Nova garrotada judicial per a la ZAL del port de València: denegada l’anul·lació de la sentència sol·licitada per l’Estat

El Port de València ha tornat a patir una altra garrotada judicial contra la seua intenció de viabilitzar la Zona d’Activitats Logístiques (AL) que promou a través de la seua empresa València Plataforma Intermodal Logística (VPI).

El mes d’abril passat es va fer pública la sentència guanyada pels veïns de la Punta, que tomba per quarta vegada la posada en marxa de la ZAL per estar en sòl no urbanitzable i per haver-se tramitat amb una avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada en compte d’ordinària.

Després de la sentència esmentada, que segons un informe de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament pot implicar indemnitzacions milionàries per a la Generalitat, l’Advocacia de l’Estat va sol·licitar a la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) una “esmena o complement de la sentència” i al mateix temps “que es declare la nul·litat a fi que se suspenga l’assenyalament per a votació i sentència de l’assumpte”.

A aquesta petició es va adherir l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, mentre que s’hi va oposar la representació de l’associació de veïns de la Punta.

No obstant això, segons la interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, el 10 maig passat la Sala va resoldre que no procedia ni l’aclariment de la sentència ni la nul·litat, al·legant que per a totes dues qüestions hi ha la possibilitat de recórrer en cassació.

L’Advocacia de l’Estat va fonamentar la seua sol·licitud en el fet que en un altre procediment obert contra la ZAL pendent de resolució el TSJCV va acordar la suspensió de les diligències fins que el Suprem es pronunciara sobre la legalitat del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), perquè hi havia qüestions plantejades en el recurs dels denunciants que hi tenien relació.

Com va informar aquest diari, el Suprem ha donat el vistiplau al Pativel, cosa que ha desbloquejat l’últim recurs pendent sobre la ZAL, que es resoldrà en les pròximes setmanes.

En la seua interlocutòria, la sala rebutja aquesta argumentació, perquè en aquest cas els motius pels quals s’anul·la la ZAL són “completament aliens” al litigi del Pativel.

Amb tot, el recurs de l’Advocat de l’Estat sí que ha servit per a guanyar temps, ja que ha retardat l’entrada en vigor de la sentència que anul·la el pla especial de la ZAL, i que es farà efectiva una vegada es publique en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV). També ha retardat fins a finals de juny la possibilitat de presentar recurs de cassació, ja que mentre s’ha tramitat aquesta sol·licitud, el termini ha quedat suspés.

La ministra, favorable a obrir la ZAL

Malgrat els diferents pronunciaments judicials en contra de la legalitat de la ZAL, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va insistir dimecres davant una interpel·lació de Compromís que el recinte ja està construït i va advocar per posar-lo en marxa per estimular l’economia local i regional.

El diputat de la coalició valencianista, Joan Baldoví, va interpel·lar Sánchez en el ple del Congrés dels Diputats per demanar a l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (SEPES) que no recórrega contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·la el pla especial de la ZAL i que s’estudien alternatives per a aquesta infraestructura en llocs fora de València, com Sagunt o Xest.

Baldoví ha ressaltat que el projecte acumula tres sentències contràries –per tractar-se de sòl no urbanitzable de protecció agrícola– i ha demanat “no mirar al passat” i evitar recórrer contra la sentència per no “malgastar” diners públics i que els tribunals tornen a anul·lar el projecte. El contrari, ha dit, li semblaria un “error”.

Segons el parer del diputat de Compromís, la sentència del TSJCV, d’abril del 2022, “obri una oportunitat per a repensar la ciutat de València” i “replantejar noves alternatives viables”, per la qual cosa ha insistit que “hi ha alternatives” per a la ubicació de la ZAL, 300.000 metres quadrats de sòl logístic.

Per a la ZAL, ha plantejat recuperar-la com un corredor verd que connecte el parc urbà del riu Túria i el Parc Natural de l’Albufera, un projecte que “podria situar València en l’excel·lència ambiental a escala europea”.

Sánchez, de la seua banda, ha posat l’accent que la ZAL està urbanitzada des del 2005 i, en conseqüència, “no es pot traslladar una infraestructura que ja s’ha executat”, encara que s’ha mostrat oberta a abordar l’execució d’altres desenvolupaments logístics en les zones plantejades.

En aquest context, ha admés que contra la sentència del TSJCV és possible la presentació d’un recurs de cassació, però ha recordat que SEPES no pot presentar-lo perquè no està “legitimat” en la causa.

Qui si que pot és València Plataforma Intermodal i Logística, una societat mercantil estatal, que sí que té intenció de recórrer contra la sentència, iniciar les faenes per posar en marxa un nou pla especial que esmene els defectes de forma de l’anterior i dedicar “els seus esforços i recursos” al fet que la ZAL es pose en funcionament.

Fins ara, SEPES ha invertit 133 milions d’euros en aquesta actuació i als quals sumen 5,5 milions més en mesures correctores i obres de reurbanització que acabaran al juny.