Espanya pateix aquest estiu el pitjor any en superfície cremada a causa dels incendis forestals en quasi tres dècades, i la Comunitat Valenciana no n’és una excepció. Amb més de 285.000 hectàrees arrasades enguany, Espanya s’ha convertit en l’epicentre dels focs més salvatges que assolen el sud-oest d’Europa des del mes de juny passat.

La Comunitat Valenciana està patint la seua pitjor temporada, pel que fa a la lluita contra el foc, de l’última dècada. Amb unes 35.000 hectàrees arrasades i tres grans incendis –el Ministeri de Transició Ecològica situa en aquest àmbit els fenòmens que afecten una superfície més gran de 500 hectàrees–, cal retrotraure’s al 2012 per trobar un estiu més infaust. Aquesta xifra de terreny devastat suposa que enguany s’ha cremat molta més massa boscosa (unes 15.000 hectàrees més) que en els nou anys anteriors –entre el 2013 i el 2021.

Al juny del 2012 es van registrar els dos incendis més grans al territori valencià de les últimes dècades: a Cortes de Pallars, a la Vall d’Aiora-Cofrents, el foc –causat per maquinària– va arrasar 29.867 hectàrees en el que és el tercer incendi més gran del que va de segle a Espanya; i 20.065 hectàrees van ser pastura de les flames en un foc provocat per una negligència i declarat a la localitat d’Andilla, a la comarca dels Serrans. En total, prop de 60.000 hectàrees de massa boscosa van ser pastura de les flames aquell infaust estiu.

En el que va d’any –encara no ha acabat la temporada de perillositat per incendis forestals– s’han registrat més de 1.150 focs de llarg a llarg del territori valencià, tal com reconeixia aquesta mateixa setmana el president Ximo Puig en declaracions a la Cadena Ser, una xifra que dobla la quantitat de focs detectats en els últims anys. I més important que la quantitat de focus detectats, n’és la magnitud: a Begís ja són al voltant de 20.000 les hectàrees afectades –amb un perímetre de 120 quilòmetres– i el foc encara no està controlat, mentre que a la Vall d’Ebo les flames van arrasar més de 12.000 i van abastar un perímetre pròxim a 100 quilòmetres. El primer gran incendi de l’estiu al territori valencià es va produir al començament de juliol, a la Venta del Moro, va amenaçar al Parc Natural de les Gorges del Cabriol, i va cremar una superfície pròxima a 1.500 hectàrees.

Incendio de Bejís

Más de 19.000 hectáreas quemadas en Castellón

Fuente: Copernicus

Incendio de Vall D'Ebo

Más de 12.000 hectáreas quemadas en Alicante

Fuente: Copernicus

Les flames i el fum, a més d’amenaçar paratges naturals d’enorme valor mediambiental, com les Gorges del Cabriol o la serra Calderona, han afectat directament la vida de les persones. Els dos grans focs patits aquesta setmana passada, a l’interior de Castelló i a l’interior d’Alacant, han obligat a confinar algunes localitats i a desallotjar-ne unes altres per la proximitat de les flames –més de 3.000 persones han hagut d’abandonar les seues llars en un moment determinat per la perillositat de la situació.

Per sort, no s’han hagut de lamentar danys personals fatals. Sí que s’han registrat, no obstant això, ferits de diversa consideració. A Begís, tres bombers van haver de rebre atenció sanitària pel fet de resultar ferits quan treballaven en les tasques d’extinció, altres van aconseguir fugir in extremis de les flames.

I no sols ells. Sis persones encara romanen ingressades en hospitals valencians –cinc per cremades, una de les quals en estat greu, i una altra per una fractura– per les ferides ocasionades quan van eixir fugint d’un tren que circulava entre València i Saragossa dimarts passat i la maquinista del qual va decidir, amb l’autorització dels seus superiors, parar i retrocedir a l’estació de Caudiel, a la comarca castellonenca de l’Alt Palància, davant la proximitat de les flames i el fum. La Policia Judicial investiga el succés i el president de la Generalitat ha encarregat un informe a la direcció tècnica per a intentar aclarir el succés davant les “versions contradictòries” que n’hi ha.