El perquè de la tercera onada: el doble de valencians van tindre contacte estret amb més de 10 persones no convivents per Nadal

Aquest mes de gener, deu mesos després que es començaren a registrar casos de coronavirus a Espanya, la Comunitat Valenciana ha arribat al pic màxim de la pandèmia. Els hospitals alerten del col·lapse, les UCI han arribat al 80% i els centres de salut no donen l’abast per a fer proves PCR i atendre les consultes d’atenció primària.

Els efectes que poguera tindre el Nadal sobre la pressió assistencial preocupaven els dirigents polítics, que van anar fent ballar les mesures setmana rere setmana fins a imposar restriccions severes: el toc de queda a les 11 de la nit i un màxim de sis persones en reunions, de dos nuclis de convivència diferents. Amb tot, malgrat l’apel·lació reiterada a la responsabilitat individual, el període de vacances de Nadal, des del 24 de desembre fins al 8 de gener, i les quatre dates en què és habitual reunir-se amb família o afins –la nit de Nadal, el dia de Nadal, la nit de Cap d’Any i el dia de Reis–, van suposar un esclat de contactes aliens al nucli familiar o la unitat de convivència en entorns de risc.

La comissionada de Presidència de la Generalitat per a l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència Artificial, Núria Oliver, explicava en un gràfic senzill el perquè de l’anomenada tercera onada: el nombre de valencians que afirmen haver tingut contactes pròxims de fora de la llar es va duplicar, i va passar d’un 25% al 50%. Oliver monitora des de març la mobilitat i els hàbits dels valencians a través de l’enquesta “Covid19 impact survey” –pot trobar-ne l’enllaç fent clic damunt aquestes línies–, on a través de respostes voluntàries es dibuixa un mapa de la situació.

Entre desembre i gener, no sols van augmentar els contactes fora de la unitat de convivència, sense comptar la faena o el centre d’estudis –activitats que s’han de fer amb ventilació i màscara obligatòria–, sinó que van augmentar en les situacions considerades: amb amics o familiars. Aquesta mena de trobades solen fer-se en el domicili o en locals d’hostaleria, on és habitual romandre un temps llarg sense màscara, cosa que eleva el risc de contagi d’acord amb el barem del Ministeri de Sanitat. Així doncs, fins i tot amb les restriccions marcades per la Generalitat Valenciana, l’augment dels contactes en situacions de risc alt de contagi s’ha multiplicat notablement. De fet, ja des de l’11 de desembre, segons registra aquesta anàlisi de dades, el percentatge de persones amb contacte estret amb un positiu de Covid pràcticament es va duplicar en dues franges d’edat: els joves entre 18 i 30 anys (del 10% al 20%) i els majors de 60 (del 5% al 10%, aproximadament).

La percepció del risc resulta clau a l’hora d’analitzar les respostes i el comportament ciutadà. Segons l’estudi, entre un 20% i un 30% de les persones consideren de baix risc activitats com ara reunions de convidats en domicilis, malgrat que el Govern autonòmic estima que més del 90% de brots socials s’han donat en aquests espais, limitats des d’aquest mes. La xifra ara és d'un 10%. Anar a un restaurant no implica risc per a més del 40% de les respostes, xifra molt similar que no considera un risc les consumicions en terrasses i bars. Precisament són aquestes activitats les que ocupen quasi la meitat dels entorns de socialització dels valencians, com indica el gràfic que encapçala aquesta informació.

Passada l’última festivitat i amb l’inici de les classes i la reincorporació a l’àmbit laboral, segons s’observa en el gràfic, les trobades de risc comencen a reduir-se, un registre que hauria de traslladar-se pròximament a les xifres de contagiats, atés que el nombre de reproducció ha començat a baixar. La xifra, expressa Oliver, després d’analitzar la resposta de 90.000 persones, convida a un cert optimisme.