Tres quartes parts de les platges valències estan ‘cobertes’ de ciment

Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat han elaborat l’informe ‘Costi el que costi’, un estudi que pretén analitzar l’“evolució i l’estat de conservació dels béns i serveis que proporcionen les costes” en què alerten que va perdent-se biodiversitat “a una velocitat alarmant”. Per això, alerten que és urgent aturar la “deterioració”, i també restaurar els ecosistemes degradats.

Segons el parer de l’organització ecologista, “Espanya té un problema amb la rajola” arran de tres dècades de desenvolupament immobiliari i d’estructures en el litoral (el 2018 la Llei de costes compleix 30 anys): “Entre els anys 1987 i 2005 es van destruir dues hectàrees (dos camps de futbol, més o menys) per dia en els primers 500 metres de costa”. Així, apunten que Finestrat (Alacant) té el cent per cent del litoral urbanitzat.

El document revela que la valenciana és la comunitat autònoma amb les platges més cobertes de ciment. Quasi tres quartes parts de la seua línia de platja estan urbanitzades (74,3%) –disposa de 518 quilòmetres de costa dels quals 356 són platges–.

D’aquesta manera, la valenciana és la segona regió amb els ecosistemes costaners més deteriorats, amb un 23,1% de superfície improductiva de serveis mediambientals. La causa principal n’és la construcció, encara que també una part de la responsabilitat correspon als incendis forestals. Aquesta degradació de la cobertura vegetal provoca un risc més elevat d’erosió, menys capacitat d’amortiment d’inundacions –la Mediterrània es caracteritza per pluges torrencials i irregulars–, i, en menor mesura, la generació de pluges.

Alerten així mateix de la disminució de la superfície agrícola, basada en l’agricultura tradicional, un sector “en regressió profunda” pel canvi en l’economia cap al sector del turisme.

La província d’Alacant, la més afectada

El 15,2% de la costa de Castelló està degradada a causa de la construcció d’habitatges i infraestructures; i l’evolució del conjunt de béns i serveis ambientals és “clarament negativa”, nou serveis de cada deu es deterioren en el període d’estudi. Des del 1987 s’han construït 9.258 hectàrees de superfícies artificials noves. L’únic element positiu és, apunten, que pràcticament tots els espais naturals protegits tenen instrument de gestió. No obstant això, “les evidències demostren que en la resta del litoral aquest fet no garanteix la conservació del conjunt dels serveis ambientals”.

A València, les pressions principals sobre la costa es produeixen sobre el conjunt del paisatge natural i sobre els ecosistemes forestals. El 22,5% de la costa de la província està degradada, amb 11.563 hectàrees noves de sòl artificial des del 1987, un percentatge només superat per Barcelona, Alacant, Màlaga i Guipúscoa. Això provoca un risc “alarmant” d’erosió, amb un sòl desprotegit davant inclemències meteorològiques molt comunes, com les pluges torrencials o les gotes fredes. A més, la degradació en la vegetació dels llits dels rius incrementa el risc d’inundació.

Pel que fa a la província d’Alacant, la més afectada d’Espanya després de la de Barcelona, el 28,5% de la seua franja costanera no produeix cap tipus de bé ni servei ambiental a la població. 20.636 hectàrees noves artificials s’han creat en les últimes tres dècades, amb la qual cosa les seues platges tenen més del 80% de la línia interior urbanitzada, una transformació intensa deguda a la construcció residencial i turística.

Conclusions

Greenpeace considera que hi ha una “necessitat urgent” de prendre mesures per a “preservar els immensos beneficis i valors que ens reporten”. A més, expliquen que les causes principals que minven la capacitat del territori de proveir els seus habitants de béns i serveis ambientals són: la urbanització; el turisme de masses, “un voraç consumidor de recursos i un tremend generador de residus”; els grans incendis forestals; l’agricultura industrial; i la desforestació.

D’aquesta manera, els ecologistes advoquen per mesures de gestió encaminades a la protecció dels ecosistemes ben conservats i a la recuperació dels que s’han degradat. Cal tindre en compte que la rajola va créixer un sis per cent interanual en el primer trimestre del 2018, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un índex superior als moments més àlgids de la bambolla immobiliària.

També reclamen una legislació efectiva sobre l’ordenació del territori i “voluntat política per a aplicar-la”: “la Llei de costes ha tingut un èxit molt limitat com a eina per a garantir la sostenibilitat del litoral”.

Propostes

Algunes de les propostes per les quals s’inclina l’estudi ‘Costi el que costi’ són el desenvolupament d’una planificació integral del litoral en conjunt, la protecció d’espais naturals, la creació d’infraestructures verdes i amplis corredors de protecció d’espais ecològics, la realització de les infraestructures ambientals necessàries perquè la depuració d’aigües i d’abocaments arriben al cent per cent, la redacció d’una nova Llei de costes o l’elaboració d’un pla de restauració ecològica del litoral, entre altres.