Nou front a la batalla de la Policia Local de València: un comandament denúncia al tribunal de les oposicions de la cúpula

El conflicte en la cúpula de la Policia Local de València no dona treva. La batalla en el primer escalafó, en ple procés d’oposició, s’empitjora amb un nou front: la judicialització del tribunal d’avaluació. La cúpula està immersa en un qüestionat procés per a l’obtenció definitiva de les places, que està un any embossat en l’Ajuntament, i amb el procediment anterior d’ascens provisional sota investigació per dos jutjats.

L’Ajuntament va reactivar la renovació de la cúpula el febrer passat amb el nomenament del tribunal d’avaluació apartant el cap investigat. Una desena de comandaments de València concorren al procés intern, que té en lliça dues places per a promoció interna i una tercera per mobilitat. Són pràcticament tots els caps de les comissaries de València i els tres comissaris principals que estan per damunt en l’escalafó gràcies a un ascens temporal, també recorregut en els tribunals.

Actualment hi ha cinc comissaris principals en la capital, però només dos tenen la plaça consolidada. Un d’ells, Ángel Albendín, va ser nomenat cap l’abril passat, de manera provisional –en comissió de servei– després de la jubilació forçosa de José Vicente Herrera. Dels quatre restants, només un, Rafael Mogro, té la plaça en propietat; els tres que completen el contingent la detenen gràcies a un procés de millora –un ascens temporal per a cobrir necessitats del cos– que és investigat per tripijoc, amb Anticorrupció pendent de la causa.

D’aquesta tríada de ‘millorats’ emana ara el nou conflicte. Un dels comissaris principals que opta a consolidar la plaça ha recorregut davant el jutjat contenciós la composició del tribunal que ha d’avaluar-lo. El comissari principal Fernando Giménez Oñate, responsable de la Divisió Territorial Operativa, de la qual depenen totes les comissaries de proximitat, ha portat l’Ajuntament al jutjat contenciós i qüestiona el procés per a designar als membres, que s’ha fet sense sorteig, com marca la llei.

Giménez Oñate ja va presentar un recurs de reposició contra l’acord de la junta de govern local en què es va nomenar l’òrgan selectiu. En el seu escrit, va considerar que la designació dels membres feta per l’Agència Valenciana d’Emergències (Avsre) no es va dur a terme seguint el que marca el decret i va sol·licitar la suspensió de l’acte impugnat i de la convocatòria. L’Ajuntament va desestimar el seu recurs en temps rècord, a penes dues setmanes, i va fer el mateix poc després amb el recurs del sindicat Comissions Obreres.

Un tribunal qüestionat, sense sorteig

El tribunal, que determinarà els nous comandaments policials, té una composició inusual: només un comissari principal de València participa en el procés, el presideix el comissari principal d’Elx i el culminen els caps d’Elda i d’Alacant. La cosa més habitual en les promocions internes de Policia Local sol ser triar comandaments d’igual rang o superior en municipis pròxims al que convoca l’oposició, i ells han d’eixir d’un sorteig, tant els que correspon nomenar a l’Agència d’Emergències com a l’Ajuntament en qüestió. La llei autonòmica marca que els tribunals estaran integrats per 5 components (i els suplents respectius) nomenats per la persona titular de l’alcaldia, entre els quals dos (i els seus dos suplents) ho són a proposta de l’Avsre.

València tenia tres candidats per al procés: el cap llavors, José Vicente Herrera, i els comissaris principals Ángel Albendín i Rafael Mogro. Herrera va presentar un escrit d’abstenció per estar denunciat per dos comissaris en el procés anterior, mentre que Mogro, també esguitat en aquesta qüestió, va ser directament apartat pel consistori sense que conste abstenció per part seua. Albendín era l’únic candidat que no provocaria una impugnació del tribunal pels comandaments que van presentar les querelles en el procés anterior, del qual Giménez Oñate va eixir beneficiat. Ni l’Ajuntament ni l’Agència d’Emergències, dependent de la Generalitat Valenciana, han fet el sorteig per a aquest procés selectiu.

El sindicat Comissions Obreres també ha denunciat en l’Agència Antifrau la directora de l’Agència Valenciana d’Emergències (Avsre) per la designació dels membres del tribunal. La responsable, la secretària autonòmica d’Emergències Irene Rodrigo, va respondre al sindicat que no es va fer un sorteig perquè per a la categoria de comissari principal en la borsa només consten tres candidats, insuficients per a fer-lo i va apuntar que fins i tot faltaria un comissari principal més per a garantir el suplent. Comissions Obreres va determinar que aquesta resposta implicava una elecció “a dit” i va advertir: “Tot sembla apuntar a l’existència d’una connivència entre l’Ajuntament de València i la directora de l’Avsre, per a, pasterejant, intervindre la composició del tribunal i incorporar-hi persones afins”

Tres oposicions en els tribunals

Els dos procediments anteriors per a ascendir a comissaris principals a València han acabat judicialitzats. La primera prova, celebrada el 2020 per a proveir els llocs amb caràcter temporal, va ser recorreguda per un comandament, que va arribar al Tribunal Superior de Justícia i va obligar que es repetiren els exàmens. Aquesta repetició va ser impugnada per quatre comandaments i diversos sindicats, dos dels quals han portat les avaluacions al contenciós i han presentat una querella acusant la cúpula policial de falsejar les proves per a beneficiar comandaments afins. Amb la denúncia de Giménez Oñate, ja són tres les oposicions de la cúpula en els tribunals.