Els hospitals privatitzats deuen 300 milions a la Generalitat Valenciana

Els hospitals privatitzats de la Comunitat Valenciana deuen a la Generalitat 300 milions d'euros, segons ha revelat aquest dimarts la consellera de Sanitat, Carmen Montón, que ha ratificat que no perllongarà la concessió de l'hospital de la Ribera amb l'empresa privada Ribera Salut. Sanitat ja ha notificat l'inici de les liquidacions amb les empreses concessionàries per a recuperar els diners públics que han rebut de més entre els anys de Governs populars de 2013 a 2015.

Montón ha assegurat aquest dimarts en la conferència oferida durant el desdejuni informatiu Fórum Europa Tribuna Mediterrània que el sistema sanitari públic “és un instrument de cohesió social; és garantia de drets, d'equitat i de lluita contra la desigualtat”.

A més, ha afegit que “on abans hi havia retallades, exclusió i privatització avui s'està a l'avantguarda de garantia de drets sanitaris i defensa del públic”.

Montón ha recordat algunes de les mesures adoptades a la Comunitat Valenciana que certifiquen el canvi de model cap a la recuperació de drets i la defensa d'allò públic, com la universalitat de l'assistència sanitària, amb 21.000 persones que han accedit a una atenció sanitària integral.

També ha recordat les ajudes desplegades pel Consell davant del copagament farmacèutic i ortoprotèsic, que es dirigeixen a 1,5 milions de valencians i valencianes i que han comportat una reducció en l'abandament de tractaments per problemes econòmics: del 39,5% en el cas de pensionistes amb rendes baixes i del 12% en el cas de menors.

A això s'hi afegeix l'extensió dels nous tractaments a tots els pacients afectats d'hepatitis C, una mesura a la qual han accedit 11.000 persones i que la Generalitat valenciana va ser la primera a adoptar.

Liquidacions de la concessionària de la Ribera

Carmen Montón també s'ha referit a un dels principals compromisos del Consell, com és “recuperar la sanitat en allò públic”.

En aquest sentit, ha al·ludit a l'aposta pel model de gestió pública directa i els passos que s'estan donant cap a “la fi de l'anomenat model Alzira” amb el compromís de no renovar la concessió del servei integral de salut en el departament de la Ribera a l'empresa concessionària Ribera Salut UTE II.

Montón ha manifestat que els professionals que depenen de l'empresa seguiran en els seus llocs de treball i que els usuaris del departament tindran la mateixa cartera de serveis actual.

A més, ha afegit que, en els Pressupostos del 2018, es comptarà amb la corresponent partida per a assumir els treballadors i es destinarà un pla específic d'inversions urgents de 6,9 milions d'euros destinat tant a millores de l'atenció primària com especialitzada del departament.

La consellera ha assenyalat com el recent informe de la Intervenció General de la Generalitat ha destacat la falta de controls de l'anterior Administració sobre les concessions sanitàries, i altres qüestions com la falta de supervisió de les inversions.

En referència a això, Montón ha anunciat que la Conselleria de Sanitat ja ha notificat a l'empresa concessionària del departament de la Ribera l'inici del tràmit per a tancar les liquidacions dels anys 2013, 2014 i 2015.

També ha indicat que entre els mesos pròxims del 2017 i 2018 es conclouran totes les liquidacions pendents fins a l'any 2015 que, segons les estimacions de la conselleria, arriben a una xifra superior als 300 milions d'euros.

Enfortiment de la sanitat pública

La consellera de Sanitat ha comentat que el seu departament ha posat l'accent en l'enfortiment de la sanitat pública a través de quatre eixos d'actuació: la priorització de la despesa sanitària en els Pressupostos de la Generalitat, una gestió més eficient, la millora de les infraestructures i els equipaments i l'impuls en l'àrea de recursos humans.

Carmen Montón ha subratllat l'esforç realitzat en l'increment pressupostari destinat a sanitat, com demostren els 6.084 milions d'euros del pressupost d'enguany, el més alt de la història de la Comunitat Valenciana.

“En els dos primers anys dels pressupostos del canvi l'augment de les partides pressupostàries destinades a sanitat ha sigut de 591 milions d'euros”, ha indicat.

També ha al·ludit als esforços en eficiència amb processos de compres centralitzades, eficiència energètica, control d'estoc i de concessions i concerts; a més dels 220 milions d'euros de reducció en despesa de funcionamen

Pagament a farmàcies

En l'apartat de millor gestió, Montónu ha fet referència a la reducció del temps mitjà del pagament a proveïdors en un 32% o al fet que s'haja aconseguit saldar el deute d'un mes de retard existent amb el col·lectiu dels farmacèutics amb el pagament aquest mes de la mensualitat que es devia des que l'any 2012 començaren els retards en el pagament.

Respecte a la millora de les infraestructures, la consellera ha destacat els 359 milions d'euros destinats a millorar els espais sanitaris i els seus equips a través del Pla de Dignificació d'Infraestructures.

Pel que fa a les mesures preses en la parcel·la de recursos humans, Montón s'ha referit a les 18.000 noves places d'Oferta Pública d'Ocupació que es convocaran en la legislatura, després de 9 anys sense oferta d'ocupació. D'elles, ja s'han convocat 3.608 places corresponents a les OPE de 2014, 2015 i 2016.

Reptes de futur

Carmen Montón ha donat en l'últim tram de la seua intervenció algunes anotacions sobre com orientar la sanitat pública de cara als reptes del futur.

Una transformació marcada per l'envelliment de la població i, per tant, que mira cap a la cronicitat, que atén a la millora de la humanització, és a dir, guarir i cuidar al pacient i cuidadors, que reforça les polítiques de salut mental amb un Pacte Autonòmic i una Estratègia de Govern ambiciosa i amb un Pla de Prevenció del Suïcidi i Maneig de la Conducta Suïcida, pioner a Espanya.

Un canvi d'orientació que inclou la investigació i la innovació per a arribar on no arriba el sector privat, com els 8 milions d'euros invertits en malalties rares.

Finalment, que incorpora la perspectiva de gènere i el paper dels professionals sanitaris com a agents actius contra la violència de gènere a través del filtrat per a la detecció precoç i del protocol d'actuació enfront de la mutilació genital femenina.