Natalia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València: “Ens Uneix no té la culpa del fracàs de l’esquerra valenciana”

Natàlia Enguix és Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, experta en igualtat i té un màster en dret i violència de gènere. Feminista i de base progressista, ha sigut la mà dreta de Jorge Rodríguez, expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, expulsat del PSOE per la seua imputació en el cas Alquería, del qual va ser absolt un dia després de les eleccions municipals al cap de quatre anys qüestionat.

Enguix és des de fa un mes la vicepresidenta de la Diputació de València, en virtut d’un acord del seu partit, Ens Uneix, amb el PP, en l’única institució gran en què l’esquerra tenia majoria a la Comunitat Valenciana. El seu vot, a la seua pròpia formació, va decantar la balança cap a la dreta; amb el sí de Vox, el candidat del PP Vicente Mompó va obtindre la presidència.

La vicepresidenta, que durant l’entrevista exerceix de presidenta en funcions, gestiona les àrees de memòria democràtica, igualtat, cooperació municipal i internacional, les més sensibles en un context en què l’extrema dreta ha entrat en els governs. En el PSPV, el seu antic partit, els acusen d’haver-se venut a la dreta; ells, al seu expartit, d’haver-los maltractat mentre la causa judicial va estar oberta.

Com estan sent aquests primers dies?

Per a mi aquesta és la meua segona casa. Vaig començar com a secretària de presidència de la Diputació, després vaig ser assessora, després diputada i ara vicepresidenta. Tinc una visió global de totes les àrees. Hi estic bé, còmoda, molt tranquil·la. Conec els companys, tant els funcionaris com els diputats. Ja hem tingut la primera reunió de govern i trobe bona sintonia. Tinc ganes de treballar, de començar a posar en marxa totes les àrees.

Per on començaran?

Començarem mantenint reunions amb associacions de dones, memorialístiques, ajuntaments i mancomunitats que tinguen assumptes pendents. He de posar-me al dia amb l’àrea de cooperació municipal, continuar la faena que s’ha fet i continuar atenent els alcaldes i alcaldesses. El que vull és tindre contacte amb les entitats i els alcaldes.

No s’ha entés molt bé el pacte de govern amb el PP, si va ser una cosa prèvia, una cosa posterior a la investidura... Com s’ha gestat tot això?

De previ no va haver-hi res. Vam començar les negociacions reunint-nos amb el PP i el PSPV amb un full en blanc. Amb la idea de veure amb qui podíem pactar, quina sintonia hi havia, com venien a les negociacions i què ens oferien... I així es va anar gestant la decisió de votar-nos a nosaltres mateixos. Ara, intencionadament, està plantejant-se si teníem un pacte amb el PP. Nosaltres vam proposar al PSPV pactar: que ens votaren a nosaltres, que compartírem la presidència durant un temps; aquesta va ser la nostra condició de pactar. El que no pot ser és que vulgues pactar amb nosaltres i no et puguem demanar res.

Però si que van demanar a tots dos partits una sèrie d’inversions mentre negociaven.

Sí, nosaltres vam plantejar al PSPV i al PP una sèrie de necessitats a la comarca. Som un partit municipalista, comarcalista; jo soc la diputada del partit judicial de la Vall d’Albaida, he de mirar i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. Vam parlar amb els alcaldes i vam plantejar una sèrie d’inversions. Més enllà d’això, tenim el dret de demanar el que considerem que en el pacte ha d’estar. Però com va dir Jorge Rodríguez, van anar donant-se una sèrie d’esdeveniments en les últimes setmanes que ens feien dubtar de la fiabilitat i de la confiança que el PSOE ens podia donar. No és que no volguérem pactar amb ells; volíem arribar a un acord, i a qui primer ho vam plantejar va ser al PSOE. Els vam dir que necessitàvem un marge de temps en què arreglaren la seua situació interna, una cosa dita per ells, per poder confiar-hi.

Durant les negociacions, Carlos Fernández-Bielsa –el candidat a la presidència de la corporació pel PSPV i secretari general provincial– va dir en algun moment que tingueren una situació complicada?

Bé, el congrés del PSOE [valencià] està pendent de fer-se. I ells saben perfectament que volen fer un canvi en la secretaria general. Que ho aconseguisquen o no és un problema d’ells; d’ací a uns mesos veurem si era la intenció que tenien. El que no pots fer és usar la Diputació per a la teua carrera política. La Diputació és una institució que ha de servir els alcaldes. Crec que s’equivoquen en l’ambient de conflicte que estan creant. Els alcaldes no volen una Diputació que es base en el conflicte, volen una Diputació de consens, com sempre ha sigut, llevat d’algunes èpoques... Quan Jorge Rodríguez va entrar a la Diputació el 2015 va tornar el consens i l’harmonia.

Precisament aquesta és l’acusació que es torna contra vostés. Rebeca Torró, la portaveu del PSPV, en una entrevista amb elDiario.es, va dir: “El partit de Jorge Rodríguez ha passat de plorar a facturar”.

Bé, ja ens coneixem des de fa molts anys. La que més ha rendibilitzat la traïció a Jorge Rodríguez ha sigut ella. Una persona que mai s’ha presentat a unes eleccions i que mai ha guanyat res. En les municipals el PSPV va quedar com a cinquena força política; en les autonòmiques van quedar per darrere del PP i de Compromís. Les poques vegades que s’ha presentat ha sigut per a perdre, a diferència de Jorge Rodríguez, que ja té tres majories absolutes. La gent del PSOE s’hauria de mirar que el problema no el tenen els líders nacionals, Pedro Sánchez ha guanyat les eleccions; el problema el tenen els líders autonòmics i locals. I el problema en concret el té ella, que a Ontinyent no la volen, perquè saben que ha traït Jorge Rodríguez, que ella era la seua mà dreta, a canvi d’un càrrec en la Generalitat.

Aquest ambient amb el PSPV com s’ha traslladat a la Diputació?

Nosaltres volem que les coses es calmen. Ens centrarem en la gestió, a exportar el model d’Ontinyent. Ja tenim tres majories absolutes, coneixem la Diputació com la nostra casa, tenim capacitat de gestió i experiència, portarem àrees vertebradores i molt importants quant a valors, al tipus de societat que volem. Demostrarem que som els mateixos. Tenim una base progressista, sabem d’on venim.

Com es defineix Ens Uneix ideològicament?

Prioritzem governar per a les persones més enllà de les sigles polítiques. Totes les persones, les nostres alcaldies, són persones que han vingut a buscar-nos per la nostra manera de fer política. Jorge [Rodríguez] ja ho va dir: ser socialista no t’ho dona un carnet. En els últims cinc anys no hem fet més que treballar, demostrar que ho hem fet bé. A Ontinyent hem demostrat que som un ajuntament sanejat, fa anys que no pugem impostos, amb un superàvit de 2,5 milions d’euros, hem millorat els serveis socials, l’àrea d’igualtat, la promoció econòmica... Crec que aquesta gestió és el que hem d’explicar. Independentment d’això, tenim una base progressista i la gent que ve amb nosaltres ho sap. No ens amaguem. Tenim gent que ha eixit del PP i està amb nosaltres; altres han vingut i no s’han quedat. Tenim un projecte polític que abasta a qui vulga estar amb nosaltres.

Com encaixa aquesta base progressista i aquesta defensa dels serveis públics de la igualtat, amb governar amb el PP, en un moment en què pacta amb Vox?

Nosaltres ens hem votat a nosaltres mateixos. A partir d’ací els números han fet que governe el PP. Ells ens van plantejar que entràrem en el govern. També ho vam dir des del principi: volíem estar-hi, creiem que tenim molt a aportar. És la segona vegada que traiem el diputat provincial i, si no l’haguérem tret nosaltres, l’hauria tret el PP. Si hem d’esperar que el traga el PSOE... Nosaltres som els que arrabassem el diputat al PP a la Vall d’Albaida, per 17 vots; som nosaltres els que hem parat l’extrema dreta, perquè el nostre diputat ha permés que el PP no governe amb Vox i governe amb nosaltres. Això el PP ho tenia clar des del primer moment: si podien triar, preferien estar amb nosaltres a estar amb Vox. Per això insistim que hem parat la ultradreta. A partir d’ací hem rebut confiança del PP, de Vicent Mompó, perquè som persones serioses, responsables i amb experiència. Ell confia en la nostra manera de fer les coses. Tindrem quatre anys per a demostrar el que podem fer en les àrees que demanem gestionar

Segons els números, faltarà un vot per a tirar avant els pressupostos i altres mesures en el ple. Tot apunta que el vot, per inclinació ideològica del PP, el buscarà en Vox. Què faran davant aquest escenari?

Nosaltres governarem per a tots. Caldrà el suport d’altres grups polítics: està Vox, Compromís i el PSOE. Tendirem la mà als tres per igual. En funció de la seua responsabilitat decidiran.

No tindran un soci preferent?

No. Però si hem de pactar amb Vox, Compromís o el PSPV, ho haurem de fer.

Però tant els programes electorals com les mesures de govern que anuncia Vox són radicalment oposades a les àrees que gestiona vosté.

Ells ens coneixen i nosaltres a ells també. Hi ha una predisposició a parlar. Però el que tenim clar tots dos és que no volem una Diputació que es base en el conflicte, que no es puga gestionar. Volem una Diputació que beneficie tots els municipis. A partir d’ací, cadascú té la seua responsabilitat. No farem el que ens va fer el PSOE en el mandat anterior; a Ens Uneix no ens van demanar suport i mai vam votar en contra de l’equip de govern. No han bastit ponts amb nosaltres durant quatre anys. Mai ens han agraït res. Nosaltres no serem així, parlarem i negociarem amb tots; tots els grups polítics tenen la mateixa importància.

I l’equip que lidera Bielsa, que també formava part de la Diputació en el mandat passat, ara és diferent? Pel que conta sembla que els han fet el buit.

Ens han fet el buit durant quatre anys. Ens han tractat com una marca blanca del PSOE, com un més. No s’han assegut amb nosaltres per demanar-nos el vot. No han tingut cap consideració amb nosaltres. Si volien tindre ponts, ens podrien haver donat una delegació, com hem fet nosaltres a l’Ajuntament d’Ontinyent. Crec que no s’esperaven que la situació fora la que ha sigut. Si consideraven que érem progressistes i que podríem anar de bracet, s’ho haurien d’haver treballat més. I encara així, a l’hora de negociar, ho vam fer deixant tot això de banda. No ens hem deixat portar pel rancor, hem tingut quatre anys per a gestionar el que ens va passar.

Quan ix Jorge Rodríguez a dir que fins que no hi haja un congrés que renove el secretari general, Ximo Puig, no es pot negociar amb el PSPV... Sembla que arrere no ha quedat.

És que en les últimes setmanes va haver-hi fets que indicaven que la negociació no la portava Bielsa. La portaven Ximo Puig i Alfred Boix. No hem pogut formar govern a Atzeneta d’Albaida; la seua candidata va dir que el seu president mai la deixaria pactar amb nosaltres. A Vilallonga, el nostre regidor demanava mig alliberament per a formar part de l’equip de govern; ens van dir que sí, amb un acord signat, i no li ho van donar. Diana Morant [la ministra de Ciència i número 1 del PSOE per València] va vindre a la Vall d’Albaida i no va passar per Ontinyent...

La direcció autonòmica del PSPV ha boicotejat la negociació de la Diputació?

Sí. Eren missatges. No som ximples. Però a Bielsa li va faltar treballar-s’ho més. Donaven per fet que els donaríem suport, perquè veníem del PSOE. Però ja no ho som i no tenim cap trauma. També tenim dret a canviar d’opinió. Sembla que ells sí que tenen dret a negociar amb el PP quan volen, com han fet en molts municipis. La política municipal i en les diputacions és molt diferent. Haurien de fer autocrítica; Ens Uneix no té la culpa del fracàs de l’esquerra valenciana. Han perdut la Generalitat, moltíssims municipis... En compte de criticar-nos, haurien de pensar per què han sigut incapaços de mantindre el Pacte del Botànic fa huit anys.

Però no els sembla una cosa estranya distanciar-se del PSOE i de la seua direcció per l’expulsió del partit, arran de la causa judicial, que va acabar en absolució, i acostar-se al partit que encarnava l’acusació popular en aquesta causa?

Partíem d’una posició molt complicada. A Jorge Rodríguez Ximo Puig li va demanar que deixara la Diputació la mateixa nit que va entrar en el calabós. No hem rebut suport en aquests quatre anys. Doncs, ells s’ho perden. Si tens un líder com Jorge, que guanya eleccions l’una darrere de l’altra... Jo no el deixaria escapar.

Tornant a Vox: està tancada la porta perquè entren en el govern de la Diputació?

Va ser una condició que vam posar des del principi i Vicent Mompó la va acceptar.

Per a tota la legislatura?

Veurem què passa. No em vull avançar, però aquesta va ser la nostra condició. Tenim claríssim que no governaríem amb Vox.

Si ells entraren, vostés eixirien?

Entenem que això no passarà. Nosaltres confiem en el president i en les negociacions que hem tancat amb ell.

En algun moment es va plantejar la possibilitat d’una moció de censura, un canvi de govern en la Diputació.

No estem en aquest moment. Això s’emmarca en les negociacions. Això és un pacte sòlid que dona estabilitat al govern de la Diputació. Nosaltres volem gestionar i exportar el model d’Ontinyent. Tinc moltes ganes de començar la legislatura.

Com gestionarà les seues àrees?

Continuar la línia que va començar Jorge Rodríguez en matèria de memòria democràtica, continuar amb la línia de les exhumacions, treballar amb el museu d’Etnografia... En igualtat; que va començar amb Isabel García i amb nosaltres en Presidència [el 2015, amb el PSOE], abans no tenia àrea, m’agradaria reforçar la Xarxa municipal contra la violència de gènere, reforçar la formació a les policies locals, veure com estan les Cases de la Dona, ajudar amb els recursos en matèria de personal i memòria, reunir-me amb associacions feministes... En cooperació municipal hi ha moltes necessitats, especialment a l’interior. I en cooperació internacional, volia continuar també aquesta línia. Estem revisant les subvencions de la legislatura passada, amb l’entitat externa que l’avalua, per veure com millorar.

I com està Jorge Rodríguez?

Bé. Està centrat a Ontinyent. Han sigut quatre anys molt durs en el terreny polític i el personal, però ara està bé.

Ens Uneix aspira a ser un partit que isca de l’àmbit comarcal?

Volem ser una taca d’oli, expandir-nos a les comarques pròximes. En aquestes eleccions no volíem anar més enllà del que podíem fer, acabàvem de passar un judici... Hem aconseguit 6 alcaldies, que per a nosaltres és un èxit, però ens queden municipis de la Vall. Volem estendre’ns per les comarques limítrofes, però anar a poc a poc, amb peu ferm. El més important ha sigut Ontinyent, si no tenim Ontinyent, no tenim res; és la nostra pàtria. És el que ens ha fet sobreviure aquests quatre anys. Tot el que ens lleve temps d’Ontinyent o la Diputació... anirem a poc a poc.