Així opera el ‘CSI’ dels incendis: “El foc deixa empremtes”

El foc que destrueix una muntanya també deixa empremtes. Quan s’aconsegueix extingir un incendi, hi ha una sèrie de perquisicions que porten a l’origen, a l’autor i a la causalitat. “La forma del tronc dels arbres marca la direcció que porta l’aire, la part fosca de les pedres, la vegetació de la part posterior… El foc, el fum, deixen una empremta”, apunta Alfonso Cabrero, caporal primer de la Guàrdia Civil i un dels agents del servei especial del Seprona en la investigació dels incendis.

Cabrero forma un dels 13 equips del Seprona a la Comunitat Valenciana encarregats de la investigació, una mena de ‘CSI’ per als focs causats en les muntanyes. Malgrat que la principal tasca del Seprona és la prevenció amb patrulles, presten serveis de suport en els llocs de comandament avançats i s’encarreguen d’investigar l’autoria. L’actuació principal comença amb les flames extingides, delimitant el perímetre a què primer de tot acudeixen els bombers. “Una vegada que han passat els mitjans d’extinció, busquem l’origen i les causes. Anem mirant les marques en arbres, en pedres, en branques”. Així van determinant, des de les vores fins al centre, com s’ha produït el foc. “Quan delimitem la zona, es busca qualsevol pista de causa d’incendi: un metall, una punta de cigarret, algun producte carburant...” una faena en què inverteixen d’un a tres dies sobre el terreny, en funció de la complexitat de l’incendi.

Una vegada es troba l’origen i se sap si és natural o per acció humana, comencen les perquisicions per a dilucidar la responsabilitat penal i, si és intencionat, desvirtuar la presumpció d’innocència. Carlos Domingo, capità del Seprona a València, recalca que “l’efecte dissuasiu més gran és la no impunitat”, per la qual cosa determinar l’autoria resulta “fonamental”. Entre les causes antròpiques d’un incendi, els agents distingeixen entre causes accidentals i fortuïtes (negligències), que impliquen el 50% del total dels incendis en el que va del 2022, mentre que el 20% restants són els incendis intencionats, bé per piròmans o incendiaris, els que busquen la finalitat de rebre un benefici a canvi, com per exemple, requalificació del terreny.

Els incendis per causes naturals –llamps, principalment– han triplicat el seu pes en el que va de 2022, malgrat estar en l’equador de la temporada de màxim risc. A la província de València, han passat d’un 10% del total a un 30%, segons les estadístiques de la Guàrdia Civil. Aquest augment es deu a la successió de tempestes seques unida a la ratxa de temperatures elevades. “Les pluges de primavera han fet créixer molta herba, que s’ha assecat i és combustible”, recalca el capità, que uneix aquesta condició a la sequera prolongada d’aquests dos mesos.

Què s’ha de fer en cas d’incendi forestal?

Els agents insisteixen en recomanacions que, apunten, poden semblar òbvies, però que, si no es compleixen, provoquen la destrucció de centenars d’hectàrees a l’any. “Sempre advertim no llançar puntes de cigarret o mistos, no encendre fogueres o paellers amb la regla del 30-30-30”, apunta Domingo, en referència a les condicions climatològiques adverses: 30 graus de temperatura, menys d’un 30% d’humitat i vent superior a 30 quilòmetres per hora. També insisteixen a no utilitzar maquinària que produeix espurnes ni llançar fems fora del contenidor.

Quan s’ha produït un incendi, assenyalen, la cosa fonamental és avisar al 112. En la telefonada és important descriure els detalls de la columna de fum, que aporten informació rellevant per als bombers i la investigació: si el fum és gris clar o blanc es tracta de l’inici d’un incendi forestal, aquests colors indiquen que hi ha humitat i està evaporant-se l’aigua de la vegetació; si és marró, bronze, està cremant-se vegetació, mentre que els fums negres ja indiquen la combustió de derivats d’hidrocarburs, i el groguenc que és conseqüència de sofre o àcids. També és important indicar si la columna és vertical o està inclinada, que donarà informació sobre el vent, i si es dirigeix cap a una zona amb habitatges o població, a més de la densitat del fum (si impedeix la visibilitat o no). En segon lloc, insisteixen, cal “posar-se fora de perill”. “En cas contrari, poses en risc la teua vida i probablement la dels altres, obstaculitzes el pas en vies forestals”, recalquen els agents.