Manolo Ambou, el fotògraf que va 50 anys darrere d’espècies comunes i atípiques al Parc Natural del Túria

El Museu de Ciències Naturals de València ha presentat l’obra “Guía de las aves y mamíferos del Parque Natural del Turia” en què Manolo Ambou, fotògraf de natura, en col·laboració amb Luis Santamaría, Eusebio García, Antonio Vela i l’associació Naturhide, ha fet un projecte en què ha aconseguit fotografiar més de 126 ocells i 19 mamífers en aquest espai protegit.

Begoña Poza, directora del museu, mostra el seu agraïment a Ambou per aquesta tasca que “contribueix a posar en valor el paisatge i mostrar la riquesa de la fauna que hi ha a l’abast de tots”. Amb això, Antonio Ballester, director del Parc Natural del Túria, destaca la complexitat de fer un seguiment durant tants anys i captar espècies “difícils de veure”.

“Manolo ha aconseguit descobrir un dels ocells més complexos de trobar per aquestes zones, el sebel·lí. A més, fa poc ha aparegut una llúdria. En el paratge tenim limitacions econòmiques i personals, però intentem millorar i conservar la natura gràcies a treballs com els d’Ambou”, subratlla Ballester.

El fotògraf rememora la motivació del projecte: “Fa quinze anys pensava que no aconseguiria acabar el treball, però en la pandèmia em vaig adonar que els milers de fotografies que tenia en els calaixos havien d’usar-se o es malgastaria la seua funció”.

De València a Xulella, el naixement de la idea

Ambou va iniciar el seguiment d’ocells i mamífers en els anys 70. “El més important del treball de camp és l’oïda. Amb el so, descobreixes l’animal, però has d’adquirir un aprenentatge previ, i després, has d’estudiar els seus costums. Tot això et permetrà amagar-te prop d’aquesta espècie i esperar que vinga”, explica el fotògraf.

Pel que fa al material usat, les imatges inicials es feien amb càmeres analògiques: “En aquesta dècada només podia disparar una fotografia, perquè el rodet costava mil pessetes i no tenia subvencions de cap mena d’entitat o institució. He arribat a retratar 148 espècies”.

La limitació d’aquesta mena de càmeres impedia que el fotògraf poguera veure la qualitat, la nitidesa i l’enquadrament de les imatges capturades al moment. Amb l’aparició de les càmeres digitals, el treball de camp va ser més eficaç. “Tenia la possibilitat de fer moltes fotografies i, a més, de crear vídeos. Gràcies a això van aparéixer captades més espècies”.

Manuel Ambou sempre havia treballat en solitari fins que va conéixer Naturhide, una associació sense ànim de lucre de fotògrafs de fauna salvatge. “Ideem amagatalls anomenats hides, casetes menudes en què caben dues persones o tres i amb un vidre espia reflector. Col·locàvem aigua i menjar per atraure a la fauna. En un matí podíem arribar a fotografiar fins a 17 espècies”.

En paraules del fotògraf, la difusió de la fauna era escassa abans dels 2000: “Solament Félix Rodríguez de la Fuente exercia de divulgador científic en aquest àmbit. A més, Ambou afig que des dels 80 s’ha prestat a fer xarrades. ”Van començar a aparéixer aficionats a la natura quan els vaig dir que diverses espècies d’ocells es podien trobar als seus pobles“, destaca.

La fauna més insòlita prop de l’àrea metropolitana de València

L’exhibició està disgregada en ocells i mamífers, en què es mescla una diversitat d’espècies com les àguiles, les grues, els falcons, els cabirols o les rates penades. Durant l’acte de presentació, Ambou va destacar que els ocells estan ordenats pel nom científic.

“No totes les imatges s’han capturat al parc, perquè és complicat trobar-les en la mateixa zona”, indica el fotògraf. Amb això, prossegueix amb la narració de les fotografies il·lustratives de la seua tasca durant 50 anys.

“He catalogat com a reina del parc dos animals en concret: l’àguila cuabarrada, de l’espècie dels ocells, perquè habita des de fa 45 anys a Pedralba i roman en el mateix niu des de fa dotze anys; i en el grup dels mamífers he triat la llúdria, l’única captada en aquest paratge”, concreta Ambou.

L’autor qualifica de “curiositats” alguns ocells com el sirlot, que existia en l’Albufera i que fa poc ha arribat al Parc Natural del Túria; l’àguila marcenca, que té “una vista increïble” sense moure l’ull; o el falcó pelegrí, un dels ocells més veloços. “Els millors avions s’han copiat de la forma d’aquest animal. Gràcies als bulbs que tenen en la seua arrel, poden respirar a 400 km/h quan cauen en picat”, assenyala el fotògraf.

Quant al bloc de mamífers, Ambou especifica que hi ha prop de 30 espècies de rates penades a la Comunitat Valenciana i afig que n’hi ha una en concret que té la capacitat de pescar: “Gràcies a un aparell que capta el so dels animals, vam descobrir que hi ha una rata penada per Riba-roja que es dedica a capturar peixos”.

Ambou comenta que la seua tasca s’ha centrat a estudiar el cor del parc, situat entre Pedralba i Vilamarxant. “En aquell moment, vaig comunicar a l’Ajuntament de València que aquest paratge havia de conservar-se. Es veu que algú em va escoltar i es va crear el Parc Natural del Túria”. A més, puntualitza que el treball s’ha fet de manera altruista, ja que no ha rebut cap subvenció pública ni privada.