“M’amenacen diàriament i m’han oferit 1.800 euros perquè deixe ma casa”: una dona denuncia l’assetjament d’un fons voltor a València

“M’han arribat a telefonar cinc vegades un mateix dia per dir-me que me’n vaja de ma casa o que enviaran una empresa que em traurà a rossegons pels cabells i m’han oferit fins a 1.800 euros, però no pense anar-me’n, aquesta és ma casa”.

María Fernández ha dit prou a la situació que ha viscut els últims dos anys i de la mà de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València presentarà dijous una denúncia contra el fons d’inversió Promontoria Coliseum en virtut del decret valencià contra l’assetjament immobiliari.

La dona va demanar una hipoteca fa 22 anys per comprar-se el seu habitatge actual situat en el barri de la Fontsanta de València fins que el seu fill, que pagava les quotes, va perdre la faena i va deixar de pagar. Llavors va arribar a un acord amb el Banc de Sabadell pel qual el banc es quedava l’habitatge, liquidava tot el deute, però continuava vivint-hi en virtut d’un contracte de lloguer social, primer de tres anys i després renovat d’any en any, pel qual ha abonat 103 euros al mes.

No obstant això, l’habitatge, com tants altres d’aquesta entitat financera i d’altres, va passar a les mans del fons esmentat, moment en què van arribar els problemes, ja que des del primer moment es va negar a renovar el contracte de lloguer a pesar que María va continuar pagant uns quants mesos.

“Em van dir que deixara de pagar, perquè no serviria de res, ja que el contracte no es renovaria, perquè diuen que volen posar en venda l’habitatge, tot i que dos habitatges més del meu mateix edifici estan buits. De fet, els diners que vaig abonar els mesos que no es va renovar el contracte no me’ls han tornat. No vull viure de gorra, i entenc que el lloguer és baix, podria pagar una mica més dins de les meues possibilitats, però no em mouré de ma casa perquè hi visc amb el meu fill, amb els seus tres fills, amb una altra filla i els caps de setmana ve la meua altra filla també amb els seus fills i no tenim on anar, menys encara al preu que estan els lloguers; l’Administració tampoc m’ha oferit una alternativa de moment”, explica.

El fons d’inversió va denunciar María i es va dictar ordre de llançament per al 29 de juny passat, encara que de moment ha quedat ajornat per l’ajuda jurídica de la PAH.

El seu és el sisé cas d’assetjament immobiliari que arriba al Govern valencià en virtut del nou decret contra l’assetjament immobiliari impulsat per la Conselleria d’Habitatge de l’exvicepresident Héctor Illueca, que va entrar en vigor el 28 de febrer passat després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Aquest decret sanciona fins amb un milió d’euros l’assetjament immobiliari que exerceixen els fons voltor quan compren un edifici per a aconseguir que els inquilins acaben abandonant l’habitatge.

La PAH demana al PP que es limiten els lloguers

Representants de la PAH van defensar dimarts que el nou Consell aplique la Llei de funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana i mantinga els decrets de tanteig i retracte, el de mobilització d’habitatges buits i el que crea la Unitat d’Ajuda davant el Desnonament i penalitza l’assetjament immobiliari. Igualment, han reivindicat que València i la seua àrea metropolitana siguen declares ‘zones tensades’ en aplicació de la Llei d’habitatge.

Així ho van manifestar en una roda de premsa a València els activistes de la PAH Ismael Sanz, José Luis González i Paco Martínez, que van fer una crida a la ciutadania perquè en les eleccions generals del 23 de juliol vote “opcions progressistes” que “defensen el dret a l’habitatge”.

Tots dos van defensar que “de cap manera es tire arrere la Llei de funció social de l’habitatge, com Vox porta en el programa”, i van subratllar que “no hi ha cap govern que tinga raons” per a retirar el decret de tanteig i retracte, el de mobilització d’habitatges buits i deshabitats i el decret 3/2023 que va crear la Unitat d’Ajuda davant el Desnonament.

Els integrants de la PAH van explicar que un dia després del canvi de govern a l’Ajuntament de València, amb María José Catalá (PP) com a nova alcaldessa, la plataforma va sol·licitar una reunió amb ella i que mantindran una trobada dimecres amb el regidor Juan Giner, que té delegades les competències d’Urbanisme i Habitatge.

Els activistes, que van valorar positivament que es mantinga aquesta reunió, exposaran que s’han de declarar zones tensades València i la seua àrea metropolitana, on “no es troben ja habitatges per davall de 650 euros” de lloguer mensual. D’aquesta manera, reclamaran al PP que “no hi haja política de partit contra partit” o de “fer això perquè ho han fet altres partits”.

Respecte a l’anunci de Catalá de donar de baixa del padró els que hagen ocupat un habitatge, van assegurar que “l’Ajuntament no té competències més que en els casos taxats per la Llei del padró”, i no en “qüestions de propietat de l’arrendament urbà o de naturalesa jurídica privada”, que és obligatori que totes les persones que resideixen en un lloc estiguen empadronades.

La PAH, que està distribuint fullets en tots els barris per demanar a les persones que “voten per l’habitatge”, va animar a la participació en les eleccions i en la manifestació convocada per diferents moviments socials dijous 20 de juliol a les 19 a la plaça de l’Ajuntament de València, amb el lema ‘Ni un pas arrere’ i ‘Pels nostres drets’.

En clau estatal, van exigir “a qualsevol partit que governe” que es mantinga i “millore” la Llei d’habitatge. Han lamentat que, encara que es reedite un govern progressista en el 23J, la llei no s’aplicaria en les comunitats autònomes governades per la dreta.

Així mateix, van reclamar ampliar l’anomenat ‘escut social’ més enllà de desembre del 2023; l’obligació que els grans tenidors oferisquen lloguer assequible abans d’iniciar un procés de desnonament sobre persones vulnerables i que les administracions oferisquen un reallotjament en casos de petits propietaris; limitar les pujades dels lloguers a un màxim del 30% dels ingressos, i un pla de xoc d’ampliació del parc públic d’habitatge, que incloga, entre altres mesures, la cessió dels habitatges de la Sareb i la incorporació d’habitatges de la banca rescatada per valor del rescat impagat per les entitats bancàries.