Mónica Oltra: claus i cronologia de la investigació judicial que va segar el seu lideratge en Compromís

En la investigació judicial que va segar la carrera política de Mónica Oltra, líder indiscutible de Compromís fins que va dimitir el 21 de juny del 2022, la clau resideix en la cronologia dels fets, recollida en sentències, actuacions i declaracions davant el jutge instructor. La gestió de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que dirigia Oltra, va quedar en dubte després de la condemna del seu exmarit, educador en un centre de menors, per abús sexual a una xiqueta de 14 anys. A partir d’aquesta causa va nàixer una segona investigació, en què Oltra figura com a imputada, que intenta dilucidar si la dirigent de Compromís va maniobrar per beneficiar la situació de la seua exparella. Tot es va iniciar fa sis anys.

La cronologia inicial va quedar reflectida en l’apartat de fets provats de la sentència de l’Audiència Provincial de València que va condemnar el seu exmarit a cinc anys de presó. Maite T. M., la menor que va denunciar els abusos de l’educador, estava tutelada per la Generalitat Valenciana en el Centro de Acogida Niño Jesús (privat, però dependent de l’Administració autonòmica) per la seua situació de desemparament des del 2011. A causa del seu mal comportament, la xiqueta era castigada sovint a dormir en una habitació separada situada en el primer pis de la residència i allunyada de l’espai on pernoctaven la resta dels menors.

Maite va relatar per primera vegada a una amiga els abusos que va patir “entre dues i 10 vegades” (al final del 2016 i el començament del 2017) per part de Luis Eduardo R. I., treballador del centre i exmarit d’Oltra durant torns de nit en què estava castigada. Després ho va explicar al seu nuvi de llavors, amb qui volia anar-se’n a viure. El 13 de febrer de 2017, Maite T. va acudir, acompanyada pels pares de la seua parella, al centre de dia El Faro, on va explicar a una treballadora social que el “principal motiu” de les seues fugides del Niño Jesús eren els abusos a què la sotmetia un treballador a qui va identificar com Luis Eduardo R. I.

Davant la gravetat dels fets, la treballadora social es va posar en contacte amb el Grup de Menors (Grume) de la Policia Nacional. L’endemà, un tècnic del centre de dia va mantindre una conversa informal amb la menor, llavors de 14 anys, en què la xiqueta va reiterar que l’educador entrava a la seua habitació i, mentre ella simulava estar adormida de panxa per amunt, usava la seua mà per a masturbar-se.

En aquesta entrevista, la xiqueta va dir que no volia denunciar per por que no la cregueren, per la qual cosa la treballadora social –que va donar total credibilitat al relat de Maite T.– va contactar amb el Grume per avisar que no presentaria la denúncia. Això sí, van decidir advertir el centre d’acolliment de la denúncia.

El 20 de febrer de 2017, la treballadora social del centre de dia va telefonar a la directora del Niño Jesús, Isabel Domingo, per posar-la al corrent dels fets. Així doncs, el centre d’acolliment va confeccionar un primer informe d’incidència, que va rebre una tècnica de la Direcció Territorial de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, el departament que dirigia Mónica Oltra. Aquell dia mateix, la directora del centre es va entrevistar amb Luis Eduardo R. I. i el va informar que anava a activar un protocol d’intervenció davant la sospita d’abús sexual, per la qual cosa havia de romandre apartat del servei.

La conclusió inicial: “Cap indici” d’abús

El 21 de febrer, la directora del centre Niño Jesús es va entrevistar amb la menor per saber els motius pels quals no volia seguir en la institució, si bé “no va voler preguntar-li pels presumptes abusos, ja que la menor havia de ser explorada i a fi d’evitar la contaminació del relat”. L’endemà, es va entrevistar amb els pares del nuvi de la menor i va insistir que havia de tornar al centre, encara que els seus interlocutors van argüir que Maite T. denunciava que “a la nit abusaven d’ella”.

El 28 de febrer, la xiqueta es va entrevistar amb una psicòloga clínica de la Conselleria d’Igualtat, que no estava especialitzada en abusos sexuals a menors i que va concloure en una diligència que en la conversa no havia “aparegut cap indici, paraula o frase” per a investigar “la possibilitat d’una experiència en què ella es va sentir abusada sexualment”. Finalment, l’informe d’incidència del centre conclou que no s’aprecia “cap indici”, per la qual cosa descarta derivar la xiqueta a l’Institut Espill, una entitat externa especialitzada en psicologia i sexologia.

El 7 de març va tindre lloc una reunió entre la direcció i un tècnic del centre Niño Jesús en què també va participar la primera tècnica del centre de dia El Faro que va tindre coneixement inicialment dels fets denunciats per la menor. En aquesta trobada, la responsable del centre d’acolliment va assegurar, abans d’abordar la qüestió dels abusos, que la menor “recorre a la mentida sovint per justificar els seus actes”.

Aquell dia mateix, Maite T. havia tornat al centre. El 10 de març es va informar Luis Eduardo R. I. que l’exploració de la conselleria no havia detectat “cap indici” i se’l va reincorporar al seu lloc per al torn de nit dos dies més tard. També se li va demanar que elaborara un document amb el “relat pel que feia als fets comentats per Maite”. L’exmarit d’Oltra va enviar per correu electrònic el document –sota el títol “Protocols i maneres d’acció dels educadors de nit”– a la directora i li va demanar que l’orientara sobre el que havia de “ressaltar o llevar”.

En cap moment, ni el centre d’acolliment ni la Conselleria d’Igualtat van informar dels fets a la Policia o a la Fiscalia de Menors.

Les diligències inicials de la Fiscalia de Menors

Però tot va canviar el 22 de juny del 2017, quan dos agents de la Policial Nacional, en una trobada casual a l’entrada del centre Niño Jesús amb Maite T. i el seu nuvi de llavors es van assabentar de la situació i van comunicar els fets a la inspectora en cap del Grume, que cinc dies després va informar la Fiscalia de Menors, que va obrir diligències d’investigació penal.

El ministeri públic va acordar dirigir un ofici a la Direcció Territorial de la conselleria, que va contestar molt més tard (el 14 d’agost), després d’un nou requeriment. En l’escrit de resposta, la cap del Servei d’Infància i Adolescència, María Amparo Nogués, assegurava que no s’havia apreciat “cap indici”, per la qual cosa “no es va considerar necessari fer més actuacions”.

El 28 de juliol, el fiscal va presentar una denúncia davant el Jutjat d’Instrucció número 15 de València, que va dictar una interlocutòria aquell dia mateix per a imposar a Luis Eduardo R. I. l’allunyament i la prohibició de comunicar-se amb la menor durant sis mesos com a mesura cautelar.

La data clau del 4 d’agost de 2017

La resolució va ser notificada al treballador del centre el 4 d’agost en el domicili que encara compartia amb Oltra, malgrat estar en procés de separació. I és que la relació sentimental entre Luis Eduardo R. I. i Mónica Oltra, iniciada el 2001, havia acabat el 2016, segons va declarar l’exvicepresidenta davant el jutge instructor. No obstant això, van continuar compartint l’habitatge familiar, en què convivien amb els seus dos fills, fins a “finals d’agost o principis de setembre del 2017”, segons va declarar Oltra.

La dirigent de Compromís assegurava que es va assabentar de la situació el 4 d’agost, quan va arribar la interlocutòria al seu domicili i Luis Eduardo R. I. li ho va comunicar telefònicament mentre ella estava de vacances. Oltra sosté que no era sabedora de res fins aquell moment.

El 8 d’agost la resolució va ser notificada a la Conselleria d’Igualtat, la Direcció General d’Infància i Adolescència de la qual va ordenar l’obertura d’un expedient informatiu. Mónica Oltra va declarar davant el jutge instructor que, quan es va assabentar de la situació, va ordenar al seu cap de gabinet, Miquel Real, també investigat, “recaptar informació”. “Jo me n’havia assabentat com a Mónica Oltra i no com a consellera”, va dir.

A més, va adduir que en aquest període va estar en un hospital acompanyant un dels seus fills ingressat. També va assegurar que va saber “tres o quatre anys després” que la interlocutòria amb les mesures d’allunyament contra el seu exmarit havia arribat el 8 d’agost al seu departament. Els correus electrònics analitzats en una peça separada han revelat que no és fins aquell dia que el gabinet d’Oltra comença a intercanviar-se correus electrònics relatius a l’assumpte. L’informe de la Brigada Provincial de Policia Judicial, en el marc d’una peça separada declarada secreta, estava a punt una mica més de dues setmanes abans de les recents eleccions del 28M, però es traslladà a les parts amb posterioritat.

Els correus electrònics del gabinet d’Oltra

El primer correu electrònic l’envia l’assessor Enric Juan el 8 d’agost a Miquel Real, cap de gabinet d’Oltra, també investigat en la causa. Es tracta d’un correu originalment remés per la sotsdirectora d’Infància i Adolescència, Gemma Plaza (igualment imputada), amb la documentació en poder de la Conselleria d’Igualtat sobre el cas.

En un correu enviat el 10 d’agost, Gemma Plaza indica a la funcionària Amparo Nogués, del Servei d’Infància i Igualtat, que han de col·laborar amb el ministeri fiscal. “Important que no us oblideu de contestar a Fiscalia TOTES les qüestions que planteja”. També postil·la: “Recorda’t de dir-me demà què s’ha acordat en la comissió i quines mesures ha adoptat el centre per complir l’ordre d’allunyament” de l’exmarit d’Oltra cap a la menor tutelada.

El 14 d’agost, Amparo Nogués, investigada en la causa, envia un document a l’assessor Enric Juan amb l’assumpte “Fiscalia Menors” en què li ofereix la possibilitat de “modificar o afegir alguna cosa”. Enric Juan el reenvia al sotssecretari llavors, Francesc Gamero.

El document remés a la Fiscalia explica que no se li va comunicar la “incidència ocorreguda” el febrer del 2017 (quan la menor va denunciar per primera vegada els fets) perquè el centre Niño Jesús, després d’activar el seu protocol, no va trobar “cap indici” que el que manifestava la menor “haguera ocorregut realment”. “No es va considerar necessari fer més actuacions”, postil·la l’escrit. No obstant això, en aquest moment sí que es va acordar el trasllat de la menor, a petició de la Fiscalia, a un altre centre a Paterna.

El 18 d’agost, la mateixa funcionària remet a Enric Juan i a Rosa Molero, directora general d’Infància investigada en el procediment, un correu electrònic clau per a les acusacions. En aquest correu s’informa que es “procedirà a instruir l’expedient informatiu, nomenant instructor i seguint el procediment establit”. L’informe sobre les declaracions de la menor “conclou que no hi ha proves que evidencien una situació d’abusos”.

El 24 d’agost, la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor de la Direcció Territorial va acordar derivar a l’Institut Espill la menor. Així doncs, la psicòloga María Isabel Añó, també imputada, es va entrevistar amb Maite T. el 5 i el 21 de setembre i el 3 d’octubre. En el seu informe va concloure que el testimoniatge de la menor era “poc creïble”. Encara que en la seua declaració en la fase d’instrucció, va matisar que aquesta expressió no significava necessàriament que no fora creïble.

Tots dos informes, segons el jutge, es van encarregar a pesar que en el departament d'Oltra “se sabia, amb certesa”, des del 6 de juliol, que la Fiscalia ja havia iniciat una investigació i que un jutjat instruïa la denúncia. 

La dirigent de Compromís es va preguntar en les Corts Valencianes què hauria passat si no haguera “mogut un dit per a veure què ha fallat, ni per a veure com està la jove, ni per a assegurar-me que és cert el que conta”. “Què m'haurien dit vostés?”, va etzibar a l'oposició. I el jutge, en la seua exposició de motius per a sol·licitar la seua imputació, li va contestar: “No hauria ocorregut res, perquè a això ja es dedicava qui per Llei té encomanada aqueixa funció, que no és un altre que el jutge d'instrucció, una vegada judicialitzades les diligències de la Fiscalia”.

La condemna a l’exmarit d’Oltra

Amb aquests antecedents, dos anys després d'aquell estiu del 2017, es va celebrar el judici contra l’exmarit d’Oltra. El 28 de novembre de 2019, la secció segona de l’Audiència Provincial de València va condemnar Luis Eduardo R. I. a cinc anys de presó com a autor d’un delicte continuat d’abús sexual a una menor de 16 anys. El 13 de desembre, la defensa del condemnat va presentar un escrit al·ludint al polèmic informe de la Fundació Espill en mans de la Fiscalia. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va estimar un recurs de l’exmarit d’Oltra, va anul·lar la sentència i va ordenar repetir parcialment el judici.

Després de la nova vista, havent-se incorporat l’informe reservat de la conselleria i el de l’Institut Espill, l’Audiència Provincial de València va condemnar a la mateixa pena l’educador, una decisió confirmada posteriorment pel TSJ-CV i actualment pendent d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

La sentència definitiva destaca el “biaix marcat” de l’informe “de principi a fi”. El jutge instructor de la causa en què està investigada Oltra considera, indiciàriament, que la “informació reservada” va ser ordenada per la dirigent de Compromís per “desacreditar” la menor i “interferir” en un procediment penal en què el seu exmarit era l’acusat.

Una “investigació paral·lela a la judicial”

La decisió que va condemnar Luis Eduardo R. I. va propiciar la investigació de la gestió de la Conselleria d’Igualtat dels abusos denunciats per la menor, en una causa en què l’agitadora ultra Cristina Seguí exerceix l’acusació popular, juntament amb Vox, i l’acusació particular l’exerceix l’advocat neofeixista José Luis Roberto. S’investiguen els presumptes delictes de prevaricació, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes. Oltra sempre ha defensat que es tracta d’una “cacera” de l’extrema dreta, en el context del lawfare (la tàctica d’utilització política de la justícia penal), atenent la ideologia ultra de les acusacions, les estratègies processals de les quals han xocat per moments. Maite T., els seus dos fills de la qual amb la seua exparella estan tutelats per la Generalitat Valenciana, va arribar a denunciar en una entrevista que se sentia utilitzada per Roberto i Seguí i “abandonada” després que Oltra dimitira. 

Segons la jove, que en diverses ocasions va fer públics els seus problemes econòmics, se li arribà a oferir un treball i un habitatge mentrestant, en paral·lel, les acusacions promogudes per Roberto i Seguí arremetien en el seu nom judicialment contra Oltra i el seu equip. 

Pel que sembla, l'oferta laboral tenia a veure amb un hospital de Madrid de l'empresa Ribera Salut, el grup sanitari que mantenia hospitals privats revertits pel Govern del Pacte del Botànic La dirigent de Compromís ve sostenint precisament la tesi que l'acusació és una sort de confabulació entre l'extrema dreta, exdirigents del PP com Francisco Camps o l'empresari Alberto de Rosa, directiu de la multinacional propietària de Ribera Salut. Oltra va exhibir una fotografia en la qual apareixen Camps, De Rosa i Seguí i va dir: “En tota cacera política cal seguir el rastre dels diners”.

Al marge dels protagonistes de les acusacions, el jutge Vicente Ríos, per part seua, considera que la Conselleria d’Igualtat va dur a terme una “investigació paral·lela a la judicial mancada aparentment de tot sentit i que comportava l’ús de recursos públics”. El magistrat ha destacat al llarg de la instrucció que Oltra mateixa va declarar alt i clar en seu parlamentària i davant els mitjans de comunicació que va ser ella qui va ordenar la incoació de l’expedient informatiu. Mónica Oltra, per part seua, va matisar en la seua declaració com a investigada que les seues afirmacions –“després d’un esclat emocional” davant la imputació de diversos dels seus subordinats– es referien a una “pluralitat de persones”. “Va ser la meua manera d’esplaiar-me”, va assegurar.

Mentre Oltra estava aforada, l’instructor va prendre declaració a més d’una desena de càrrecs del seu departament i del centre d’acollida Niño Jesús. No obstant això, la Sala Civil i Penal del TSJ-CV va acabar imputant-la després d’un contundent escrit de la Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana, en què es referia als indicis de l’“escassa, desidiosa o nul·la voluntat” del seu departament d’esclarir els abusos per part del seu exmarit. La imputació va propiciar, finalment, la seua dimissió el 21 de juny de 2022 que va obrir una tremenda crisi política en el si del Pacte del Botànic i va escapçar Compromís de la seua líder més visible a poc menys d’un any de les eleccions autonòmiques.

El baló d’oxigen

El jutge ha descartat, tal com va insinuar l’acusació popular, que s’hagen eliminat correus electrònics. L’informe policial de la peça separada dels correus electrònics ha donat un mínim baló d’oxigen a la defensa d’Oltra pel fet de confirmar que el seu gabinet va començar a tractar l’assumpte després del 4 d’agost de 2017, cosa que concorda amb la línia argumental de la seua defensa. La interlocutòria del TSJ-CV que la va imputar mentre era aforada, però, considerava que, a falta prova directa, hi ha “indicis plurals” que hauria maniobrat per “beneficiar la situació processal” del seu exmarit o fins i tot per “protegir” la seua pròpia carrera política.

La defensa d'Oltra, per part seua, al·legava que no existeixen “indicis racionals de criminalitat” i destacava “el marcat caire ideològic i polític contrari” de les acusacions popular i particular, exercides per Cristina Seguí i per José Luís Roberto, contra la dirigent de Compromís, las que retrau cerquen “rèdits” amb la “instrumentalització” de la causa.

El jutge instructor, en la seua exposició de motius davant el TSJ-CV (el relat més complet dels fets abans de la declaració d’Oltra com a imputada), basa la seua argumentació en una exposició detallada de la cadena d’esdeveniments entre el primer període del 2017, en què els responsables del centre de menors rebutgen la denúncia inicial de la menor, i l’encàrrec per part del departament d’Oltra de l’expedient intern a l’agost. I és que les claus d’aquest enrevessat cas estan en la cronologia dels fets.