Oltra planteja en la Llei d’igualtat que les treballadores de neteja i menjador siguen empleades públiques

La Llei d’igualtat valenciana vol utilitzar tots els mecanismes a l’abast de les competències autonòmiques per a reduir les bretxes entre homes i dones. L’avantprojecte de llei que coordina Mónica Oltra estructura les seues accions en el reconeixement de la faena de cures, la bretxa salarial, els usos del temps i la corresponsabilitat i les noves masculinitats, amb una sèrie d’incentius per a tractar de revertir les dinàmiques desiguals.

El projecte legislatiu, presentat dijous, enfoca una sèrie d’accions cap als espais més precaritzats i més feminitzats: la faena de casa i la faena de cures, siga des de la llar o des dels sectors públics. La norma preveu obligar tots els serveis públics que componen l’estat del benestar a incorporar a la seua plantilla la faena de neteja, alimentació i bugaderia, externalitzats la major part. Si el text passa tots els filtres legislatius, els hospitals, els col·legis o els centres socials hauran de contractar directament el personal que s’encarrega de mantindre’ls, la major part dones, com una peça més del sistema. La dirigent il·lustrava la mesura amb l’exemple d’un quiròfan, on, ha recalcat, tan important és el cirurgià com la persona que neteja el material i la sala. La diferència, ha explicat, és que actualment l’un forma part de l’Administració pública i l’altre –generalment, l’altra–, està subcontractat per una empresa, amb una reducció de salari notable.

En la mateixa línia, s’aborda la qüestió de les kellys, un dels sectors amb pitjors condicions laborals. En el camp turístic, la norma preveu que les empreses hoteleres que vulguen optar a subvencions públiques no puguen externalitzar els serveis de cuina, neteja i bugaderia. Si ho fan, tampoc podran participar en els procediments de contractació pública.

El departament d’Oltra condiciona l’accés a ajudes i subvencions públiques al compliment d’uns requisits mínims d’igualtat. Les empreses amb més de 50 persones treballadores que vulguen contractar amb l’Administració o rebre fons públics hauran de publicar les seues taules salarials per gènere i edat, una eina de transparència per a reduir les diferències salarials en el mateix lloc de treball.

L’avantprojecte inclou mesures de discriminació positiva per al gènere infrarepresentat, establint que, en el cas d’haver-hi igualtat de capacitació, s’haurà de donar prioritat al sexe infrarepresentat en els cossos, nivells i categories de l’Administració en què la seua representació siga inferior al 40%. La norma, ha apuntat Oltra, suposa “una aposta per una igualtat real entre homes i dones” que permeta tant la incorporació de dones a professions tradicionalment masculinitzades, com la presència d’homes en espais majoritàriament feminitzats, a més d’introduir un mòdul sobre igualtat de gènere en els cicles de formació professional en què els homes són majoria.

Així mateix, es preveu aplicar una bonificació fiscal a les empreses que incloguen mesures de compensació positiva al gènere infrarepresentat, i en l’àmbit de la corresponsabilitat es proposa ampliar la universalitat a tota la xarxa de 0 a 3 anys, atenció extracurricular complementària en infantil i primària i la promoció de la provisió universal i pública de les cures a través del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. El projecte també fixa que el Consell, que actualment té més homes que dones, siga paritari per llei.