformeCAT és un document sobretot informatiu, però també contribueix decisivament al debat públic sobre la llengua –en els darrers temps s'ha convertit en un document de referència– i vol ser un suport per a l'elaboració de polítiques públiques a favor de la normalització lingüística. El dossier complet, que recull cinquanta dades significatives sobre la situació del valencià que la Plataforma per la Llengua elabora cada any a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia, està disponible al web de l'entitat.