Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

De Neutopía a Oceanic: els megacentres fallits previs a Puerto Mediterráneo dels quals mai més no s’ha sabut res

Així era el centre comercial Neutopía, amb dos pistes d'esquí cobertes.

Carlos Navarro Castelló

0

El segon intent de la companyia de capital britànic Intu de traure avant el macrocomplex comercial i d’oci Puerto Mediterráneo en uns terrenys del terme municipal de Paterna (prop de Kinépolis) ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la conveniència d’apostar pel model de centres comercials, un mercat que ha vist a València com s’han presentat a so de bombo i platerets uns quants projectes semblants dels quals mai més s’ha sabut res.

El primer va ser Neutopía, un complex amb dues pistes d’esquí cobertes al costat de La Fe nova. La promotora va anunciar la creació de 7.000 llocs de treball i l’inici de les obres l’any 2008, però no van arribar a iniciar-se.

Uns anys més tard, es va anunciar la Ciutat del Motor, al costat del circuit de Xest, en els terrenys on es va projectar el frustrat Parc Ferrari. Les xifres posaven els pèls de punta: tres milions de metres quadrats, 10 milions de visitants l’any, 5.000 milions d’euros d’inversió i la creació de 40.000 llocs de treball.

L’últim centre comercial va ser Oceanic. Aquest projecte va ser presentat a so de bombo i platerets al desembre del 2011 per la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, acompanyada de l’arquitecte Ricardo Bofill, autor del disseny de l’edifici, i de representants d’Unibail-Rodamco, empresa promotora.

Aquesta gran superfície comercial preveia 200 botigues i la creació de 3.500 ocupacions, 1.000 durant l’obra i 2.500 després en els diferents locals. Segons els terminis oferits llavors, les obres havien d’haver començat a l’inici del 2013 i ja haurien d’haver acabat.

Tensió entre Compromís i PSPV

Després de la negativa de la Conselleria d’Obres Públiques a l’execució de Puerto Mediterráneo basant-se en la memòria ambiental negativa elaborada per la Conselleria de Medi Ambient, els promotors han presentat una altra proposta, pretesament ajustada a les exigències de la memòria ambiental, que preveu una coberta verda per a tot el complex de 200.000 metres quadrats, la més gran d’Europa.

Com va passar quan es va donar a conéixer el primer projecte, la conveniència o no d’aquest model ha tornat a tibar les relacions entre Compromís i el PSPV.

Així, a l’Ajuntament de Paterna, on es tramita la modificació del pla general d’ordenació urbana (PGOU) per a fer-lo possible, ha suposat la ruptura del pacte de govern entre tots dos partits i Paterna Sí que es Pot (la marca de Podem en les municipals), pel fet de mostrar-se partidaris del centre comercial els socialistes, amb l’alcalde Juan Antonio Sagredo al capdavant.

En el Consell, les coses no van molt millor entre tots dos socis. El director general de Comerç, Natxo Costa (Compromís), ja va advertir fa uns dies que “no som fans del model, però, si compleixen la norma, la primera cosa és fer complir la llei”.

Segons va comentar, el model de Puerto Mediterráneo “va en contra dels interessos de la majoria de les petites empreses valencianes, fins i tot de les grans superfícies ja implantades”, atés que “l’àrea metropolitana de València té ja una sobresaturació comercial que impedeix que tots els centres comercials funcionen a ple rendiment” i l’arribada d’Intu “aniria en detriment” d’uns altres.

També Verds-Equo, partit integrat en Compromís, va advertir que plantaria cara en el Consell a Puerto Mediterráneo.

Saturació del mercat de centres comercials

Un estudi d’Aguirre Newman (complet al final d’aquesta informació) referent als anys 2016 i 2017 conclou que a la província de València hi ha un excés de superfície dedicada a aquesta modalitat.

Segons l’informe, la saturació comercial es mesura com la superfície bruta llogable (SBA, per la sigla en castellà) per cada mil habitants.

El valor que s’utilitza com a ‘regla de decisió’ situa la densitat comercial òptima entre 300 metres quadrats i 325 metres quadrats d’SBA per cada 1.000 habitants. Així, s’entén que àrees geogràfiques amb densitats comercials compreses entre aqueixos valors estiguen en una situació teòrica d’equilibri, per damunt en una situació de saturació i per davall en una situació de recorregut amb possibilitat de creixement.

Segons el document, la situació a Espanya, al tancament de l’any 2016, mostra una densitat comercial al voltant dels 334 metres quadrats d’SBA, cosa que marca una situació teòrica de saturació.

En el cas de la província de València, els valors de saturació són encara més elevats, mentre que a Alacant i Castelló hi ha marge de recorregut.

Així, València arriba a una densitat comercial de 409 metres quadrats d’SBA, Alacant, de 317 metres quadrats d’SBA i Castelló, de 253.

Unes dades que semblen donar la raó als que opinen que l’obertura de Puerto Mediterráneo, que preveu la creació de més de 5.000 ocupacions anuals directes i una edificabilitat de 375.000 metres (un 25% menys que el projecte inicial), podria suposar al mateix temps la pèrdua de molts llocs de treball en altres centres comercials propers, per una previsible pèrdua de clientela.

Etiquetas
stats