Migració, violència de gènere, envelliment o fiscalitat: problemes que s’agreugen en zones rurals en risc de despoblació

El risc de despoblació en zones rurals d’Espanya continua sent un dels reptes a què la ciutadania ha de fer front. Aquest fet social provoca que hi haja grans desigualtats, siga en l’àmbit econòmic, cultural, de gènere i fins i tot tecnològic.

Segons el portal del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, la incidència de municipis en perill de despoblació el 2021 es va situar per damunt del conjunt de l’Eurozona: això es tradueix en el fet que 3.403 localitats espanyoles van presentar les mateixes característiques per a emmarcar-les en zones de risc.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) va aprovar el 2021 un pla de 130 mesures amb la finalitat de reduir aquesta incidència demogràfica i enfortir la cohesió territorial del país. Aquest paquet presentava una inversió prevista de 10.000 milions d’euros, que posteriorment es van augmentar un 30%. La partida pressupostària per a les comunitats autònomes el 2022 es va distribuir en més de 69 milions.

El 2022, la taxa d’envelliment d’Espanya va arribar al 133,5%, xifra que comporta un nou màxim pel que fa a persones d’edat avançada, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes dades van comptabilitzar que al país hi havia 133 persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 16. En moltes de les zones rurals amb un cens per davall de la mitjana resideixen habitants d’aquest grup d’edat. Una de les dificultats a què han de fer front és la bretxa digital. Tal com exposa el Banc d’Espanya, l’any passat més de 4.500 pobles mancaven d’oficines bancàries, cosa que representa que un 57% dels municipis espanyols no poden accedir a serveis financers de manera presencial. 

Durant enguany, CaixaBank ha fet la prestació del seu servei d’oficines mòbils a un total de 636 municipis en risc d’exclusió financera, i en què viuen més de 310.000 persones. A més, el banc assegura que un 70% dels usuaris que han recorregut a aquesta funció tenen més de 70 anys. 

L’eix crític sobre les diferents arestes de la despoblació

Durant els dies 25, 27 i 26 d’octubre s’ha celebrat el II Congrés Interdisciplinari sobre Despoblació en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo-UIMP a València amb el títol “Cinc anys de polítiques públiques contra la despoblació”. L’esdeveniment s’ha coordinat i dirigit pels professors Javier Esparcia i Jaime Escribano de la Unitat de Desenvolupament Rural de la Universitat de València. 

En la multitud de conferències repartides entre els tres dies, s’han abordat aspectes socioeconòmics com la desigualtat de gènere, la digitalització, els pressupostos públics, l’habitatge o la migració. Entre els ponents hi ha hagut ministres, catedràtics, enginyers i diputats. 

Jaime Escribano explica que el leitmotiv d’aquest projecte és visibilitzar la dinamització del món rural i fer èmfasi en la gestió del fenomen de la despoblació de les zones afectades. “La filosofia del congrés és bàsicament mostrar que ningú té l’eina absoluta per a treballar sobre aquests municipis, sinó que es necessiten visions multidisciplinàries”, destaca Escribano.

La Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur, pel nom en castellà) va comptabilitzar 38 víctimes de violència de gènere en mitjans rurals el 2022, de les quals 13 van ser assassinades en pobles de 15.000 habitants (34,21%), i 9 d’aquests feminicidis (23,68%) van passar en localitats de menys de 4.000 habitants. Segons un estudi fet amb el Ministeri d’Igualtat, la taxa de denúncia per part de les dones assassinades és més alta als pobles, un 46,15% davant del 44,75%.

“Si una dona no se sent segura en aquest ecosistema, és lògic que se’n vulga anar”, explica el professor de la Unitat de Desenvolupament Rural. Vicente Pinilla, catedràtic d’història econòmica en la Universitat de Saragossa, que ha incidit en la importància de la presència de dones en grups d’acció locals o assemblees, perquè són les que, majoritàriament, es preocupen per qüestions socials i generen idees en el contacte directe amb la població.

El coordinador de l’esdeveniment també ha destacat la viabilitat tan complicada d’erradicar aquest assumpte en tots els pobles espanyols: “Hi ha algunes localitats que estan destinades a desaparéixer per esgotament de la dinàmica demogràfica. Els recursos públics arriben fins a un punt determinat”. Amb això, Escribano ha contrastat aquesta visió amb una altra perspectiva en què els ciutadans asseguren que no tenen mals serveis i disposen d’una qualitat de vida superior a moltes metròpolis. “Al voltant del 20% de les dones en zones rurals han garantit que se sentien còmodes en aquest ambient”, destaca.

Una altra de les qüestions intrínseques de la despoblació és el flux migratori que sol produir-se en els municipis. “En els pròxims anys, es planteja com a hipòtesi la competència per a atraure a població migrant amb la finalitat que resolguen necessitats laborals en aquestes zones. Amb això, cal destacar que aquest esdeveniment ja va produint-se en alguns llocs”, manifesta Escribano.

“No hi ha evidències clares que una fiscalitat diferenciada haja de suposar un canvi significatiu, perquè la finalitat del plantejament econòmic pot no estar centrat a afavorir tots els ciutadans”, ha assegurat Escribano, i ha afegit que no s’ha abordat el tema de l’infrafinançament que pateixen algunes autonomies des de fa anys, com és la Comunitat Valenciana.

En la conferència de Vicente Pinilla, les mesures del Pla del Repte Demogràfic van comprendre un espai de debat en què es van plantejar algunes idees sobre la seua eficàcia. El catedràtic de la Universitat de Saragossa va justificar que era una mesura “desagregada” i que posteriorment podria generar dificultats en l’avaluació. “Potser és un plantejament que no aborda qüestions com la migració, vinculada a la demografia”, concreta Pinilla. Pel que fa a això, Escribano ressalta que cal aprofitar els fons que es destinen des de la conjuntura europea.

Aquest fet demogràfic no es pot resoldre des de l’execució d’una sola persona, institució o entitat. En paraules del professor de la Unitat de Desenvolupament Rural de la Universitat de València, la problemàtica de la despoblació no es “revertirà” ni desapareixerà per complet, sinó que caldrà saber gestionar-la i conviure-hi. “Cal ser més eficients en l’ús dels recursos, perquè sempre ens equivoquem i cal aprendre dels errors per a adaptar-nos a aquesta condició, com el canvi climàtic”, conclou.