El que perd València amb la privatització del pla del Grau: una residència per a majors, 300 habitatges protegits i un delta verd

La comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de València aprova dimecres la privatització de la gestió del programa d’actuació integrada (PAI) del Grau, el sòl del qual és propietat la major part de la promotora Atitlan, a través de la societat Nuevas Actividades Urbanas (NAU).

Fins ara era l’empresa municipal Aumsa la que tirava avant el desenvolupament del PAI. De fet, l’anterior equip de Govern municipal de Compromís i el PSPV va aprovar el 4 de maig de l’any passat, a escasses setmanes de les eleccions municipals, l’inici de l’avaluació ambiental del nou planejament per un període de 45 dies. Amb l’arribada de l’executiu del PP i de Vox, amb l’alcaldessa María José Catalá al capdavant, es va deixar caducar el tràmit, per la qual cosa torna a cobrar vigència el planejament de l’any 2010 impulsat per l’exalcaldessa Rita Barberá. A més, l’Ajuntament cedirà la gestió de la urbanització als propietaris del sòl.

Què perd la ciutat amb aquest canvi de la gestió directa de l’Ajuntament a la indirecta per part d’empreses privades? Si es compara la distribució dels 316.386 metres quadrats de superfície computable del PAI del 2010 a què ara han tornat el PP i Vox amb el del 2023 que tramitaven Compromís i el PSPV, es perden fonamentalment zones verdes i per als vianants en benefici de viaris asfaltats, a més d’habitatge públic i dotacional, es perd també superfície de terciari en els baixos dels edificis, així com una residència de 100 habitacions per a persones majors.

En primer lloc, el pla que ara impulsen el PP i Vox descarta la renaturalització del circuit urbà de Fórmula 1, que es reconvertirà en viaris, perd més de 2.000 metres quadrats de zones verdes (de 162.156 a 159.725) i 35.000 metres més d’espais per als vianants, la major part, perquè amb Compromís i el PSPV es va projectar una prolongació de l’Albereda per a vianants amb l’objectiu de tancar un delta verd connectat al Jardí del Túria i al futur Parc de Desembocadura. A més, no es preveien torres d’habitatges en aquest delta. Amb el pla que ara cobra vigència hi haurà tres torres de 25 altures incrustades en ple enclavament.

Quant a la previsió d’habitatge, el projecte impulsat per la dreta i l’extrema dreta inclou la construcció de 2.550 habitatges, dels quals 450 seran de protecció pública (un 17%). La versió del PAI presentat per la socialista Sandra Gómez preveia 3.000 habitatges, dels quals 750 serien públics i dotacionals per a lloguer assequible (un 25% del total), és a dir, 300 més.

Finalment, la superfície d’ús terciari es redueix també de 112.948 metres quadrats a 94.915 metres quadrats, una iniciativa amb què l’anterior executiu perseguia fomentar la instal·lació d’empreses innovadores en els baixos dels edificis residencials tenint en compte el pol d’atracció que suposa la proximitat de la Marina de València.

Tal com va comentar Gómez, el Partit Popular mantindrà el planejament aprovat fa 14 anys en el PAI del Grau, renunciant a la modificació de planejament iniciada per l’anterior executiu progressista per a adaptar-lo a la desaparició del circuit d’F1, que es reconvertia en un passeig biosaludable, a l’Agenda 2030, a la perspectiva de gènere i a la necessitat d’habitatge i sòl terciari que té la ciutat.

“La incapacitat de gestió de Català va fer que el juliol del 2023, data límit per a aprovar-la, deixara sense aprovar l’avaluació ambiental d’un canvi de planejament que incloïa un gran delta verd que el connectava amb el Jardí del Túria, més de 700 habitatges públics addicionals de lloguer assequible, i un augment del sòl terciari perquè empreses es puguen instal·lar al costat de la Marina. Hui, en compte de reprendre la modificació, decideix retrocedir 14 anys i tornar al planejament del 2010” va dir la portaveu.

Des de Compromís denunciaren que Catalá “es carrega” el delta verd del barri del Grau: “De tota una zona verda i de gaudi ciutadà que donava continuïtat al jardí del Túria i al futur parc de desembocadura es passa a una zona per on ara també hi haurà trànsit de cotxes, destrossant esta idea d'una zona de passeig completament verd i fortament resilient al canvi climàtic”.