Nou morts i 984 ferits en els bous al carrer l’any en què menys municipis valencians han fet actes taurins

La Conselleria de Justícia ha publicat la memòria dels festejos de bous al carrer corresponent a l’any 2022 en el territori valencià, l’exercici més tràgic pel que fa als morts. Nou persones van morir l’any passat a conseqüència de les ferides ocasionades pels animals, cosa que suposa el rècord absolut dels últims anys, amb dues morts més que el 2015, l’exercici següent més tràgic. Des del 2005 han mort pels bous al carrer en els municipis valencians 55 persones, 34 d’elles entre el 2014 i el 2022, i això tenint en compte que l’activitat va baixar considerablement el 2020 i el 2021 a causa de la pandèmia.

A més, el 2022 s’han comptabilitzat 984 persones que van resultar ferides de diversa consideració, i tot això l’any en què menys localitats (òbviament, deixant fora de l’estadística els dos exercicis marcats per les restriccions de la Covid-19) han organitzat festejos taurins: 259, sobretot, a les províncies de València i Castelló. Des del 2014, al voltant de 6.400 persones han tingut algun contratemps que ha requerit atenció mèdica en els diferents actes taurins celebrats a la Comunitat Valenciana, amb el 2014 (1.278 ferits) i el 2017 (1.012) com a anys amb més sinistres.

Segons les dades publicades per la Conselleria de Justícia, hi ha hagut actes taurins en deu municipis menys que el 2019, any previ a la crisi del coronavirus; set menys que el 2010, en plena crisi immobiliària, i l’any amb menys nombre de pobles i ciutats que van organitzar bous al carrer; i 31 menys que el 2008, l’exercici amb més localitats amb bous al carrer de la sèrie històrica.

A pesar que el 2022 va descendir el nombre de municipis que han organitzat aquesta mena de festejos, si veiem l’històric de dies en què hi ha hagut bous al carrer en terres valencianes podem comprovar que hi ha un increment notable respecte dels dos anys previs a la pandèmia. L’any passat van ser 2.461 dies (sumant tots els dies de cada municipi) amb actes taurins, 57 més que el 2019 i 212 més que el 2018. Això indica que, encara que hi hagué menys localitats que van fer bous al carrer, alguns d’aquests pobles o ciutats van programar més dies de festejos. Aquesta estadística es veu reflectida en l’històric d’actes, amb un total de 8.702, xifra lleugerament superior a les dels exercicis previs a la pandèmia. La major part d’aquests actes es corresponen a la solta de vaquetes, bou de rogle i bou embolat.

Sense noves mesures de seguretat

Malgrat aquestes xifres tan preocupants de morts i ferits, el Govern valencià ha sigut incapaç d’implementar noves mesures de seguretat que tallen l’elevada sinistralitat i la sagnia de víctimes mortals de l’exercici passat –en tot just dos mesos, juliol i agost, van morir set persones a conseqüència de les ferides causades en diferents agafades.

Des de la Conselleria de Justícia, que l’estiu passat va convocar de manera extraordinària la Comissió Consultiva de Festejos Taurins Tradicionals (bous al carrer) de la Comunitat Valenciana, no s’han adoptat mesures extraordinàries, més enllà de demanar “prudència” a l’hora de participar en aquesta mena d’actes, fer una crida a extremar la vigilància per evitar la participació de menors –sense anar més lluny, l’estiu passat un xiquet de 12 anys va resultar empitonat i dos menors de 10 van participar en l’embolada d’un bou– i reforçar la formació de les penyes i els organitzadors.

José María Ángel, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, apuntava fa uns mesos que el reglament actual “ja és dur i cal complir-lo”, alhora que recordava que la participació en aquests actes és voluntària i que el risc zero “no existeix”, al mateix temps que puntualitzava: “Hem detectat que, d’alguna manera, hi ha qui ha perdut la por del bou”.

Memoria 'bous al carrer 2022' on Scribd